Herpestes auropunctatus
El meloncillo chic[1] (del llatí meles, teixó) (Herpestes auropunctatus) és una espècie de mamífer carnívor de la família Herpestidae, de menut tamany i en distribució asiàtica. Ha segut considerada subespecie del meloncillo de Java (H. javanicus) fins que els resultats de biologia molecular l'han identificat com a espècie diferent. Ha segut utilisat com control biològic front a rosegadors i serps en zones alluntades de la seua distribució natural, #lo que ha supost un desequilibri en la fauna local, sent més perjudicial que beneficiós. La majoria dels estudis sobre el seu ecologia s'han desenrollat en els llocs a on ha segut introduïda. La seua conservació no presenta preocupació alguna, a excepció de llocs molt concrets de la seua distribució natural a on és capturada per al seu comerç.
Descripció
[editar | editar còdic]El meloncillo chic és l'espècie més menuda de les mangostas asiàtiques. De cos esvelt i pates curtes, té un tamany de 25 a 37 cm, més la llongitut de la coa de 19 a 29 cm. Pesa entre 300 i 660 g, sent els machos majors que les femelles, més encara en poblacions introduïdes, com les del Carib. De color groguenc obscur a herrumbroso i gris, els pèls posseïxen anells blancs donant-li un aspecte canoso. El hocico és puntagut i negruzco, les orelles curtes i els ulls marrons. La coa és musculosa i s'estretix per darrere de les pates en forma de huso. Posseïx cinc dits en cada extremitat en garres esmolades no retràctils, en les plantes nuetes. Presenta una bossa anal de gran tamany, en dos obertures glandulares laterals orientades cap a l'ano que excretan #àcit grassos volàtils en sotils diferències segons el sexe. Els machos presenten un bàcul en forma de garra. L'esquelet és allargat i estret en un cràneu també allargat, en la cresta sagital poc desenrollada i la lambdoidea —cresta que apareix en la part posterior del cràneu per a la subjecció muscular seguint la sutura lambdoidea— ben desenrollada. Els caninos són allargats i llaugerament curvos, els primers premolars menuts i el restant de dents ben desenrollades i tallants. La seua fòrmula dental és I 3/3, C 1/1, P 4/4, M 2/2(3) = 40-42, molt rarament en 3 molar.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Brian Houghton Hodgson va descriure esta espècie en individus del centre de Nepal com Mangusta auropunctata en 1836. Alguns autors han considerat a les espècies H. javanicus i H. auropunctatus conespecíficas, no obstant estudis moleculars portats a terme pels equips de Veron i Patou en els anys 2006 i 2009, respectivament, varen concloure que són espècies diferenciades. Esta afirmació també es recolza en els estudis morfològics anteriors de Taylor i Matheson, de 1999. L'escassea d'individus i la dificultat del seu estudi en les zones de coexistència, sur de China i nort d'Indochina, fan molt difícil el conéixer en certea quina poblacions pertanyen a cada espècie i quin és el seu verdader ranc de distribució. En els treballs de 2009 publicats per Patou es va apreciar també que les nou espècies de mangostas asiàtiques formen un grup monofilético i es va recomanar la seua inclusió en el gènero Urva.
H. palustris Ghose, 1965 és un tàxon relacionat al que la comunitat científica especialisada considera com conespecífico de H. auropunctatus, encara que encara pot trobar-se com a espècie independent en la bibliografia especialisada.
S'han aplegat a descriure cinc subespecies de H. auropunctatus, no obstant són necessaris estudis més profunts sobre el tema per a aplegar a conclusions fermes i estables.[1]
Ecologia
[editar | editar còdic]Els estudis sobre l'ecologia del meloncillo chic s'han portat a terme sobretot en les zones a on ha segut introduït, i poc se sap de la seua ecologia en la seua distribució natural.
És una espècie omnívora que s'alimenta de rosegadors, serps, insectes, miriàpodes i escorpiones fonamentalment. La dieta varia segons la disponibilitat a lo llarc de l'any i segons la regió que ocupe cada població. Per eixemple, en els manglars s'alimenten principalment de carrancs, en les plantacions de canya de rates i en les zones urbanes de panderoles. En molta menor mida, també s'alimenta de crustacis, estreles de mar, amfibis (incloent les glándulas parotoides de sapos, que són venenoses per a la majoria d'animals), tortugues i els seus ous, aus i plantes. Les poblacions europees dels Balcans s'alimenten fonamentalment de fruts de sabinas i ginebreres. Miriàpodes i escorpiones són colpejats i pateados prèviament a ser ingerits.
D'hàbits diürns, són solitaris, sobretot els machos, encara que en individus pròxims entre sí que interactuen i superponen les seues àrees perifèriques de campeo, més entre diferents sexes. Els machos solen traslladar-se d'una a una atra cau cada nit, i a voltes les compartixen en atres machos. Les femelles també es traslladen entre diferents caus del seu territori llevat durant la crío, época en la que els machos semblen formar menuts grups socials.
Abdós sexes marquen el seu territori en l'olor de la glándula anal i posseïxen un ampli repertori vocal —s'han diferenciat a lo manco dotze tipos de cridada diferents—, incloent lloros, graznidos, crits, jadeos, lladrits, etc.
Són bons excavadors i són capaços de manipular en agilitat objectes i aliments —li'ls ha vist treballar en equip: un alçant pedres i l'atre caçant els carrancs que s'oculten davall—.[1] Caminen, troten i galopen, i inclús són capaços de trepar als arbres encara que és rar que s'allunten del sol, i per poc temps. També s'adinsen en les masses d'aigua dolça i salada fins a uns pocs centímetros de profunditat.[1]
La ovulació és induïda per la còpula, el cicle estral dura unes tres semanes i el estro 3 o 4 dies. La gestació s'allarga 49 dies, en dos crío de mija per ventrada i dos o tres ventrades a l'any. Depenent de la regió geogràfica, la reproducció té lloc en una o una atra época de l'any, tractant d'ocupar l'época més favorable: abans de l'estiu, evitant époques seques, etc. Durant el estro, la femella es comporta de forma més inquieta i activa, marcant el seu territori en les glándulas en major freqüència. D'esta forma atrau als machos del seu entorn als que crida, lladra i perseguix. És una espècie polígama que copula vàries voltes al dia en absència de estro i en major freqüència durant est. Al final de la gestació les femelles mostren antagonismo cap als machos. El part es produïx durant la nit, just despuix de la caiguda del sol. No usen cap material per a construir el niu. Les crío, que estan cobertes d'un pèl gris clar, més escàs en l'abdomen, naixen en els ulls tancats i pesen uns 20 g. A la veta de 17 a 22 dies òbrin els ulls i tenen ya tota la dentadura definitiva completa. Un més despuix de nàixer s'aventuren a eixir del cau i a seguir a la mare, per a començar a caçar a les sis semanes. Alcancen dos terços de la massa corporal adulta en quatre mesos i la madurea sexual a l'any.[1]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]És una espècie eminentment terrestre i diürna que es troba des del nivell de la mar fins als 2100 m d'altitut. Segons l'estudi de 2009 de Gilchrist i colaboradors, habita boscs, xara i zones obertes, inclús pròximes a l'home, preferint els boscs de ribera i boscs densos.
El seu ranc de distribució comprén una àmplia franja al sur de la cordillera del Himalaya des d'Iraq fins a l'oest de Birmània, faltant en casi tot Iran. Ha segut introduïda en numeroses illes i regions continentals del Carib, Cuba, Puerto Rico, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Fiji, Hawái, Japó, Maurici i Tanzània.[1]
Les seues poblacions es consideren numeroses en tota la seua àrea de distribució natural, llevat en la zona central de la Índia, a on no és tan comuna com el meloncillo gris[1] (Herpestes edwardsii (Shekhar 2003)) i es troba tant dins com fòra de numeroses àrees protegides.
En les regions a on ha segut introduïda —en l'intenció de controlar les poblacions de serps i rosegadors— ha causat importants danys sobre la fauna autòctona, predando sobre menuts mamífers, aus, i reptils i també sobre ous de tortugues marines. Ademés, són vectores d'algunes malalties com la ràbia o la leptospirosis. Els esforços per erradicar les poblacions en eixes regions han segut infructuoses.[1]
Introducció en Jamaica
[editar | editar còdic]El
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
va ser un sigle d'auge per a les plantacions de canya de sucre en moltes illes tropicals com Puerto Rico, Hawái i Jamaica. En els cultius varen aplegar les ratas, les quals varen amenaçar en destruir els cultius.[2] Açò va propiciar l'introducció de l'espècie a Jamaica per a combatre esta plaga, des de 1872.[3] Les poblacions introduïdes allí tenen una població més elevada que en el seu territori natiu.[4] També mostren major diversificació genètica per la variació i aïllament de la població.
Conservació
[editar | editar còdic]Per la seua àmplia distribució i grans poblacions és considerada una espècie baix preocupació menor (LC), segons la Llista Roja de la UICN. En trobar-se en una gran varietat d'hàbitat, incloent els antropogénicos, no és provable que la modificació d'estos repercutixca en un descens significatiu de les seues poblacions.
A pesar de ser capturats per a la seua venda com a mascotes i d'existir tràfic comercial en l'Índia, Nepal i China pel seu pèl —per a fer pinzells i brochas d'afaitat— no són amenaces que influïxquen negativament en les seues poblacions.[1]
Esta espècie es troba en l'Apèndix II de CITES (com Herpestes javanicus auropunctatus) i classificat en el programa II de la Llei de protecció de vida selvada en l'Índia. En China està classificada com a vulnerable.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Gilchrist, J.S et al (2009). «Family Herpestidae (Mogooses)», in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2009). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 308 i 309. ISBN 978-84-96553-49-1.
- ↑ Hoagland, D. B., G. R. Horst, and C. W. Kilpatrick (1989) Biogeography and population biology of the mongoose in the West Indies. Pages 611–634 in C. A. Woods, editor. Biogeography of the West Indies. Sand Hill Crane Press, Gainesville, Florida, USA.
- ↑ Espeut, W. B. 1882. On the acclimatization of the Indian mongoose in Jamaica. Proceedings of the Zoological Society of London 1882:712–714.
- ↑ Simberloff, D; T. Dayan; C. Jones & Go Ogura(2000).Ecology.81(8)
- 2086–2099.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Herpestes auropunctatus.- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Herpestes auropunctatus.
