Francesc Vinatea
| Francesc de Vinatea | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Estatua de Francesc Vinatea | |||
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Juriste, cavaller i Jurat en cap | ||
| Naiximent: | 1273 | ||
| Lloc de naiximent: | Morella, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1333 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francesc de Vinatea (erròneament conegut com a Guillem de Vinatea), Francisco de Vinatea o Guillermo de Vinatea, en castellà - (Morella, 1273 - † Valéncia, 1333) fon un juriste, cavaller del Regne de Valéncia i Jurat en Cap (primer jurat) de la Ciutat i Regne.
S'opongué a la política feudalisadora d'Alfons IV d'Aragó, que pretenia dotar fortament a l'infant Ferrando d'Aragó, fill de la seua segona dòna (Leonor, germana d'Alfons XI de Castella) en detriment de l'hereu (el futur Pere el Cerimoniós o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.
Senyes biogràfiques[editar | editar còdic]
Fill d'un militar a les órdens de Jaume I, Francesc de Vinatea estudià lleis en la ciutat de Valéncia.
Se casà en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de La Todolella. Vivint en Morella, a on se dedicava al comerç, descobrí a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor i a l'amant d'esta, que se resolgué d’una manera pròpia per a l’época en que succeí.
Anà de Morella a Valéncia per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per Jaume II. Poc de temps despuix tornà a Morella i transferí el senyoriu de la Todolella a sa filla Francisqueta.
Vinatea tornà a Valéncia a on se casà en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.
En maig de l'any 1333 fon triat jurat, càrrec que en poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.
Defensa dels Furs[editar | editar còdic]
Sent "Jurat en cap" de Valéncia, quan en l'any 1333, el rei Alfons el Benigne pretengué separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló i Burriana), per a passar-les en feu a son fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de Valéncia per a que assumiren la seua defensa.
Francesc de Vinatea fon triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Anfós a Valéncia en aquell any. La seua intervenció davant del monarca fon tan ferma i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei anulà tot d'una totes les donacions efectuades.
Conten els cronistes este relat dels fets:
Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de Morella, estava Francesc de Vinatea, es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell.
Aixina ho conta en la seua Crònica, Pere el Cerimoniós, encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.
Nos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:
"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me".
Davant del Rei i la Reina Elionor , en l'any 1333, en els atres jurats, i els consellers del Rei, Vinatea que li diu:
"me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del Regne de Valéncia, si ho feya Valéncia no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".[1]Cal tindre en conte que els furs tenien establit que no es podia desmembrar el Regne de Valéncia, l'idea central del senyor Jaume.
El Rei va mirar la Reina i li va dir:
-"¿açò volíeu sentir?".
Ella irada, plorant, li va dir:
-"senyor, açò no consentiria el Rei Anfós de Castella, el nostre germà, perque ell els degollaria a tots".
Alfons li va contestar:
-"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".[2]El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el Regne de Valéncia, eixe Regne diferent dels atres, a on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a Aragó, ni com a Catalunya, es parla valencià
Encara que Francesc de Vinatea va morir eixe mateix any de 1333, la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del Regne de Valéncia enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de Jaume I.
Atres frases célebres[editar | editar còdic]
També és famós per una frase que hauria dirigit (segons algunes fonts a Pere, pero possiblement al propi rei Alfons I de Valéncia), i que se considera una precisa formulació del pactisme constitucional de la Corona d'Aragó quant a la seua llimitació del poder dels reis, que feya impossible la formació d'una monarquia autoritària:
La figura de Vinatea hui[editar | editar còdic]
A partir del sigle XIX s'ha començat a reivindicar la figura de Vinatea:
- Joan Llonínen la seua obra de teatre Els jurats de Valéncia, o siga l'heròic Vinatea.
- Un quadro de pintura d'història d'Emilio Sala, que va obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1878.
- En l'any 1958 Ramón Stolz va incorporar una escena semblant en els murals de la Sala dels Furs de l'Ajuntament de Valéncia.
- En l'any 1974, es va estrenar, en el Teatre del Liceu de Barcelona, una òpera sobre el mateix assunt de Matilde Salvador, en llibret de Xavier Casp.
- Estudis i llibres d'historiadors valencianistes com Josep Vicent Gómez Bayarri o Juli Moreno i Mariví Ferrandis.
- Les Corts Valencianes tenen uns premis en el seu nom, l'Alta Distinció parlamentària.
- La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), oferix atres premis també en el nom de Vinatea.
- Té una estàtua d'ell en la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia de l'escultor valencià Manolo Rodríguez.
Vinatea és hui en dia una figura simbòlica per als valencians.
Cites[editar | editar còdic]
Nos referim a En Francesc de Vinatea. Aquell Vinatea del qual l'historia no conserva massa dades de la seua vida anterior ni posterior al moment en que, com a Conseller de la ciutat de Valencia, parlara al rei Alfons II 'el llenguage digne dels homens lliures'.
El fet que ha inmortalisat el nom de Vinatea ve de les donacions que el rei Alfons II, induït per la seua muller Na Leonor de Castella, va fer al seu fill l'infant En Ferrando. Entre aquelles donacions el rei va cedir Xàtiva, Alzira, Sagunto, Morella, Borriana i Castelló, faltant aixi al seu compromis de conservar tots els bens de la corona i no dividir el regne.
Esta decisio va provocar una energica actitut d'oposicio dels valencians d'aquelles viles i ciutats, que vingueren a Valencia, a buscar la seua proteccio i impedir el contrafur.
Jurats i consellers de la ciutat acordaren fer valdre la protesta promoguda, oferint-se Vinatea a ser l'encarregat en nom d'ells de parlar al rei. Els succeits que seguiren a l'iniciativa dels valencians en general, i de Vinatea en particular ens son coneguts a traves de la 'cronica' del rei Pere el Cerimonios.
Una vegada davant el rei, Vinatea va expressar que ells (consellers i jurats) i tots els valencians estaven decidits a morir abans que sacrificar la llibertat de les viles cedides, perque 'aitals donacions (...) no volia als dir sino tolre es separar lo regne de Valencia de la Corona d'Arago. Car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de Valencia, Valencia no seria res...'
Davant aquelles paraules que revelen la dignitat d'un poble lliure, es quan la reina Na Leonor manifestà molt irada al seu marit: 'Señor, esto non consentiria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase a todos' I es tambe en eixe moment quan el rei reaccionà i va pronunciar estes atres paraules que son el mes gran elogi que jamai s'haja fet al nostre poble:
'Reina, Reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nós com a senyor, e nós a ells com a bons vasalls e companyons'
Acte seguit, el rei va revocar les donacions, davant el disgust de la reina i els cortesans.
Per a la trayectoria del valencianisme Francesc de Vinatea ha representat sempre algo mes que un personage historic digne de ser acollit en la galeria de valencians ilustres. Personage i fet varen el merit de representar, ya en aquella temprana edat del 1333, recent encara la creacio del regne migeval de Valencia, un dels testimonis mes expressius del particularisme historic valencià. Particularisme que, com en el fet de Vinatea, està informat d'aquell esperit juridic que tant sabé transmetre i impondre Jaume I al nou regne. [...]Referències[editar | editar còdic]
- ↑ www.cardonavives.com cardona Vives
- ↑ web citada Cardona Vives
- ↑ Gonzalo Anes Álvarez y Álvarez de Castrillón, Gonzalo (Coord.), Veinticinco años de la Constitución Española pg. 18
Bibliografia[editar | editar còdic]
- FERRANDIS I OLMOS, Mariví i MORENO I MORENO, Juli. Francesc de Vinatea (Valéncia, 1993)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- El rey sabio y prudente - Wenley Palacios -Cardona Vives
- Francesc de Vinatea, el hombre que salvó el Reino de Valencia - Las Provincias
- Vinatea, Senyor de Benimaclet - Poble de Benimaclet
- Ribó y Sandra Gómez retirarán la estatua de Vinatea, defensor de los Fueros de Valencia y luchador contra el poder absolutista del rey - Valencia News
- La permanencia de l’estatua de Vinatea - Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana - Valencia News