Vilallonga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista panoràmica de Vilallonga

Vilallonga (en castellà Villalonga), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en l'extrem surest de la província de Valéncia, en les ales septentrionals de la serra de la Safor, que servix de llímit en la província d'Alacant. El relleu ho forma un espaciós vall pel centre de la qual discorre el riu Serpis en direcció nordest en busca de la mar.

El clima és mediterràneu i de montanya. En estiu les temperatures màximes solen estar entre 35 i 40 graus centígrats; en canvi en hivern, les mínimes oscilen entre -5 i 5 graus centígrats. L'autumne sol ser plujós o sec. A finals d'estiu o al principi d'autumne es produïx la gota freda, és un temporal molt fort i que poden caure fins a més de 300 litros en un dia, tot depén de la temperatura de la mar Mediterrànea.

Des de Valéncia s'accedix a este poble, per carretera, aplegant primer a Gandia a través de la N-332 i en les afores de la ciutat (direcció a la localitat d'Oliva) s'agarra la carretera CV-680 per a aplegar fins a Vilallonga passant per: Almoines, Beniarjó, Beniflá i Potries. Hi ha una llínea d'autobús que passa pels pobles de Gandia, Almoines, Beniarjó, Benifla, Potries, Palma de Gandia, Ador i Villalonga./

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Vilallonga llimita en les següents localitats: Ador, Castellonet, La Font d'En Carros, Lloc Nou de Sant Jeroni, Oliva, Potríes i Terrateig de la província de Valéncia; Adsubia, L'Orcha i Vall de Gallinera de la província d'Alacant.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Alfredo Giner PCPV-PCE
1983 - 1987 José Martí PSPV-PSOE
1987 - 1991 Fernando Sendra Independent
1991 - 1995 Fernando Sendra Independent
1995 - 1999 Fernando Sendra Independent
1999 - 2003 Fernando Sendra Independent
2003 - 2007 Juan Bautista Ros Pavía PPCV
2007 - 2011 Juan Bautista Ros Pavía PPCV
2011 - 2015 Enric Llorca Miñana PSPV-PSOE
2015 - 2019 Enric Llorca Miñana PSPV-PSOE
2019 - 2023 Domingo García Pérez

Román Garrigós Mascarell

Compromís

PPCV

2023 Juanjo Sanchis PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 4.667 habitants.

Evolució demogràfica
1981 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014 2021 2023
3.730 3.655 3.564 3.583 3.649 3.649 3.639 3.550 3.996 3.984 4.141 4.449 4.453 4.667

Economia[editar | editar còdic]

El terreny cultivat es repartix entre secà, a on es cultiven oliveres i frutals, i regadiu en una presència majoritària de tarongers.

L'empresa d'alimentació vicky foods dulcesol junt en les indústries ceràmiques presents en el municipi, ampren a gran part de la població. Aixina mateix ha tingut una importància destacada, si ben el seu pes en el conjunt de l'economia local ha decreixcut en l'última década, la comercialisació de taronges a través de la Cooperativa Riu tinto.

Hi ha ganaderia lanar, caprino i vacú, aixina com algunes granges avícoles, si ben el seu pes en l'economia local no és destacat.

Vilallonga conta en comerços que abastixen tant a la població com als municipis confrontants de Potríes i Ador. Ademés, celebra mercat dos dies a la semana (dimarts i divendres) i el centre comercial se situa en les afores de la Passejada del Presbítero D. Antonio Giner, a on es poden trobar bars, restaurants, tenda d'informàtica, autoescola i entitats financeres com a banc Santander, La Caixa, un supermercat de la cadena Mercadona, agències de viages, Òptica, locutori, estanc i quiosc de prensa, i l'empresa Sklum de gran importància mundial

En els últims anys, este municipi ha tingut un creiximent urbanístic enorme a la par que controvertit, multiplicant la seua superfície urbana molt per damunt de les necessitats de sol reals. De fet, el número d'habitants no s'ha vist incrementat en percentages superiors als del restant de municipis de la comarca i gran part dels desenrolls urbans dels últims temps estan per ocupar.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa