Casca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Casca valenciana típica del dia de Reixos
Casca valenciana típica del dia de Reixos

La casca és un dolç de massapà (sucre i armela mòlta) en forma de serp que, en realitat, representa a l'anguila valenciana. La farcidura està feta de moniato confitat, carabassa o rovell d'ou, encara que hi ha qui ha innovat afegint ingredients com a merengue i canella.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) definix la casca, com:

Coca típica valenciana de massapà en forma de rollo, farcida de moniato i en sucre per damunt, que sol fer-se per Nadal; és un regal tradicional per a chiquets i majors la nit o el dia de reixos. Antigament els regals que els chiquets valencians rebien el dia de reixos eren dolços, fruits secs o coques, entre estes últimes la tradicional i més apreciada era la casca.

Ademés, inclou unes observacions:

observacions/documentació: Bona prova de que els chiquets rebien dolços com la casca i no joguets com a regal de reixos són les cançons populars, que la nit de reixos cantaven els chiquets valencians, mentres posaven la pallada per als cavalls dels reis, com ara estes: Senyor rei estic ací, / les pastetes per a mi,/ la pallada ‘pal’ seu rossí,/ tirorí, tirorí, tirorí. O esta atra variant: Tirí, tirí, tirí, / senyor rei yo estic ací; palla i garrofes, / tot ‘pal’ seu rossí, / coques i avellanes, tot per a mi.

La casca també es presenta com un pastiç redó de massapà, és un dolç típic de la cuina valenciana fet de rovell d'ou i pot portar melada, cabell d'àngel, fruita o moniato confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de chocolate per als chiquets.

Casca valenciana, típica del dia de Reixos

La tradició de menjar casca el dia de reixos ha anat substituint-se per la de menjar roscó, d'orige francés, encara que en moltes pasticeries encara venen casques i són més venudes que el roscó en certs llocs com Sueca, a on no s'ha perdut la tradició.

En algunes poblacions, quan el rei entrava en la casa en els regals, el chiquet recitava un verset davant d'ell que havia deprés per a l'ocasio:

Senyor rei,
Yo estic ací,
Casques i avellanes,
Tot per a mi,
I vosté vaja-se'n
Pel seu camí.

Llavors, el rei li deixava els regals i se n'anava.

Orige[editar | editar còdic]

Les primeres referències ad este dolç es remonten al sigle XV. Despuix, la seua popularitat creix a partir de principis del XX quan es popularisa per la festivitat dels Reixos. Un regal típic que els padrins regalaven als seus fillols i que sempre devia anar acompanyat d'una caixa. Esta és un atre element principal de la Casca, puix es decora en tot tipo de detalls i s'elabora solament una volta en l'idea de que cada any es reutilise i passe de generació en generació.

Tradició[editar | editar còdic]

La Safor i la Ribera Baixa són dos de les comarques a on més s'aferren ad esta tradició en l'objectiu de que no desaparega. En algunes pasticeries de Gandia o Sueca, per eixemple, es pot comprar este dolç típic valencià.

Atres tradicions nadalenques són:

12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any Adorns nadalencs Arbre de Nadal Belem Corona d'Advent
Cap d'any Dia de Nadal Estrela de Nadal Estrenes i Cistella de Nadal Flor de Pasqua
Loteria de Nadal Massapà Missa del Gall Nadalenques Papa Noel
Pinyates Posades Reixos Macs Sants Inocents Targetes de Nadal
Tió o Tronc de Nadal Torró Tortell de Reixos Visc i Agrévol

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]