Protonotaria citrea
La reinita protonotaria[1] (Protonotaria citrea) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Protonotaria. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i que inverna en el sur d'Amèrica del Nort, América Central, illes del Carib i nort i noroest d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita protonotaria (en Veneçola, Puerto Rico i Equador), se li denomina també reinita cabecidorada (en Colòmbia, Nicaragua i Costa Rica), chipe dorat[2] o chipe protonotario (en Mèxic), bijirita protonotaria (en Cuba), cigüita cap groc (en la República Dominicana) o #manegueta dorat (en Nicaragua).[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de cria comprén la major part del surest d'Estats Units. És rara o absent en els monts Apalaches. Local i dispersa en tot el nort dels estats; absent o extremadament rara en Nova Anglaterra. Es reproduïx a lo llarc de la planura costera oriental des del sur de Nova Jersey fins al centre-nort de Florida, a l'oest fins al centre-este de Texas, el centre d'Oklahoma i l'est de Kansas. Seguix sent relativament abundant al nort fins al nort de Misuri, sur d'Illinois i sur d'Indiana. Menudes poblacions disperses per Ohio, Pennsilvània, este de Kentucky i centre nort de Tennessee. Relativament abundant a lo llarc de la vora sur del llac Michigan en el nort d'Illinois i suroest de Michigan. Absent de la costa suroest de la baïa de Chesapeake en #Virginia i de la costa atlàntica de Carolina del Nort, aixina com de la costa del golf de Mississipi, Luisiana i Texas. Restringida principalment a la planura aluvial del riu Mississipi cap al nort a través de l'oest d'Illinois i l'est d'Iowa fins al centre-este de Minnesota i l'oest de Wisconsin. Rara reproductora a lo llarc del riu Misuri en l'extrem surest de Nebraska. Poblacions molt menudes en el sur d'Ontario, Canadà.[4]
Durant els hiverns boreales migra cap al sur i ocupa la costa del golf de Mèxic del sur d'Estats Units i Mèxic, i la pendent caribenya de Belize, Guatemala i Hondures i també la pendent pacífica de Nicaragua, Costa Rica i Panamà. En el Carib s'establix en Anguilla, Barbados, Dominica, Guadalupe, Martinica, Puerto Rico, Sant Bartolomé, illes Vérgens i Trinitat i Tobago. En Amèrica del Sur ocupa la costa caribenya de Guayana Francesa, Surinam, Guyana, Veneçola, nort i oest de Colòmbia, cap al sur fins a l'extrem noroest d'Equador. Durant la migració es registra el seu passage per Aruba, Bahames, Cuba, Granada, Haití, República Dominicana, Illes Caiman, Islas Turcas y Caicos i Jamaica. Com errante rar i ocasional el El Salvador, Antigua y Barbuda, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines. I tan llunt com la Polinèsia Francesa.[5]
Esta espècie és considerada comuna i abundant en les seues hàbitats reprodutivos a on les característiques clau (i casi universals) són la presència d'aigua prop de zones boscoses en llocs adequats per a nius en cavitats d'arbres. El niu sol situar-se sobre o prop de grans masses d'aigua estancada o de moviment llent, inclosos boscs de fusta dura estacionalmente inundables, pantans de ciprer calp (Taxodium distichum) i grans rius o #llac. Durant la invernada ocupa principalment manglarés, a on sol ser l'espècie migratòria més abundant, junt en Seiurus noveboracensis. També es dona regularment en menor abundància en boscs tropicals secs, zones residencials i corredors arborats de rieres en pasturages propencs a zones costeres. A voltes es desplaça d'hàbitats més secs a hàbitats més humits, incloses les terres altes, en l'estació seca (giner a març). En altitutés fins als 1300 m.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie P. citrea va ser descrita per primera volta pel naturaliste neerlandés Pieter Boddaert en 1783 baix el nom científic Motacilla citrea; el seu localitat tipo és: «Luisiana».[3]
El gènero Protonotaria va ser propost pel ornitólogo nortamericana Spencer Fullerton Baird en 1858, la espècie tipo definida per monotip és Motacilla protonotarius Gmelin, 1789,[6] en realitat un sinònim posterior de Motacilla citrea, actualment Protonotaria citrea.[4]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Protonotaria» prové del nom específic de Motacilla «protonotarius», que en llatí tardà significa ‘protonotário’, un notari de la cort bizantina que vestia corfolls de color groc dorat; i el nom de l'espècie «citrea» prové del llatí «citreus» que significa ‘citrino’.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de novembre de 2025. P. 456.
- ↑ Berlanga, H., Gómez de Silva, H., Vargas-Canals, V.M., Rodríguez-Contreras, V., Sánchez-González, L.A., Ortega-Álvarez, R. i Calderón-Parra, R. (2019). «Aus de Mèxic: Llista actualisada d'espècies i noms comuns.» CONABIO, Mèxic D.F.
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 26 de novembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Plantilla:Birds of the World
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBaird1858 - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Protonotaria p. 318; citrea p. 109»