Alfara de la Baronia

Situat al noroest de la comarca del Camp de Morvedre, en el vall del riu Palància. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal son el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i la dita popularment Montanyeta de l'Ermita (229 m.), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 Ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també tomello, romer i un poc d'espart.

S'accedix a este poble des de Valéncia a través de la A-23 prenent després la CV-327 despés de travessar la localitat veïna d'Algímia d'Alfara.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Alfara d'Algímia llimita ab les següents poblacions: Algar, Sagunt i Algímia d'Alfara en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història

La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.

En época romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia al Ager Saguntinus.

La zona no va sofrir, en el segle V, ni l'invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'Imperi Romà, (segle III) moment en el que la població del Ager Saguntum se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en 1233, el rei Jaume I d'Aragó aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del Palància. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt ab la de'Algímia d'Alfara, passà a formar part de la Baronia de Torres Torres. En 1249, Jaume I feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en Torres Torres, de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any 1270 se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En 1609, Alfara quedà despoblada per l'expulsió dels moriscs. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de Torres Torres Miguel Vallterra.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007	José E. Terrádez Navarro	PP
2007 - 2011	n/d	n/d
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Durant el segle XVIII aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies al increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la Font d'Arguines. En 1970 la població era de 850 habitants. Des de eixa data, la població ha descendit considerablement.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
548	534	522	509	499	502	488	487	498	515

Economia

Està basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'industria i a s servicis. Actualment l'industria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha sigut tancada. Hi ha que destacar ací el gran desinterés mostrat per "alguns". En l'actualitat se mante un almagasén de taronja i una fusteria.

Monuments

Monuments religiosos

Ermita de la Verge dels Afligits. Edifici construït en el segle XVII. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la Comunitat Valenciana.

Iglésia de Sant Agustí. Iniciada la seua construcció a finals del segle XVI. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a Cristóbal Bueso la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de Joaquim Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres.

Monuments civils

La cisterna. Construcció tradicional ab aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la Sequia Major de Sagunt. Se creu haver sigut construïda a finals del segle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui lliberà al poble del pagament del impost de la seda per a arreplegar fondos per a la seua construcció. Una recent restauració ha desvirtuat la seua fisonomia original.

Festes patronals

Alfara d'Algímia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.

Festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.

Verge dels Afligits té lloc la festa el 8 de setembre. La vespra la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [1]
Web no oficial d'Alfara d'Algímia

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alfara_de_Algimia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.