Albalat dels Tarongers

Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu Palància a una altitut de 96 metros sobre el nivell del mar Mediterràneu i a una distancia d'este de 15 km, en la comarca del Camp de Morvedre.

Te una extensió de 2135 hectàrees. de terreny montanyós i vall entre la Serra Calderona i la Serra d'Espadà per on transcorre el riu Palància, en la denominada subcomarca de la Baronia. Llimita ab Estivella i Sagunt al nort, Sagunt l'est, Gilet al sur i Nàquera, Segart i Estivella l'oest.

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu Palància; també esta compost per montanyes i barrancs, ab oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

El terme està format en part per el Parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palància i el seu vall.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Albalat dels Tarongers llimita ab les localitats següents: Estivella, Gilet, Nàquera, El Puig, Sagunt i Segart totes elles de la província de Valéncia.

Comunicacions

El terme es travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport), i pel ferrocarril Valéncia-Sagunt-Saragossa.

Història

El historiador Antoni Chabret afirma que la paraula "Balat" significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la partida del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític (2000 a. C.), així com l'assentament de l'Edat del Bronze existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític e iber (1600-1500 a. C.). També s'han trobat restos de l'Edat del Bronze en La Albardeta i en el Tossalet de les Panses. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei Jaume I d'Aragó. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.

La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el Llibre del Repartiment en 1238. En l'any 1360 era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En 1609, any de l'expulsió dels moriscs, Albalat tenia 115 cases i 460 hab. i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de 1611, otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, aplegà a Albalat per el casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart ab Pedro Saavedra.

No es extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En 1865, se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.

Demografia

Albalat dels Tarongers conta ab 1.070 habitants (INE 2007).

Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers^[1]
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
584	570	576	651	664	709	742	799	804	1.070

Economia

Basada en l'agricultura, principalment el cultiu del taronger. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees son de cítrics, 533 de secà ab garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'armelers.

Monuments

Monuments religiosos

Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada (finals del segle XVIII). Planta de tres nau i creu llatina.

Monuments civils

Castell: el palau senyorial dels segles XIV a XV gòtic millor conservat de la comarca.
Castell del Piló: en ruïnes.
Aqüeducte del barranc de la Font de la Ribera: hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven.

Llocs d'interés

Parc natural de la Serra Calderona.

Riu Palància.

Festes

Festa de Sant Antoni Abat (17 de giner).
Festes de la Verge d'Agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de setembre.
Carnestoltes (Febrer). Se deixà de celebrar a partir de 1939.
Festes d'Octubre. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.

Gastronomia

A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomata. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant varies jornades a arreglar els camins o a recollir l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan Antonio Albiol Llusar	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Juan Antonio Albiol Llusar	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Juan Antonio Albiol Llusar	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Francisco Javier Esteve Asensi	EUPV
1995 - 1999	Francisco Javier Esteve Asensi	EUPV
1999 - 2003	José Salvador Garriga Igualada	PP
2003 - 2007	Filiberto Miguel Prats Asensi	BNV
2007 - 2011	Filiberto Miguel Prats Asensi	BNV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Enllaços externs

Web Oficial d'Albalat dels Tarongers
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [1]

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Albalat_de_Taronchers de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

↑ Fuente: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya desde 1996.

[1] Fuente: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya desde 1996.

[1]