Manuel Benedito
| Manuel Benedito Vives | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor. | ||
| Naiximent: | 25 de decembre de 1875 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 20 de juny de 1963 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Manuel Benedito Vives (Valéncia, 25 de decembre de 1875 - Madrit, 20 de juny de 1963), fon un pintor valencià. Prolongà la tradició de l'escola valenciana del sigle XIX fins a molt alvançat el sigle següent.
Biografia[editar | editar còdic]
Son pare treballava com a taxidermiste per a la Facultat de Ciències de l'Universitat de Valéncia. Es va matricular en 1888 en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on estudià baix la direcció de Salvá i Vilá. En l'any 1894 entrà en el taller de Joaquim Sorolla, i en 1896 viajà a Madrit en el seu mestre, a on realisà ilustracions per a la revista moderna Blanco y Negro. Fon pensionat de 1900 a 1904 en l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma, als requeriments de la qual produí vàries pintures de tema històric, una d'elles (L'Infern de Dante) rebé la Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1904. Viajà per França, Bèlgica i Holanda, i en 1909 s'instalà en Volendam (Països Baixos).
Entre les seues exposicions individuals destaquen les celebrades en la Sala Amaré en 1907, i en els Salons de Blanco y Negro en 1910. Cultivà el retrat, el bodegó, els tipos locals i els paisages. En 1918 fon nomenat assessor artístic de la Real Fàbrica de Tapissos. Acadèmic en 1923 de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit i posteriorment de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, eixercí com a professor de colorit i composició en l'Escola de San Fernando, substituint al seu mestre Sorolla. Posteriorment fon nomenat director de l'escola. En 1925 és nomenat membre corresponent de la Hispanic Society of America de Nova York, vocal corresponent de l'Acadèmia Nacional de Belles Arts de Lisboa, i en 1941 president del Patronat del Museu Sorolla i president de l'Associació d'Escritors i Artistes Espanyols durant el periodo de 1955 a 1964.
En la seua madurea es va bolcar en el retrat; per ad ell varen posar Alfons XIII i Concha Piquer. Més interessant és el seu retrat de Cléo de Mérode, obra jovenil baix influència del simbolisme.
Fallí en Madrit, sent el seu cos soterrat en la ciutat de Valéncia, i en les seues obres es fundà la Casa-Museu Benedito en Madrit.
Estil[editar | editar còdic]
Encara que el seu aprenentage en Joaquim Sorolla puga sugerir lo contrari, Benedito es va mantindre fidel a un estil realiste sobri, de games més be fosques, prou alluntat del lluminisme valencià. En algunes obres primerenques s'aproxima a l'Espanya negra d'Ignacio Zuloaga i José Gutiérrez Solana, encara que habitualment es manté en una correcció estètica de fàcil eixida comercial. Tracta temes costumistes en notable habilitat tècnica, encara que eludint els aspectes més aspres. Descolla el seu gran quadro Vuelta de la montería (colecció Fundació Santander), que fon elogiat per Apollinaire.