Joan Gil Barberà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:58 6 gin 2026 per Xavier (Discussió | contribucions) (→‎Cites)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Joan Gil i Barberà
Joan Gil Barberà
Mege, escritor i dirigent valencianiste.
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Mege i escritor
Naiximent: 1932
Lloc de naiximent: Catadau, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 5 d'abril de 2006
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Gil i Barberà (Catadau, la Ribera Alta, Valéncia 1932 - † Valéncia, 5 d'abril de 2006), fon un mege, escritor valencià i un dirigent valencianiste, destacat defensor del valencianisme cultural.

Joan Gil Barberà destacà en la pràctica de la pediatria i fon President de Lo Rat Penat i vicesecretari de la junta directiva de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i president de la secció d'Etnologia i Cultura Popular de la RACV.

Biografia[editar | editar còdic]

Estudis i professió[editar | editar còdic]

Cursà els estudis de Medicina en la Facultat de Medicina de Valéncia, llicenciant-se l'any 1956. Fon mege puericultor per les Escoles de Puericultura de Madrit i Valéncia i s'especialisà en pediatria en la Clínica Pediàtrica "War Memorial" de Brusseles, ampliant els seus estudis en Varsòvia i Ginebra.

Fon membre de l'U.I.P.E. (Unió Internacional de Protecció a l'Infància) i de la Societat de Pediatria Espanyola i de la de Valéncia i membre també de la Societat de Puericultura Valenciana. Treballà per a les Nacions Unides (ONU) en el Centre de l'Infància de París. Ademés Gil Barberà fon l'introductor de UNICEF en Valéncia, entitat de la que era secretari.

La seua gran llavor mèdica la compaginà en una ingent defensa de la cultura valenciana.

Trayectòria cultural[editar | editar còdic]

Ademés de la seua reconeguda trayectòria mèdica, dedicà bona part de la seua vida a la promoció i defensa de les tradicions valencianes a través d'institucions com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i Lo Rat Penat, entitat a on aplegà a ser president.

Lo Rat Penat[editar | editar còdic]

Fon durant dotze anys President de Lo Rat Penat, substituint a Xavier Casp, ostentant posteriorment la distinció de President d'Honor de la centenària entitat valenciana. Fon membre del consistori de Mantenedors dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Joan Gil Barberà publicà numerosos llibres sobre temàtica médica i valenciana.

Obres[editar | editar còdic]

Gil Barberà deixà un llegat importantíssim entorn a les investigacions sobre la puericultura i numerosos llibres de temàtica valenciana.

Puericultura

  • Puericultura y psicologia infantil practica. Editorial Almena, 1974. ISBN 8470141562
  • Puericultura para el Medio Rural
  • Puericultura para padres
  • Orientaciones de educación sexual para padres: cómo decírselo a los niños. Editorial Almena, 1978. ISBN 8470140167
  • Psicologia infantil para padres. Editorial SM. 1981. ISBN 8434809478

Temes Valencians

  • Lo Rat Penat. Ed. Alfons el Magnanim.
  • Gent Menuda. Ed. Grup d'Accio Valencianista.
  • Costums i Tradicions Valencianes
  • Costums i Tradicions Valencianes II
  • Medicina valenciana mágica y popular. En coautoria. Joan Gil i Barberà i Enric Martí i Mora. Valéncia. Carena Editors, any 1997. ISBN 84-87398-18-9
  • Personages ilustres valencians. Relacionats en la medicina.

Premis i guardons[editar | editar còdic]

Publicà assíduament artículs en diaris i revistes tant de Valéncia, com en atres llocs de l'Estat i ha publicat diversos treballs i estudis d'investigació relacionats en la seua professió, dels quals ha obtengut importants guardons com:

  • Premi de la Societat Valenciana de Pediatria
  • Premi Sanitat Espanyola
  • Premi Direcció General de Sanitat
  • Premi Periodístic UNICEF
  • Premi "Naranja de Oro"
  • "Flor de Azahar" de Vilarreal
  • Premi "Limón" en Múrcia.

Cites[editar | editar còdic]

Joan Gil Barberà en el año 1984 fue elegido Presidente de Lo Rat Penat y volvió a repetir en las elecciones de 1988, finalizó su mandato en 1992. Se puede afirmar que es uno de los grandes presidentes que ha tenido Lo Rat Penat, tanto por los años que estuvo al frente de la sociedad, más de diez, como por los difíciles retos a los que tuvo que enfrentarse, especialmente por la delicada situación frente a todas las instituciones y organismos públicos, en manos del PSPV-PSOE. La clara defensa de la lengua valenciana y las difíciles relaciones con las instituciones oficiales, marcaron su mandato, que bien se podría calificar de heróico. En su reseña biográfica en el libro Centenari dels Jocs Florals de 1983 se subraya: "... Elegit ya president efectiu, lesionant els seus interessos tant materials com professionals, ha hagut de lliurar grans batalles en defensa de la Llengua Valenciana en els moments actuals, quan tants entrebancs li fiquen a la benvolguda societat valencianista"
Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals, per Federico Martínez Roda (Las Provincias, 16.8.2007)
Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por Joan Gil Barberà, y en la que participaban entre otros: Vicent Ramón Calatayud, Josep Alminyana i Vallés, Anfós Ramón i García, Mariví Ferrandis i Olmos y Rosa Bartual Oliver.

Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.

El día 30 de junio de 1983, Joan Lerma recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.

Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, Ciprià Císcar retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de Lo Rat Penat, aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.

Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.
Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals, per Federico Martínez Roda (Las Provincias, 16.8.2007)

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]