La Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del El Camp de Túria a 22'6 km de Valéncia.

Geografia

La superfície del terme municipal té la forma del mateix d'un rombe irregular i és regat pel riu Túria per mijà de les séquias de l'Agucil, Acampes, Primera, Major i la Noeva, en els rolls del Chinet i Gallipont. La població s'ubica al sur del terme, principalment sobre terrenys plans. El punt geodèsic més alt és la montanya Tos Pelat en 225 m. sobre el nivell del mar.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la CV-35. També es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Barris i pedanies

En el terme municipal de la Pobla de Vallbona es troben també els següents núcleus de població:

• Barri Sant Josep
• Casablanca
• Gallipont
• La Conarda
• Pla dels Aljubs
• Rascanya

Localitats llimítrofs

Llíria, Benissanó, Olocau, Serra, Bétera,El Pou de Benissanó,Ragoma,Sant Antoni de Benaixeve, L'Eliana,La Casa Blanca Riba-roja del Túria,El Cerrao, i Benaguasil, totes elles en la província de Valéncia.

Escut Heràldic

la Pobla de Vallbona va ser sempre lloc de senyoriu i durant este periodo fins a l'abolició de tots els senyorius de Espanya en 1811, l'escut de Pobla va haver de ser el de les distintes cases senyorials que van detindre la seua jurisdicció. A fi d'evitar els fraus i erros a qué es donava lloc en documents o autorisacions de revistes militars davant dels alcaldes dels distints pobles d'Espanya, en 1848 el Ministeri de la Governació va ordenar "el us de Segell pels ajuntaments". Va ser llavors quan la Vila va determinar adoptar el que fins a 1975 havia usat com propi, sent el comú, en chicotetes variants, de tots els pobles i llocs que d'ell carixen.

Antigament, l'escut tenia forma de lira musical rodejada d'una branca de llorer i una orla en la llegenda "Municipalitat de la Pobla de Vallbona". El seu interior estava dividit en quatre parts, figurant en elles 2 lleons rampants i 2 castells alternativament. Estava coronat per la Corona Real oberta, pròpia dels Reis de la Casa d'Aragó.

En 1975 l'Ajuntament va decidir adoptar un escut municipal propi en característiques pròpies de la Vila.

L'escut es troba dividit en tres parts: en el superior sobre fondo dorat (per pertànyer a l'emblema del Rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó"). Estes demostren que Pobla en el seu orige i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums de Aragó.

A partir d'ací l'escut es troba dividit simètricament en dos parts: en el primer sobre fondo de plata, veem 3 moreres de sinople (en heràldica el sinople és el color que en pintura es representa per vert). El triar les moreres com a motiu heràldic i peculiar de Pobla obedix a la profusió d'este arbrage en el terme de la Vila. En 1791 el botànic Cavanilles en el seu llibre "Observacions sobre la Història Natural, Geografia i Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia" va consignar el següent: "Hi ha porcions considerables cultivades, especialment en les proximitats de La Pobla, la qual a una certa distància s'oferix com un bosc de moreres". Un atre autor assegura que la seua plantació era tan tupida que sense descendir de les moreres es podia recórrer tota l'horta del terme de Pobla.

En la segona part, sobre fondo dorat, veem un caçaria de plata. El color blau en Heràldica ve a indicar llealtat; per això el caçaria que fa referència al nom de Pobla es troba sobre el que poguera ser la nota característica dels vallbonenses: la fidelitat. Finalment com a única rematada, La Corona Real tancada.

Topònim

Els orígens de la Pobla de Vallbona s'han presentat un tant incerts, pero és evident que Pobla deriva de "poblar" i equival a assentament de persones, població o lloc. Quant a Vallbona, és una paraula composta de dos diccions del valencià: vall i bassa, en significat de vall bo o fructífer, i que té relació en la frondositat del parage.

D'atra banda, hi ha una tradició o llegenda entre els poblans i poblanes, pero sense fonament històric, que assegura que quan el Rei Jaume I va passar per estos entorns i va exclamar: «Vall bona per a un poblament», o també es diu que va exclamar: «Quina vall més bona».

Història

La dominació musulmana, primer en el califat, o després, des de la taifa de Valéncia, va propiciar el desenrollament de l'alqueria de Benaguasil com una unitat de poblament important, dotada de mesquita, torre, cisterna i un sistema defensiu amurallat dotat de torres capaces d'albergar en el moment de la conquista més de dos mil cinccentes ànimes. De l'época taifa, són els traçats de les séquies de l'Alguasil, l'Acampes, de Dalt i de Baix, totes elles lligades a la introducció de nous modos de producció agrícola en la introducció de cultius com l'arròs en les terres inundables o la canya de sucre i els fruters d'irrigació.

A partir de la Conquista cristiana, una nova organisació social s'impon sobre les bases del dret i l'escritura registral s'impon com la forma més eficaç d'afirmar la propietat. Els registres de propietat, els pleits i les séries fiscals, seran cada vegada més numerosos i deixaran constància de les condicions i formes de la repoblació inicial per un reduït número de cristians en mig d'una comunitat musulmana fortament arrelada i cohesionada, que no deixarà de produir conflictes, entre atres motius pels usos de l'aigua en els interessos per l'explotació de la terra, uns usos i costums que començaran a respondre a diferents patrons culturals: els islàmics, en hortes d'arròs i hortalices; i els cristians, en blats i vinyes. D'esta conflictivitat, mos queda un primer registre d'un pleit dirimit per Jordi Joan, procurador del Infant Martín en 1380, entre l'alcait de Benaguasil i la Universitat de Pobla pels drets de reg que es derivaven de la séquia compartida de l'Alguasil. En este mateix document se li otorgava a la Universitat de Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i alguasils que es cuiden del sistema de recs. Esta conflictivitat per l'aigua permanandrà en el temps, no sols en Benaguasil, sino que també la trobarem emmaixquerada en la conflictivitat que mantenen els pobles-castell en el Tribunal de les Aigües de Valéncia.

La primera notícia documental que tenim de la Pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la Carta de poblament de l'any 1382 otorgada a Fur d'Aragó pel Duc de Sogorp a una chicoteta comunitat de cristians que s'havia establit de forma ya definitiva separada del vell núcleu de Benaguasil, com a única forma de superar els problemes de convivència. La dualitat de poblament, moriscs, i cristians, com també la dualitat jurídica inicial, Furs d'Aragó en les terres senyorials i Furs de Valéncia en les de reialenc, van estar en l'orige dels conflictes pels interessos econòmics entre les dos comunitats. Conflictes que van acabar resolent-se en la separació física de les dos comunitats en núcleus de població diferents. D'esta manera, en l'any 1401, el Papa Benet XIII cedix les rendes de la parròquia de Pobla a la cartoixa de Porta-Celi i en l'any 1403 un decret episcopal d'Hug Lupià-Bagés, bisbe de Valéncia, fixa la residència del Rector parroquial en Pobla com a fórmula per a superar la contínua conflictivitat que es dòna entre cristians i musulmans en la vila de Benaguasil.

Trenta anys després tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenrollament econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.

El model de repoblació desenrollat al llarc del país, un model de superposició de poblacions cristianes i musulmanes en un mateix territori, no va estar mai exent de produir una àmplia conflictivitat social. Una conflictivitat que acaba en crisis general en les revoltes dels agermanats. Els agermanats (menestrals i ciutadans) van vore en els moriscs com a aliats dels senyors en la defensa dels seus interessos feudals enfront dels cada vegada més forta interessos ciutadans. D'atra banda, al llarc del sigle XVI se va anar generant la idea de l'homogeneïtat social i territorial com a base ideològica de l'Estat modern. Quan en el canvi de sigle la Monarquia Hispànica abandone els seus interessos europeus i se centre en els problemes interns, la primera cosa que abordarà és l'homogeneïtat social i en això recorrerà a aumentar la pressió sobre els moriscs. L'any 1609 tindrà uns efectes negatius de llarga duració sobre la població de Pobla. L'expulsió dels moriscs, decidida per Felip III, va supondre una pèrdua d'uns 300 veïns, el 48% de la seua població total, segons es desprén de les séries fiscals de 1606 i 1647. Una pèrdua de població que no es recuperarà fins ben entrat el sigle XVIII.

Durant el sigle XVIII, en el marc de la recuperació econòmica del camp valencià, s'observa un espenta de les noves transformacions agrícoles que es mos manifesta en la construcció de les Masies. Algunes d'elles ya existien com a explotacions agrícoles integrades i disperses, pero és ara quan adquirixen una fisonomia que les definix com a tals, apareixent lligades a la penetració del capital rendiste de la ciutat en el camp animat per les bones expectatives comercials del vi i els productes agrícoles per a l'exportació, en una tendència que la vorem prolongar-se fins ben entrat el sigle XIX. El Corral Roig de L'Eliana es transforma en la possessió carmelita de L'Eliana, possessió que serà capaç d'abastir posant en explotació noves terres, les necessitats alimentàries del Carmelo de Valéncia. Al mateix temps, Porta-Celi inicia una extensió dels cultius de la vinya en les seues terres de la Casa Blanca en propòsits comercials. També, és ara quan vorem com el "Mes Nou" o la Masia de Tous amplien les extensions de regadiu en les seues terra en la construcció d'importants obres hidràuliques.

Esta expansió agrícola que es prolonga fins al sigle XIX, lligada a les bones expectatives exportadores per als productes agrícoles, se saldarà en un important aument de la superfície cultivada que doblega la quantitat de les terres explotades de secà i d'hortes irrigades, és un aument que en molts casos necessita fortes inversions en maquinària per a elevar les aigües del Túria, així veíem com el 1845 la fosa de Bofill i Companyia de Valéncia produïx un enginy d'elevació en motor i sénia per a la la Pobla de Vallbona.

A lo llarc del sigle XIX, en el procés de desamortisació, s'inicia el procés de transferència de la propietat de la terra cap als explotadors més o menys directes, en un procés llarc i que no estarà exent de dificultats jurídiques. La masia Casa Blanca va ser primer adquirida, per Vicente Torner, possiblement l'últim arrendatari dels monges cartoixans, pero la vendrà posteriorment a Rafael Bertán de Lis. La fallida econòmica d'este junt en el seu germà Manuel, propiciarà l'embargament de l'Estat per 140.704 escuts, un rescat que mai es va fer efectiu i la propietat va quedar en mans de l'Estat fins que en l'any 1948 va ser reparcelada per l'ICO i donada en propietat als nous colons. La mateixa sort va tindre la possessió carmelita de L'Eliana que va passar també per diverses mans, primer per les dels seus últims arrendataris, després de la fallida fins a arribar a les mans del marqués de Casa Ramos, per a disgregar-se finalment entre els seus parcers al llarc del sigle XX. Es completa d'esta manera la transferència de la terra de les mans mortes i els vínculs senyorials cap als parcers en un procés de més de cent anys i no exent d'operacions d'especulació fiscal i econòmica.

El desenrollament dels mijans de comunicació durant el sigle XX, i en concret, la penetració del camió com a element bàsic per a la distribució de mercaderies, farà bascular l'eix de la distribució de la ceba des de Benaguasil, on es concentra per la seua localisació en la ret ferroviària, a la Pobla de Vallbona, millor orientada esta, en les vies de comunicació per carretera i en una posició central en la comarca de Camp de Túria sobre l'eix Valéncia-Llíria. Els anys xixanta i setanta són l'época dorada per a la comercialisació de la ceba des de La Pobla de Vallbona, en una forta expansió dels almagasens de transformació agrícola que se situaran en la base de l'acumulació de capitals per al posterior desenrollament industrial. L'atre pilar sobre el qual se sustenta el desenrollament econòmic de Pobla ho constituïx l'ubicació en una part dels terrenys de la Masia de Tous de la Factoria d'IBM Espanya en els anys setanta, que servirà de plataforma de reclam per a la primera onada migratòria de tècnics industrials vinculats a la producció de noves tecnologies.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Benjamin March Civera	UCD
1983 - 1987	Vicente Alba Puertes	OIV
1987 - 1991	Vicente Alba Puertes	AP
1991 - 1995	Vicente Alba Puertes	PPCV
1995 - 1999	Vicente Alba Puertes	PPCV
1999 - 2003	Vicente Alba Puertes	PPCV
2003 - 2007	Vicente Alba Puertes (fins a decembre de 2005) / Guillermo García Báguena (des de decembre de 2005)	PPCV / PSPV-PSOE
2007 - 2011	Mari Carmen Contelles Llopis	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2008	2009
7.947	8.122	8.614	9.871	10.563	11.757	13.068	15.160	17.114	19.387	18.790	19.540	20.431

Quant a les pedanies i núcleus de població:

Evolució demogràfica per núcleus _{Font INE}

Núcleu	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008
CASC URBÀ	8280	8411	8667	8996	9207	9808	10016	10312	10709
CASABLANCA	324	347	377	418	460	576	617	550	578
CONARDA (LA)	929	1130	1375	1774	2083	2623	3045	3459	3680
GALLIPONT	960	981	1045	1204	1316	1571	1659	1622	1654
PLA DELS ALJUBS	228	276	313	375	422	522	603	699	754
RASCANYA	1036	1156	1291	1566	1672	2014	2132	2148	2165

Economia

En l'actualitat presenta activitat agrària i industrial si be el sector servicis s'està desenrollant a causa de l'afluència de població que ho tria com a zona residencial.

Monuments

• Ermita de Sant Sebastià. L'actual ermita de Sant Sebastià es troba situada junt en el Calvari de la Pobla de Vallbona i presidix una espècie de plaça en una font la qual ostenta la figura del Sant Màrtir en el centre.
• Ermita Mes de Tous. Dedicada al Sagrat Cor de Jesús. És de planta rectangular i pis de taulells. Sòcol de taulellets, volta de canó, i una parella d'esveltes columnetes exentes, en capitells corintis i dorats sosté l'entaulament i, sobre ell, l'arc faixó en l'intradós decorat. La fachada és de maçoneria en juntes en les pedres ben retallades.
• Església Santiago Apòstol. Dedicada a l'apòstol Santiago. Edifici d'estil gótic que té diverses époques: sigle XV i XVII. Està decorada en pintures al fresc i al Retaule (Retaule de les ànimes i el de Santiago). Més alvançat el temps s'incorporaren elements d'estil neoclassicocorinti.
• Església de la Santíssima Tinidad i Sant Josep. Inaugurada el 24 de març de 1957 davant dels ulls del seu promotor el senyor Joaquín Barberá Barberá. Esta obra va ser promoguda pel capellà i construïda pels obrers de "Les Vendes".
• La Casa Bernal. Històric edifici, que és el resultat de distintes reformes d'adaptació, sent en orige una vila romana, després una alqueria àrap, una masia cristiana, una casa senyorial i, finalment, un casota. La primera informació relativa a una possible construcció en el dit lloc pareix remontar-se a l'época romana, a causa del fet que per este punt passava el camí original des d'Edeta a Cabrassia i Dénia.
• La Casa Gran és un edifici propietat de l'Ajuntament que va ser rehabilitat a través de distintes subvencions i proyectes formatius com “Escoles Taller” i “Tallers d'ocupació”, en l'objectiu de construir un Museu Etnogràfic Local.

Patrimoni Rural

* Colecció Objectes Etnològics. El Museu Etnològic "La Casa Gran" posseïx una colecció d'objectes de caràcter etnogràfic compost per múltiples i variades peces que van formar part de la societat de la Pobla de Vallbona en époques passades. La major part d'estos materials han convixcut en la població insular fins a la mitat del sigle passat.   

• Gerres. La localitat també es pot destacar l'existència de “Gerres”. Va ser darrere de la conquista cristiana quan la ganaderia va començar a produir un impacte paisagístic en determinades comarques, semblant en intensitat al produït per l'agricultura. D'ací que per a resguardar-se de les inclemències del temps, els pastors construïen refugis o “gerres”. El seu orige data aproximadament del sigle XVI.

* Masies. Atres construccions característiques que podem trobar en la Pobla de Vallbona són les Masies i les més recordades pels ciutadans són: el “Mes Nou” o “Més de la Trinitat” i el “Mes de Tous” o “Vila Flora”. En direcció a L'Eliana, es troba el “Més de la Lloca” o “Més del Bovo”, junt en la depuradora. Prop trobem la crida “Torre del Virrei”. La “senyoreta” que vivia en la dita torre era neboda del Poeta Querol, segons les fonts i segons pareix, les seues possessions van ser requisades. El fet que la vies del tren passen per esta zona es deu a facilitar el transport de les mercaderies cap a Valéncia per petició dels senyors feudals de la “Torre del Virrei” i del “Més de la Loca”.  

Patrimoni Arqueològic

En el terme de La la Pobla de Vallbona s'han trobat vestigis fins a época romana, com són algunes monedes i, junt en la carretera de Valéncia, en el quilómetro 21, en uns camps de la partida de la Rascanya, on es troben ceràmiques abundants. Es van iniciar unes obres de prospecció on un senyor, nomenat Montanyana, va arreplegar sigilata hispànica, abundants fragments d'atuents, un pondus i un rajola romboidal. Les tasques realisades de rompuda de terres parar la transformació de secà en regadiu destruïren les fonamentacions d'antigues construccions. Provablement es tractara d'alguna vila romana. Un dels descobriments més importants en 1965 va ser realisat per Enric Pla, que va realisar una atra visita, trobant una espècie de pila de pedra. Existix també vestigis d'un llarc aqüeducte que, procedent de Benaguasil, tendix, després de travessar el terme de la Pobla, cap a Paterna segons alguns autors, i segons atres cap a Bétera.

Festes locals

• San Antoni Abad. Se celebra el 17 de giner en la tradicional benedicció dels animals. Es passeja carrer de Sant Antoni (patró del poble) als animals i se'ls porta als peus del sant, on un capellà els beneïx. D'esta manera, el sant els concedix bona salut i els ompli de benediccions. Celebració de la festa en "despertà", passacarrer, missa, traques, paelles, cucanyes, processó i castell de focs artificials.
• San Sebastià. Durant els dia 20 i 21 de giner se celebren les Festes Patronals en el seu honor. El primer dia de les festes, es realisa el trasllat del sant a l'ermita per mijà d'una romeria precedida d'un carruage ple de "murta", seguit per la banda de cornetes i tambors que encapçala a la comitiva i a les autoritats civils, militars i eclesiàstiques. Una vegada en l'ermita, se celebra una missa solemne i quan finalisa, es trasllada de nou el sant a la seua parròquia, acompanyat de chicotetes mascletades. A poqueta nit es realisa, durant els dos dies, una processó pels carrers de la població i al finalisar té lloc el castell de focs artificials.
• Falles. Se celebren del 12 al 19 de març. Celebració de les falles. Les sis comissions falleres del poble alcen els seus monuments fallers en els carrers del municipi fins al dia de Sant Josep que són past de les flames. Sant Josep: Culminació de les falles en la cremà.
• Mare de Deu del Rosari. Se celebra els dies 6 i 7 d'octubre. Festes de la Mare de Deu del Rosari. Les festes comencen en el trasllat tradicional de la verge des de l'ermita de la Mare de Deu de l'Abundància fins a la parròquia de la Santíssima Trinitat la nit anterior a la festivitat. Durant els dos dies festius, tenen lloc passacarrers i processons a qué assistixen les reines de les festes i les talls d'honor acompanyades de la Mare de Deu del Rosario i de la Santíssima Trinitat.
• Mare de Déu del Pilar. Se celebra el 12 d'octubre.
• Sant Josep Obrer. Se celebra el dia 1 de maig en en el Barri Sant Josep.
• Semana Cultural. Se celebren de l'1 al 15 d'agost. On s'organisen activitats de caràcter cultural, exposicions de caràcter divers, teatre, mercats medievals, tallers, cursos, conferències, etc.
• 9 d'octubre. Dia de la Comunitat Valenciana. Dia del poble valencià.

Deports

• Fútbol. La Pobla de Vallbona conta en un club en mig sigle de vida, l'Atlètic Vallbonense. Este club és molt reconegut per tota la comarca ya que té diversos equips en les categories inferiors que han conseguit moltes lligues. Sens dubte el primer equip del Vallbonense ha patit un canvi espectacular ascendint a poc a poc de categories menors fins a estancar-se inclús en primera regional. Cal remarcar que el Drec. Vallbonense, que estava en preferent, el dia 23 de juny de 2002 el primer equip va jugar el partit més important de la història del club, disputant un partit de promoció, (ya que havia quedat entre els tres primers la temporada 2001-2002) contra el Dénia. Vallbonense va perdre i el Dénia (que ara està en 2B) va poder estar en tercera divisió la temporada següent.
• Bàsquet. El Club de Bàsquet la Pobla conta en una escola totalment fundada des de fa pocs anys. Ha sabut realisar ascensos importants per a convertir-se en un club reconegut.
• Trinquet. Pobla conta en numerosos jugadors de Trinquet i els més famosos són Hèctor Coll Sebastià (Colau) i Pasqual Balaguer Castillo (Pasqual II). Contalla també en un trinquet totalment remodelat. I durant l'any es juguen partides d'equips dels casals fallers.

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Puebla_de_Vallbona de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.