Federic Feases
Naiximent | 4 de decembre de 1967 Canyamelar, (Valéncia) |
Mort | 5 de febrer de 1989 Valéncia |
Activitat | Escritor |
Nacionalitat | Espanya |
Periodo | Sigle XX |
Gèneros | Teatre, narrativa, poesia i ensaig |
Federic Feases, escritor i intelectual valencianiste |
Federic Feases Carrion o Fede Feases (Canyamelar, Valéncia, 4 de decembre de 1967 - † Valéncia, 5 de febrer de 1989), fon un escritor i intelectual valencià i valencianiste.
Biografia[editar | editar còdic]
Fede Feases naixqué en el barri del Canyamelar de la ciutat de Valéncia, el 4 de decembre de l'any 1967.
Des de ben chicotet demostrà ser un ser especial, tant per les seues aptituts com per la seua qualitat humana. En el temps demostrà que ademés fon un brillant estudiant i un extraordinari amic i companyer, en una personalitat carismàtica que irradiava més allà del seu entorn.
Mentres estudiava en l'Institut Sor Isabel de Villena – lloc a on conegué a la seua inseparable parella i musa inspiradora, la dòna que hauria d'omplir el seu cor, Àngels Brull Gregori (Angi), creà en l'Institut la revista Cla en la que escrivia en el seudònim Anfos Alacant. Apart de crear la revista Cla, també creà les Tertúlies del Cabanyal i l'Associació Jovenil Poble Nou de la Mar.
També és en eixa época quan ingressà en Taula Nova Valenciana, un partit polític valencianiste de centre que tingué una vida breu integrada majoritariament per un grup de jóvens valencianistes que iniciaren una llabor formativa i de conscienciació valencianista i nacionalista a l'ampar de l'associació Valéncia 2000, presidida pel recordat Francesc Domingo (Paco Domingo). És el moment en que realisa els cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat i forma, junt a atres companyers l'Associació Jovenil Poble Nou de la Mar que tants de proyectes duria a terme i que es convertí en nucleu de confluència de les activitats creatives dels poblats marítims.
Participà en política, en Convergència Valenciana, partit polític valencianiste de centre que tingué una vida breu, i fon simpatisant de ENV. Durant la seua estància en la Facultat de Filologia en l'Universitat de Valéncia, a on estudià Filologia Valenciana, obtenint innumerables matrícules d'honor, fon triat Delegat d'Estudis i treballà, profitosament, en el Departament de Teoria dels Llenguages. És en esta época quan impulsarà, en companyia d'un amic, les Tertúlies d'El Cabanyal, uns encontres de treball i debat en els quals van plasmant un corpus valencianiste en clau nacionalista, i en els que participaren, entre d'atres: Artur Ahuir, Felip Bens, Vicent Flor, Voro López, Alícia Palazón, Josep Lluís Ferri, J. Carles Prosper, Miquel Àngel Navarro, Mª Josep Ferrer, Víctor Pascual, Pasqual Montesinos i, clar, Àngels Brull.
En l'estima guanyada de molts professors i companyons fon llicenciat pòstumament quan encara li faltava un curs per a acabar la carrera.
La producció que nos deixà est escritor valencianiste, est intelectual nacionaliste valencià, és vastíssima i abastix totes les branques: teatre, narrativa, poesia i ensaig, encara que molta ha quedat inèdita o s'ha publicat molt fragmentada. A pesar de la seua curta vida arribà a obtindre el reconeiximent lliterari en un accèssit a la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat quan a soles tenia 17 anys, i a l'any següent, en 1986 obtingué el màxim guardó lliterari en els Jocs Florals de Paterna. Té publicada una novela –en caràcter pòstum– que és un crit a la llibertat dels sers i dels pobles, un crit contra el dogmatisme i els estats anuladors de les llibertats: En un temps lluntà i un país desconegut, editada per Lo Rat Penat en 1994.
Fallí el 5 de febrer de 1989, als 21 anys, en companyia de la seua nóvia Angi en un tràgic accident, provocat per un colp de vent que feu que es derrocara un mur i es desplomara sobre el coche en el que venien de participar en una de les tantes activitats, de les quals eren ànima i motor, quan tenien pensat casar-se en l'estiu d'aquell mateix any. Les despulles d'abdós jauen juntes en el Cementeri del Cabanyal.
El Cabanyal se vestí de dol i els seus amics li rendiren diversos homenages, entre ells la representació en l'Ateneu Marítim d'un montage audiovisual que havia preparat mesos abans de faltar, "Pantigínia".
En un temps lluntà i un país desconegut[editar | editar còdic]
Premis[editar | editar còdic]
- Guanyador de la Flor Natural dels Jocs Florals de la ciutat valenciana de Paterna en l'any 1988.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Fon nomenat Fill Predilecte del Cabanyal i l'Ajuntament de Valéncia rotulà un carrer en el seu nom i el de la seua nóvia. El nom de Fede i Àngels ha segut recuperat per a titular diversos premis lliteraris i distintius, com ara el Premi Fede Feases de Novela per a premiar la millor novela escrita en llengua valenciana, que otorga l'Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot, o el premi destinat a reconéixer la llabor valencianista d'un jove que otorga l'Associació Amics de la RACV.
En l'any 1994, Lo Rat Penat en l'Ateneu Marítim li feu un mereixcut homenage a Fede Feases Carrion, l'acte fon presidit pel president de Lo Rat Penat acompanyat per la Regina dels Jocs Florals, i la filòloga i escritora Alicia Palazón i de l'escritor i poeta Enric Calvo, autor de la biografia de Fede Feases.