Rafelcofer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista de Rafelcofer

Rafelcofer és un municipi de la Comunitat Valenciana, que pertany a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia

Situat en el centre de la planura que forma la vall del Serpis i a la dreta del curs del mateix.

El relleu és pla i solament comença a notar-se certa elevació per la seua banda meridional, a mida que nos acostem a les faldes de la Serra Gallinera, que tanca a l'Horta de Gandia pel sur.

El terme municipal de Rafelcofer és majorment pla, llevat una porció del mont del Rabat (167 m) fins al mojó trifinio en Alqueria de la Comtesa i La Font d'En Carròs al suroest. L'atre accident físic destacat és el barranc de Palmera, que voreja el caixco urbà pel nort, contínua cap a Alqueria de la Comtesa i el poble que li dona el nom. L'aigua per al rec procedix del riu Serpis i és distribuïda per mig de séquies.

Des de Valéncia s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-679.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Rafelcofer llimita en les següents localitats: Almoines, Alqueria de la Comtesa, Bellreguart, Beniarjó, Beniflá i La Font d'En Carròs, totes elles de la província de Valéncia.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 1.386 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2022
1.434 1.468 1.437 1.390 1.403 1.406 1.389 1.395 1.405 1.505 1.386

Economia

Fins a finals del sigle XIX va tindre relativa importància el cultiu de la vinya moscatell per a la confecció de pansa, pero, despuix de la filoxera i en l'introducció intensiva del taronger, ha segut este arbre el que configura el paisage agrari. Atres cultius de l'horta són les creïlles, les judía, la dacsa i l'alfals. El secà es refugia en el sur i el seu percentage és insignificant i sense valor econòmic. El sol cultivat representa un elevat percentage. Les estructures presenta un elevat índex de minifundisme.

L'absència d'indústries ha motivat en els últims anys un cert èxodo de la població en edat de treballar, que emigra cap a les zones industrials i comercials d'Oliva i Gandia en busca de llocs de treball.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa