Guadassuar
Guadassuar (en castellà Guadasuar), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta, en la província de Valéncia.
Geografia
Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar són regats per la Sequia Real del Xúquer i pel riu Magre, afluent del Xúquer i estan poblats en vegetació típicament mediterrànea, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc.
La superfície del terme és plana i s'eleva per la seua banda sur, destacant la montanya denominada La Garrofera. El terreny és de naturalea argilenca, format pels sediments que han deixat els aluvions dels rius Magre i Xúquer, especialment, del primer.
Localitats fitants
Llimita en Alzira, L'Alcúdia de Carlet, Algemesí, Alginet, Benimodo, Carlet, Massalavés i Tous.
Administració
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Vicente Barrios Rosell | Independent |
1983 - 1987 | Manuel Vicente Segura | AP |
1987 - 1991 | José Ribera Añó | PP |
1991 - 1995 | Vicent Roig Llobell | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | José Ribera Añó | PP |
1999 - 2003 | José Ribera Añó | PP |
2003 - 2007 | José Ribera Añó | PP |
2007 - 2011 | José Ribera Añó | PP |
2011 - 2015 | José Ribera Añó | PP |
2015 - 2019 | Salvador Montañana Sanz | Compromís |
2019 - 2023 | Vicent Estruch Bellver (2019) Moció de Censura
Salvador Montañana Sanz (2019-2022) Rosa Almela Ribes (2022-2023) |
PP |
2023 | Vicent Estruch Bellver | PP |
Demografia
Conta en una població de 5.910 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2007 | 2022 | ||||||||||
5.516 | 5.375 | 5.430 | 5.430 | 5.420 | 5.546 | 5.586 | 5.859 | 6.189 | 5.910 |
Economia
Fonamentalment és una zona agrícola. El sol cultivat és casi en la seua totalitat terreny de regadiu en aigua de la Séquia Real del Xúquer i els seus pous. En ell es colectan taronges, frutals com kakis, bresquilles, prunes i albercocs. Hortalices com a cacaus, blat i dacsa. El cultiu de l'arròs va tindre certa importància en el passat pero hui està casi nul per complet. L'escàs terreny de seca es dedica a la vinya, garroferes, armelers i oliveres.
Hi havia ganaderia lanar, vacuna, porcina i us de granges pròpies del món rural fins a breu temps.
Monuments
- Alqueria Torre del Borrero
- Convent Germanes Doctrina Cristiana
- Ermita de Sant Roc
- Iglésia de Sant Vicent Màrtir
Vore també
Referències
- Ajuntament de Guadassuar
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Guadassuar
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guadassuar.
Municipis de La Ribera Alta | |
---|---|
Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló |