Guadasséquies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Guadasséquies
Provmap-valencia2.png Escut de Guadasséquies.svg
Guadasequies-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°55′26′′N, 0°29′10′′O
Altitut: 180 msnm
Superfície: 3'3 km²
Població: 459 hab. (2021)
Densitat: 133,03 hab./km²
Gentilici: vorassequià/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46839
Festes majors: primera semana d'agost
Alcalde: Carmen Vidal Valles (PPCV)
Pàgina web: Web oficial de l'ajuntament


Guadasséquies (en castellà Guadasequies), és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en la ribera del riu Albaida. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de La Serreta, el cerro de Molló i la lloma de Casa Marau. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la N-340.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats: Alfarrasí, Bellús, Xàtiva, L'Olleria, Sant Pere, Benigànim y La Pobla del Duc totes elles de la província de Valéncia.

Història

En el camí de Xàtiva s'han trobat restos de gerres de terra sigilata, i en el parage del Carassol o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.

No apareix en el Llibre del Repartiment de la conquista de Jaume I, pero en l'any 1353 fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a Pere el Cerimoniós. En el sigle XVI posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el sigle XIX.

Va pertànyer a Xàtiva i a la governació del Xúquer fins a l'any 1707, despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a l'any 1833 quant s'independisà com municipi.

Ermita del Crist de l'Ampar.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Santiago Julià Jornet UCD
1983 - 1987 Alfonso Vallés Esparza PDP
1987 - 1991 Alfonso Vallés Esparza UV
1991 - 1995 Vicente Castelló Ferrando UV
1995 - 1999 Vicente Castelló Ferrando PSPV-PSOE
1999 - 2003 Carmen Vidal Valles PPCV
2003 - 2007 Carmen Vidal Valles PPCV
2007 - 2011 Carmen Vidal Valles PPCV
2011 - 2015 Carmen Vidal Valles PPCV
2015 - 2019 Carmen Vidal Valles PPCV
2019 - 2023 Virginia Contreras Caballero PPCV
2023 Virginia Contreras Caballero PPCV

Demografia

La seua població és de 475 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE. El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad as-Sákkar (el riu ebri). La primera se despoblà en el sigle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any 1609 per la llei d'expulsió dels moriscs. Repoblada per cristians de Xàtiva (23 fogars en 1646), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2018 2022
388 405 401 390 390 385 412 480 510 536 444 475

Economia

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Las terres de regadiu se reguen en aigua del riu Albaida i produïxen forment, dacsa, hortalices i frutals. Les de secà se destinen a vinya, oliveres i atres frutals.

Monuments

  • Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança. Sigles XVIII-XIX. En les campanes recentment restaurades.
  • Ermita del Crist. Data del 1906 en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del sigle XVII.
  • Casa Palau. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels comtes de Trénor hui demolit.

Festes locals

  • Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.
  • Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig