Gavarda
Gavarda (en castellà Gabarda), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta, en la província de Valéncia.
Geografia
La superfície del terme és plana, excepte la part nort i nort-est que és una chicoteta zona montanyosa, a on es troba el municipi nou de Gavarda, en altures màximes de 150 m, en les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, en la zona sur-oest de la comarca. El riu juntament en la Sequia Real del Xúquer rodegen el poble.
Localitats fitants
Llimita en Alberich, Alcàntera, Antella, Beneixida, Càrcer i Vilanova de Castelló.
Història
Alqueria musulmana que durant l'ocupació cristiana va vore com Jaume I, repartia les terres a cada u de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. En l'any 1364, Olfo de Pròxida va adquirir-la i en l'any 1432, Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.
En l'any 1612, despuix de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà carta pobla a 30 cristians vells; a principis del sigle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i atres fruites i hortalices, ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "pantanà" del 1982 el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.
Demografia
Segons el INE de l'any 2021, conta en una població de 1.035 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2018 | 2022 | ||||||||
| 1.270 | 1.276 | 1.304 | 1.268 | 1.244 | 1.237 | 1.196 | 1.178 | 1.174 | 1.171 | 1.058 | 1.053 | ||||||||
Economia
L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i garroferes.
A partir dels anys 60 del passat sigle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació.
Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i hortalices i taronges i també existix indústria textil.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Gavarda
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Gavarda
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gavarda.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |