Història d'Argentina
La història d'Argentina és la cronologia de successos des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.
S'inicia en els vestigis més antics de sers humans en sol argentí, detectats en l'extrem sur de la Patagonia, que daten de fa uns 13 000 anys. Les primeres civilisacions agroalfareras es varen establir en el noroest andí des del sigle XVIII a. C.
L'història escrita de lo que és l'Argentina, va començar en els registres del croniste alemà Ulrico Schmidl en l'expedició de Juan Díaz de Solís en l'any 1516 al Riu de l'Argent, fet que anticipa la dominació espanyola que s'impondria en part d'esta regió.
En l'any 1776 la corona espanyola va crear el Virregnat del Riu de la Plata, entitat aglutinadora de territoris a partir de la qual, en la Revolució de Maig de 1810, començaria un procés gradual de formació de varis Estats autònoms —cridats províncies— o independents, entre ells el que va dur el nom de Províncies Unides del Riu de la Plata.
En la declaració de l'independència el 9 de juliol de 1816 i la derrota militar de l'Imperi espanyol en 1824 es va formalisar l'existència sobirana. En l'any 1833 el Imperi britànic va prendre possessió de les Illes Malvines que llavors era una comandància militar de les Províncies Unides, la devolució de les quals ha reclamat Argentina des de llavors.
Despuix d'un prolongat periodo de guerres civils, entre els anys 1853 i 1860 es va aprovar una república federal en el nom de República Argentina. Per mig de guerres contra els pobles mapuche, tehuelche, ranquel, wichi i qom, conegudes com Conquista del Desert i Conquista del Chaco, la República Argentina va prendre possessió de les planures chaqueña i pampeana i de la Patagonia oriental, conformant el seu territori actual, l'octau més extens del món.
Entre els anys 1862 i 1930 va transcórrer un llarc periodo d'estabilitat constitucional, en el que per una gran ona migratòria provinent sobretot de Itàlia i Espanya, la població argentina va créixer cinc voltes més ràpit que la del món.
L'implantació del sufragi universal per a varons en 1912, completat en el reconeiximent del dret al sufragi a les dònes en 1951, va donar orige a una série de governs electes pel vot popular, que es varen alternar en el poder a partir de 1930 en dictadures militars, governs fraudulents i governs de llegitimitat llimitada per les proscripcións polítiques.
Posteriormente a la derrota en l'any 1982 en la guerra de les Malvines contra el Regne Unit, l'última dictadura va colapsar, sent els seus integrants enjuïciats per greus crims de lesa humanitat. En 1983 es va iniciar un extens periodo de democràcia que continua en l'actualitat, succeint-se des de llavors nou presidents pertanyents a tres partits: Raúl Alfonsín, Carlos Menem, Fernando de la Rúa, Adolfo Rodríguez Saá, Eduardo Duhalde, Néstor Kirchner, Cristina Fernández de Kirchner, Mauricio Macri i Alberto Fernández.