Alginet

Situat en la zona de transició entre la Ribera Alta i l'Horta de Valéncia. S'estén des de la zona de marjals riberenya de l'Albufera cap a la chicoteta serra de la Falaguera. La superfície del terme és montanyosa, a excepció d'un chicotet sector al noroest. Creua el terme, de sur a nort, la Sequia Real del Xúquer. La vila se troba en terreny montanyós. És una població extensa. El clima és fret en hivern -2 ºC / 5 ºC sol nevar en hivern de forma dèbil i té estius templats ab temperatures de 15 °C i 25 °C.

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de MetroValencia

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Alginet llimita ab les següents localitats:

Alfarp, Algemesí, Almussafes, Benifayó, Carlet, Guadassuar i Sollana, totes elles de la província de Valéncia.

Alginet conta ab varies urbanisacions: - La primera l'urbanisació Sant Patrici. - Segona, l'urbanisació Los Lagos, una de las més grans per no dir la més gran en quant a extensió de totes les urbanisacions d'Europa.

Història

De fundació musulmana, el seu topònim prove del àrap Al-janna, que significa terra de regadiu –horts, El rei Jaume I d'Aragó li la dona a Pere Garcia Herrera en 1250. Jaume II, el 24 de novembre de 1304, la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en 1360. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que només te el mer imperi, concedit per el rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, així en 1609 iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En 1622 acorden ab Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de 1645 l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En 1819, ab l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En 1885 un llegat de Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

Demografía

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2008
12.184	11.685	12.035	11.632	12.062	12.069	11.661	12.587	12.499	12.605	13.057

Economia

Els cultius de regadiu, cereals, hortalices (principalment tomates), cacaus, tarongers, etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànees. Se rega ab aigües de la Sequia Real del Xúquer i la de Aledua; també s'utilisen les aigües del riu Magre, del qual el curs esta regulat pel pantà de Forata. Les industries son derivades de l'agricultura: almagasens de fruta, etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialisada en l'exportació de tomates i taronges. Durant el segle XX degut a l'extensió dels regadius, la població aumentà un 400 per cent.

Monuments

Castell dels Cabanyelles. De 1417, reconstruït en el XVI. En 1875 fon comprat i eliminats els dos torrellons que el flanquejaven per a instalar l'ajuntament.
Torres de Luengo i del Borrero. Aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
Ermita de Sant Josep. Neogótica del XIX, ab un retaule de gran valor. On se venera una image de Sant Josep, original del segle XV. L'ermita se construí sobre atra més antiga, d'estil gòtic.
Iglésia Parroquial. (1654-1699) construïda sobre l'antiga, de 1330. El campanariu i la capella de la comunió son del segle XVIII.

Hi ha que senyalar que queden alguns eixemples de la casa típica de llaurador ab entrada per a carro, el estable per als animals, la palliça, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljup per a suministrar-se aigua. També queden algunes cases de terratinents de finals del segle XVIII i algunes atres de la chicoteta burguesia agrícola que florí a finals del segle XIX ab el cultiu de la taronja.

Festes

Sant Antoni Abat. Protector del ganado gastat per a les faenes agrícoles. Les fogueres, la bendició han subsistit no obstant la creixent despersonalisació dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.

Festes Patronals. Se celebren durant la segona quinzena d'agost, i destaquen per la seua implicació, els sopars (normalment 3 en dies alterns) que se celebren a lo llarc del carrer (antiga carretera) que creua tot el poble d'extrem a extrem, i on cada veí d'Alginet, trau les seues cadires i taules al carrer, per a sopar ab els seus amics i familiars i junt al resto de veïns d'Alginet.

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [1]
Ajuntament d'Alginet
Web d'Alginet.

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alginet de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Alginet

Contingut

Geografia