Festes de la Magdalena
Les Festes de la Magdalena són les festes majors de la ciutat de Castelló de la Plana. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del tossal de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en l'any 1251.
Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de la Quaresma.
Actes més importants
Dissabte: de la festa, la vespra
Anunci oficial de les festes
Comença a les 12:00h, en el tir de tantes carcasses commemoratives com anys s'han complit de les festes a partir de la seua nova etapa des de l'any 1945, i una mascletà tirada per la pirotècnia guanyadora del concurs de mascletaes de l'any anterior. S'ubica en la Plaça del Primer Molí, i té una duració d'uns 15-20 minuts.
Pregó
Manifestació popular i etnològica on es resalta la mitologia, història, costums i folclor de la ciutat i província de Castelló. Comença a les 16:00h, recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una duració aproximada d'unes 4 hores. En ell, es poden distinguir unes quantes parts:
- Capçalera: la capçalera del Pregó està formada per la Policia Local, el carro de repartiment de programes i la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló.
- Mitologia de Castelló: repassa la mitologia popular castellonenca de mans de la Colla del Rei Barbut.
- Història Fundacional: repassa les diferents parts de l'història creible de la ciutat: els moros, els cristians, els judeus i els pirates, protagonisada per les associacions Moros d'Alqueria, Associació Cultural L'Aljama, L'Host del Castell Vell, Cavallers Templers de Castelló i la Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic). La Colla Bacalao s'encarrega del tema dels pirates i també intervenen el Centre Aragonés de Castelló i el grup folclòric Ecos de Aragón.
- Pobles de la província: la representació provincial forma també part de la desfilada en la qué participen la majoria dels pobles que componen les diferentes comarques de la província de Castelló.
- Ciutat i Terme de Castelló: part dedicada a repassar el folclor i les costums de la ciutat; la marjaleria, la Plana, la montanya i la ciutat. Una part dins d'esta secció correspon a les festes, sent els següents elements a eixir:
- Piques de la ciutat: llarcs pals coronats en clavells rojos i grocs i l'escut de Castelló; acompanyats per una parella de castellonencs.
- Dames de les gayates: les dames i castelloners de les diferents gayates en grupes a cavall junt a la Junta Gestora de Gayates.
- Estandarts de les gayates: tots els estandarts de les gayates agrupats.
- Cistella de la Mare de Deu: gran cistella de clavells rojos i grocs portada pels presidents de les gayates que estos regalen a la Mare de Deu del Lledó en l'ofrena.
- Clarins de la ciutat: quatre músics que toquen la Marcha de la ciutat pujats a cavall, precedixen al pregoner.
- Pregoner, prohoms i sequier: l'element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos del Pregó creats per Bernat Artola per ad este acte. Despuix de cantar-ho davant de l'alcalde en la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes.
- Carrossa en madrines, dames de la ciutat i reina: dos carrosses unides portades per dos bous en qué monten les madrines de les gayates, les dames de la ciutat i les reines de les festes, major i infantil.
- Banda de música de Castelló: que dona per finalisada la desfilada.
Al finalisar el Pregó es celebra l'acte de l'Enfarolà del Campanar que consistix en enllumenar el Fadrí en elements pirotècnics.
Dumenge: Magdalena festa plena
Dia gran de les festes de la Magdalena.
Romeria de les canyes
A les 08:00h s'inicia la romeria des de la Plaça Major, en una missa de romers que és celebra en la Concatedral. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la Plaça Mª Agustina, lloc típic de reunió, i per on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'este punt, la romeria recorre uns quants carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, des de la Plaça del Primer Molí, direcció a Sant Roc de Canet cap a l'ermita de la Magdalena.
A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'ermita de Sant Roc de Canet, a on s'almorza, se menja la tradicional figa (figa albardà) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració.
Despuix d'una llarga caminada, s'arriba a l'ermita de la Magdalena, una mascletà i la missa solemne en l'ermita, i la degustació d'una monumental paella.
La tornà de la romeria
La nomenada tornà de la romeria es va perdre durant diversos anys, pero va ser recuperada recentment. Comença a la 15:45 en la Magdalena i para en totes les ermites i edificis religiosos que troben en el seu camí. És especialment emotiva l'arribada a la basílica de la Mare de Deu del Lledó, on es resen diverses oracions i es canta la salve a la Mare de Deu, allí, es tornen a trobar les autoritats que pujaven a la Magdalena, en els romers que baixen d'ella.
La seua arribada a la ciutat es produïx a les 19:00h, precedits pels carros que acodixen a la romeria, despuix chicotetes gayates tradicionals, els Cavallers i les autoritats, que desfilen fins a la Plaça Major. A continuació, té lloc la Processó de Penitents, tradicionalment, és la primera processó de la Semana Santa en Espanya.
Desfilada de les gayates
Està inclosa dins de l'espectàcul de la tornà de la romeria. Permet mostrar als ciutadans les 19 gayates que existixen en la ciutat (una per sector) individualment, junt en les comissions festeres de cada una. L'única música que es pot exhibir en la desfilada és el clàssic Rollo i Canya.
Dilluns
Dia de festa local.
Desfilada de carros guarnits i Pregó infantil
Per mig de la participació de chiquets, rememora antigues escenes castellonenques, i una mostra d'animació infantil.
Encesa de les gayates
S'encenen totes les gayates al mateix temps perqué el públic puga admirar-les de prop.
Tradicionalment es realisa en el Parc Ribalta, pero en l'any 2009, com a excepció i a causa d'unes obres, es realisa en l'Avinguda del Rei Jaume I.
Durant tota la semana
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants son els següents:
- Mascletà , a les 14:00h en la Plaça del Primer Molí.
- Castells de fòcs , comencen entorn de les 23:00h, des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat.
- Corregudes de bous .
- La Nit Màgica: Espectàcul de correfòcs
El dimarts a partir de les 23:00h.
- Fira infantil: La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
- La fira alternativa: a partir del dijous en els jardins de l'Auditori.
- Hostal del vi: Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat.
- Hostal de la tapa i la cervesa: En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
- Concerts de música : En el recint de concerts, junt en l'Av. Del Mar i ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De dilluns a dissabte, entorn a la mijanit.
Últim dissabte
- Ofrena de flors a la Mare de Deu del Lledó , patrona de la ciutat. Un dels actes més emotius de les festes, on els hòmens de la Gayata 1, realisen un tapís floral en les flors portades per la persones que s'acosten a la seua basílica.
Últim dumenge: Magdalena ¡VITOL!
Dia final de les festes.
Traca final
Traca que recorre els principals carrers del centre de Castelló. Els més atrevits, corren davant d'ella.
Magdalena ¡VITOL!
En la Plaça Major, les reines de les festes criden des del balcó de l'ajuntament: Magdalena i el públic respon des de baix: Vítol!, donant per finalisat les festes d'eixe any i per començat les de l'any següent.
Gayates
La gayata és un monument iluminat d'uns 6 metros d'altura, símbol de les festes. Recorda les canyes, gayatos i fanals que, segons la tradició, varen usar els castellonencs per a tantejar el terreny pantanós durant la baixada nocturna al pla de la ciutat.
Al mateix temps també se nomena gayata a cada un dels 19 sectors o barris en qué es dividix la ciutat de Castelló per a l'organisació de la festa:
- Gayata 1: Brancal de la Ciutat
- Gayata 2: Fadrell
- Gayata 3: Porta del Sol
- Gayata 4: L'Armelar
- Gayata 5: Hort dels Corders
- Gayata 6: Farola - Ravalet
- Gayata 7: Cor de la ciutat
- Gayata 8: Portal de l'Om
- Gayata 9: L'Espartera
- Gayata 10: El Toll
- Gayata 11: Forn del Pla
- Gayata 12: El Grau
- Gayata 13: Sensal
- Gayata 14: Castàlia
- Gayata 15: Sequiol
- Gayata 16: Rafalafena
- Gayata 17: Tir de Colom
- Gayata 18: Crèmor
- Gayata 19: La Cultural
Durant les festes, cada sector exhibix, en una plaça del barri, la seua gayata.
Entitats senyeres
Podem destacar com a entitats senyeres de les Festes de la Magdalena a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, l'associació cultural Moros d'Alqueria, la Colla de Tabaleters i Dolçainers de Castelló i la Colla del Rei Barbut.
Les Colles són grups de gent que es reunixen en un local fester per a conviure i participar en la festa durant la semana de festes, també realisen atres activitats durant l'any i algunes voltes desfilen en atres llocs representant a la ciutat de Castelló.
Junta Central de Festes
En l'arribada de la democràcia, a principis dels anys 80 del sigle XX, i l'arribada dels ajuntaments democràtics i davant l'exigència per part d'alguns sectors de les festes i pels propis festers d'una necessitat de renovació i modernisació de les Festes de la Magdalena i davant de l'Ajuntament de Castelló que no volia perdre la seua quota de poder en la festa, en l'any 1986 es celebrà el II Congrés Magdalener organisat per l'associació cultural Moros d'Alqueria per a crear una Junta Central de Festes que fon ratificada en una assamblea plenària de l'Ajuntament celebrada en febrer de l'any 1988. Se creà una comissió gestora i se redactaren uns estatuts, se convocà una Assamblea de Festes a on s'aprovaren els estatuts de la Fundació Municipal de Festes i fon nomenat primer president de la primera Junta de Festes de Castelló per als anys 1989-1990. Els festers organisarien les festes sense intromissions polítiques. S'introduïren nous actes en el programa de festes, alguns dels quals s'han convertit en referents de la festa i s'ha constatat la major participació dels colectius festers.
Presidents de la Junta
- Sebastián Pla (1989-1990)
- Luis Miguel Doménech Company (1990-1992)
- Sixto Barberà (1992-1995)
- Juan José Pérez Macián (1995-1997)
- Raúl Pascual (1997-2001)
- Pere Pau Montañés (2001-2003)
- Jesús López (2003-2015)
- Juanvi Bellido (2015-2018)
- Noelia Selma (2018-¿?)
Cartell de festes
La Junta de Festes, tots els anys, organisa un concurs de cartells de Festes de la Magdalena, es publiquen unes bases i un plaç de presentació. La Junta elegix un dels cartells entre tots aquells que s'han presentat al concurs, el qual serà el cartell premiat i guanyador del concurs i que representarà a la ciutat de Castelló durant les festes.
Calendari
- La Magdalena de 2010 comença el 6 de març.
- La Magdalena de 2011 comença el 26 de març.
- La Magdalena de 2012 comença el 10 de març.
- La Magdalena de 2013 comença el 2 de març.
- La Magdalena de 2014 comença el 22 de març.
- La Magdalena de 2015 comença el 7 de març.
- La Magdalena de 2016 comença el 27 de febrer.
- La Magdalena de 2017 comença el 18 de març.
- La Magdalena de 2018 comença el 3 de març.
- La Magdalena de 2019 comença el 23 de març.
- La Magdalena de 2020 comença el 14 de març.
- La Magdalena de 2021 comença el 6 de març.
- La Magdalena de 2022 comença el 19 de març.
- La Magdalena de 2023 comença el 11 de març.
- La Magdalena de 2024 comença el 2 de març.
- La Magdalena de 2025 comença el 22 de març.
- La Magdalena de 2026 comença el 7 de març.
- La Magdalena de 2027 comença el 27 de febrer.
- La Magdalena de 2028 comença el 18 de març.
- La Magdalena de 2029 comença el 3 de març.
Festes d'Interés Turístic Internacional
Les Festes de la Magdalena foren declarades en l'any 2010, Festes d'interés turístic internacional.
Vore també
Referències
- Fiestas hechas por los festeros. Sixto Barberà. Especial Magdalena 2019. Periòdic Mediterráneo (Divendres, 22 de març de 2019).
Enllaços externs
- Les Festes de la Magdalena Pàgina d'informació sobre les Festes de Castelló de la Plana.
- Magdalena.Pdf Fullet sobre la Magdalena de la web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana.
- Calculadora de la Magdalena calcula en quines dates se celebraran les festes de la Magdalena.
- Fiestas de la Magdalena, declaradas de interés turístico internacional - Europa Press
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/La_Magdalena de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.