Vicent Andrés Estellés
| Vicent Andrés Estellés | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i poeta | ||
| Naiximent: | 4 de setembre de 1924 | ||
| Lloc de naiximent: | Burjassot, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 27 de març de 1993 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 — Valéncia, 27 de març de 1993) fon un periodiste, escritor i poeta en català, a pesar de ser valencià, d'ideologia pancatalanista.
Considerat pel pancatalanisme com un dels principals escritors del sigle XX de la poesia en català. Fon guardonat en el Premi lletra d'Or de les lletres catalanes en l'any 1975 i els premis d'Honor de les lletres catalanes els anys 1978 i 1990.
En algunes de les seues poesies ha menyspreat la cultura valenciana i proferit insults, per això se l'ha considerat "el poeta de la vulgaritat".
Obra
Vicent Andrés Estellés té una obra molt diversa i extensa. Encara que lo més conegut és sobre la seua poesia, pero també escrigué noveles, obres de teatre, guions de cine i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, sobretot, vulgar.
Citem un eixemple (en català):
Me la mamaves fins al cep: tenies
tota la boca plena, i amb la llengua
iniciaves moviments, i et vares
posar més blava que altre cop: llavors
te la vaig treure, i respiraves, i altre
cop retornaves i me la mamaves
i, extenuada, desistires: no
podies més; i pel forat darrer,
ben agafada a la barana, et vaig
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta,
fins que va entrar-te per complet, i jo
evoque els pèls de l'entrecuix pegant
cops a les teues rodonors invictes.Que, traduït al valencià, vol dir:
Me la mamaves fins al cep: tenies
tota la boca plena, i en la llengua
iniciaves moviments, i et vares
posar més blava que atra volta: llavors
te la vaig traure, i respiraves, i atra
volta retornaves i me la mamaves
i, extenuada, desistires: no
podies més; i pel forat darrer,
ben agafada a la barana, et vaig
iniciar la penetració,
que fon penosa, dolorosa i llenta,
fins que va entrar-te per complet, i yo
evoque els pèls de l'entrecuix pegant
colps a les teues redonors invictes.