Edat Moderna
| Història humana |
|---|
| ↑ abans de l'Homo (Pliocé) |
|
|
|
|
|
|
| ↓Futur |
L'edat moderna és la tercera de les etapes en qué es dividix tradicionalment l'història en Occident segons l'historiografia francesa. Entre els anys 1453 (caiguda de Costantinoble) i 1789 (Revolució Francesa),[1]escomençà a nàixer un nou sistema econòmic, el capitalisme, que es consolidarà de forma definitiva en la Revolució Industrial. En esta perspectiva, l'edat moderna seria el periodo dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del periodo anterior, l'edat mija, que el tòpic identifica en un paréntesis històric dominat per l'atràs cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'edat antiga. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de l'integració de dos mons humans que havien permaneixcut completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món.[2]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Són dos dates simbòliques que a soles servixen de referent.
- ↑ L'edat contemporànea intensifica extraordinàriament la tendència a les modernisacions, pero ho fa en característiques sensiblement diferents, fonamentalment perqué significa el moment de triumf i desenroll espectacular de les forces econòmiques i socials que durant l'edat moderna s'estaven gestant lentament: el capitalisme i la burguesia; i de les entitats polítiques: la nació i l'Estat