Zhu Fan Zhi
Zhu Fan Zhi (chinenc simplificat :诸蕃志; chinenc tradicional :諸蕃志; pinyin : Zhū Fān Zhì; Wade–Giles : Chu-fan-chi ), traduït de diverses maneres com a Descripció de nacions bàrbares o Registres de persones estrangeres,[1] i atres títuls similars,[2][3][4] és una obra de la dinastia Song del XIII de Zhao Rukuo. L'obra és una colecció de descripcions de països i diversos productes de fòra de China, i es considera una important font d'informació sobre la gent, les costums i, en particular, els productes comercialisats de molts països del surest asiàtic i al voltant del oceà Índic durant la dinastia Song.[5]

Antecedents
L'autor Zhao Rukuo (1170-1231) va ser membre del clan imperial de la dinastia Song. Va ser destinat a Fujian com a supervisor del comerç marítim en Quanzhou.[4][6] Mentres treballava en Fujian, va tindre l'oportunitat de conéixer a comerciants de varis països dels que va obtindre informació sobre varis països de tot lo món. També va prendre nota dels diversos productes comercialisats, va estudiar els mapes de l'época i, junt en l'informació que havia deprés, va escriure el llibre que va terminar al voltant de 1225 d. C. Zhao va escriure: "Assignat a este lloc recentment, pas tot el dia llegint varis mapes... Vaig enumerar els noms d'estos països i les seues costums... Vaig eliminar els rumors i vaig conservar els fets. Per això titule este llibre Zhu Fan Zhi."[7]
Moltes entrades del Zhu Fan Zhi prenen informació d'atres obres més antigues, com Pingzhou Ketan (萍洲可談) de Zhu Yu de 1116, Miscellaneous Morsels from Youyang del IX de Duan Chengshi i atres obres. En particular, va prendre prestat en gran mida de l'obra de 1178 Lingwai Daida d'un atre geógrafo, Zhou Qufei (chinenc :周去非; pinyin : Zhōo Qùfē@i; Wade–Giles : Chou Ch'ü-fei ). No obstant, una part significativa del llibre va provindre d'informació que Zhao va recopilar de comerciants estrangers i chinencs.[7] Com ell mateixa no havia viajat a l'estranger, l'informació que va recopilar és necessàriament de segona mà, a diferència d'atres obres com Daoyi Zhilüe escrita per Wang Dayuan de la dinastia Yuan, que havia viajat a l'estranger per a observar atres països de primera mà. No obstant, el llibre conté informació valiosa sobre diversos països i productes comercialisats en el XIII per als estudiosos moderns.
Encara que el llibre original es va perdre, es varen trobar extractes en atres compilació i anals, i el seu contingut també es va incorporar a la Enciclopèdia Yongle del XV. Els extractes de la Enciclopèdia Yongle varen ser després recopilats per Li Diaoyuan (李調元) per a incloure'ls en la seua colecció coneguda com Han Hai (函海) en 1781.[8]
Contingut
El llibre està dividit en dos volums. El primer oferix una descripció de varis països i les costums de la població local, mentres que el segon volum proporciona informació sobre els productes comercials disponibles en eixos països. Part de l'informació que es dona en el llibre són contes fantàstics, per eixemple, la descripció del pardal jagant de Madagascar com algú tan gran que pot engolir-se un camello sancer,[9] i és possible que haja incorporat informació inexacta d'atres fonts escrites chinenques (per eixemple, el conte del pardal jagant de Madagascar pot haver vingut de Lingwai Daida), pero gran part de les seues pròpies fonts semblen ser en general precises.[10]
Volum 1
En el volum 1 es descriuen 58 països i regions.[7]
Els països registrats inclouen llocs i regnes en el surest asiàtic, com Jiaozhi (交趾, nort de Vietnam), Champa (占城), Chenla (眞臘, ací referint-se al Imperi Khmer), Langkasuka (凌牙斯加), Sanfoqi (三佛齊, Palembang), Java (闍婆), Bagan (蒲甘, Birmània) i Mayi (麻逸, Filipines). També es mencionen Japó, Coreja i Taiwan en l'est d'Àsia, i països en el subcontinent indi com Huchala (胡茶辣, Guyarat), Nanpi (南毗, Malabar) i Zhunian (注輦, Chola ). També proporciona més informació que la disponible anteriorment en fonts chinenques sobre el món islàmic i els seus productes. El país de Dashi (大食, els àraps) es descriu com un regne extens que comprén molts territoris (24 daus en el llibre) en la seua capital en Egipte, i inclou Baida (白達, Bagdad); Wengman (甕蠻Oman); Majia (麻嘉, La Meca); Jicini (吉慈尼, Ghazni) i uns atres.[11]
El llibre enumera ademés països i llocs d'Àfrica, estos inclouen Wusili (勿廝離, Egipte) i la seua ciutat d'Egentuo (遏根陀, Aleixandria ), Bipaluo (弼琶囉, Berbera ), Zhongli (中理, Somàlia ), Cengba (層拔, Zanzíbar ), Binouye (Tunis i la regió de Trípoli en Líbia) i Tuopandi (駞盤地, Damietta en Egipte). En este llibre, va descriure llocs com el famós Far d'Aleixandria :[10][12]
El país d'O-kön-t'o (Aleixandria) pertany a Wu-ssï-li (Egipte). Segons la tradició, en temps antics un estranger, cridat Tsu-ko-ni (Alejandro Magne), va construir en la vora de la mar una gran torre baix la qual es va excavar la terra i es varen fer dos habitacions, ben comunicades i molt ben amagades. En una volta hi havia gra, en l'atra armes. La torre tenia doscents chang d'altura. Quatre cavalls de front podien ascendir fins a dos terços de la seua altura. En el centre de l'edifici hi havia un gran pou que comunicava en el gran riu... En el cim hi havia un maravellós espill gran; si els barcos de guerra d'atres països realisaven un atac repentí, l'espill els detectava de bestreta, i les tropes estaven llestes a temps per al servici. Zhao Rukuo, translation by Hirth and Rockhill[13]
L'estat més occidental descrit és Mulanpi (木蘭皮, Al-Murabitun), que incloïa el sur d'Espanya. També es menciona l'illa mediterrànea de Sicília (斯加里野, Sijialiye ).[6]
Volum 2
En el volum 2 es varen enumerar 47 productes, 22 dels quals provenien d'Àsia Central i Àfrica. Zhao va proporcionar informació sobre els diversos productes comercialisats a principis del XIII, per eixemple, sobre l'orige del incens (Ruxiang) que es comercialisava en China des d'Aràbia (Dashi ):[7]
"El Ruxiang o xunluxiang prové dels tres països Dashi de Maloba (Murbat ), Shihe (Shihr) i Nufa (Zufar), de les profunditats de les montanyes més remotes. L'arbre que produïx esta droga pot comparar-se generalment en el pi. El seu tronc està entallat en un astral, sobre la que fluïx la resina i, quan s'endurix, es convertix en incens, que s'arreplega i es convertix en trossos. Es transporta en elefants fins als Dashi (en la costa), els qui després ho carreguen en els seus barcos per a intercanviar-ho per atres productes en Sanfoqi. Esta és la raó per la que es recolecta comunament i li'l coneix com un producte de Sanfoqi".[14]
Referències
- ↑ Peter Francis (30 June 2002). Àsia's Maritime Bead Trade: 300 B. C. to the Present. University of Hawai'i Press. p. 73. ISBN 978-0824823320.
- ↑ Shirley Fish (18 May 2011). The Manila-Acapulco Galleons : The Treasure Ships of the Pacific. AuthorHouse. p. 103. ISBN 9781456775438.
- ↑ Laura Hostetler (2008). Qing Colonial Enterprise: Ethnography and Cartography in Early Modern China. Brill. p. 233. ISBN 978-9004165076.
- ↑ 4,0 4,1 Yongxiang Lu, ed. (2014). A History of Chinese Science and Technology, Volume 2. Springer. p. 289. ISBN 9783662441664.
- ↑ Derek Heng Thiam Soon (June 2001). "The Trade in Lakawood Products between South China and the Malay World from the Twelfth to Fifteenth Centuries AD". Journal of Southeast Asian Studies. 32 (2): 133–149. doi:10.1017/s0022463401000066. JSTOR 20072321.
- ↑ 6,0 6,1 Don J. Wyatt (2011). The Blacks of Premodern China. University of Pennsylvania Press. p. 35. ISBN 9780812203585.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Anshan Li (6 April 2012). A History of Overseas Chinese in Africa to 1911. Diasporic Africa Press. pp. 30–33. ISBN 978-0966020106.
- ↑ Shicun Wu (2013). Solving Disputes for Regional Cooperation and Development in South China Siga: A Chinese Perspective. Chandos Publishing. ISBN 9781780633558.
- ↑ Valerie Hansen, Kenneth R. Curtis (January 2013). Voyages in World History, Volume 1 - to 1600. Wadsworth Publishing. p. 339. ISBN 9781285415123.
- ↑ 10,0 10,1 Tasha Vorderstrasse (14 May 2014). Paul Cobb (ed.). The Lineaments of Islam: Studies in Honor of Fred McGraw Donner. Brill. pp. 461–474. ISBN 9789004231948.
- ↑ Hyunhee Park (2012). Mapping the Chinese and Islamic Worlds: Cross-Cultural Exchange in Pre-Modern Àsia. Cambridge University Press. pp. 51–52.
- ↑ Hyunhee Park (2012). Mapping the Chinese and Islamic Worlds: Cross-Cultural Exchange in Pre-Modern Àsia. Cambridge University Press. p. 53. ISBN 978-1107018686.
- ↑ Friedrich Hirth, William Woodville Rockhill. Chau Ju-kua: His Work On The Chinese And Arab Trade In The Twelfth And Thirteenth Centuries, Entitled Chu-fan-chï. pp. 146–147.
- ↑ Ralph Kauz (2010). Ralph Kauz (ed.). Aspects of the Maritime Silk Road: From the Persian Gulf to the East China Siga. Vol. 10 of East Asian Economic and Soci-cultural Studies - East Asian Maritime History. Otto Harrassowitz Verlag. p. 131. ISBN 978-3-447-06103-2. Retrieved December 26, 2011.
Bibliografia
- 1911, Friedrich Hirth i William W. Rockhill varen publicar una traducció parcial a l'anglés anotada.
- 2020, Shao-yun Yang va publicar digitalment una nova traducció anotada del Volum 1, ilustrada en mapes i imàgens.
- Chau Ju-kua: His Work On The Chinese And Arab Trade In The Twelfth And Thirteenth Centuries, Entitled Chu-fan-chï. Translated by Friedrich Hirth, William Woodville Rockhill. Annotated translation of Zhu Fan Zhi
- A Chinese Gazetteer of Foreign Lands: A New Translation of Part 1 of the Zhufan zhi (1225). Translated by Shao-yun Yang. New annotated translation of Volume 1, published digitally using ArcGIS Story Maps
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zhu Fan Zhi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.