Vilanova de Castelló
.JPG)
Vilanova de Castelló (en castellà Villanueva de Castellón) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Valéncia, esta situat en la comarca de La Ribera Alta.
GeografiaEditar
Situat en la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i a penes sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer, Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. El restant del terme te una altitut mija de 30-40 mts. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.
El clima és de tipo mediterràneu.
Des de Valéncia, s'accedix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-560 o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la llínea 1 del Metro de Valéncia.
Localitats llimítrofesEditar
El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats: Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Xàtiva, la Llosa de Ranes, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Énova i Senyera, totes elles de la província de Valéncia.
HistòriaEditar
El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.[1][2] En l'any 1587, Felip II li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En l'any 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent cridà des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló.
Durant el sigle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vilanova de Castelló, el topònim actual.
En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en l'any 1929 per insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com a Castelló de la Ribera.
AdministracióEditar
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Benetó Ferrús | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | José Benetó Ferrús | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Antoni Vizcaíno Puche | EUPV-UPV |
| 1991 - 1995 | Antoni Vizcaíno Puche | EUPV |
| 1995 - 1999 | Esther Guardiola Gómez | PSPV |
| 1999 - 2003 | Alfred Gregori i Puig | BLOC-EUPV |
| 2003 - 2007 | Alfred Gregori i Puig | EUPV-L'Entesa |
| 2007 - 2011 | Alfred Gregori i Puig | EUPV-VERDS |
| 2011 - 2015 | Salvador Álvarez Carbonell | PPCV |
| 2015 - 2019 | Óscar Noguera Alberola | Gent de Castelló i Esquerra-Compromís |
| 2019 - 2023 | Óscar Noguera Alberola | Gent de Castelló i Esquerra-Compromís |
| 2023 | Horte Gomez Llacer | PSPV-PSOE |
DemografiaEditar
Segons el cens del INE de l'any 2023 conta en una població de 6.891 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 | 2014 | 2019 | 2021 | 2023 | |||||
| 7.062 | 6.978 | 7.041 | 7.089 | 7.030 | 6.950 | 7.189 | 7.239 | 7.280 | 7.493 | 7.458 | 7.595 | 7.049 | 6.996 | 6.891 | |||||
EconomiaEditar
La seua economia és bàsicament agrícola, encara que conta en unes chicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mijà del rec tipo manta la major part del terme, rec motorisat i a goteig en la montanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalices de qualsevol tipo i dacsa (actualment en menor quantia). La ganaderia ha desaparegut en els anys. El sector industrial conta en fàbriques de conserves alimentàries, i almagasens de comercialisació i exportació de taronja, i algunes atres activitats menors.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ajuntament de Vilanova de Castelló
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
- INE. Població de Vilanova de Castelló
- Instituto Valenciano de Estadística
BibliografiaEditar
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vilanova de Castelló.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |