Vicent Lluís Simó i Santonja

Vicent Lluís Simó i Santonja
Sisan.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Juriste, investigador i escritor.
Naiximent: 16 de novembre de 1932
Lloc de naiximent: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 17 de novembre de 2014
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Vicent Lluís Simó i Santonja (Alcoy, 16 de novembre de 1932 - † Valéncia, 17 de novembre de 2014), fon un juriste, catedràtic, investigador, escritor i articuliste valencià.[1]

Vicent Lluís Simó i Santonja fon decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

BiografiaEditar

Doctor en Dret per l'Universitat de Valéncia, en la que fon Professor adjunt de la Càtedra de Dret Civil entre els anys 1958 i 1962. En eixe any va prendre possessió de la seua primera notaria i en l'any 1988 es va fer notari de la ciutat de Valéncia.

Va eixercir com a membre del Consell Valencià de Cultura (CVC) entre 1987 i 1995. També fon vicepresident de l'associació centenària valencianista Lo Rat Penat.

Professionalment fon conseller Permanent de l'Unió Internacional del Notariat Llatí i president Honorari de la Comissió de Drets Humans d'eixa organisació.

Va participar en infinitat de Congressos Internacionals del Notariat en tot lo món, Múnich, Salzburc, Montevideo, Buenos Aires, Barcelona, Guatemala, Paris, Lima, Florència, Montreal, Atenes i Àmsterdam.

Fon nomenat cònsul Honorari de la Llonja de Valéncia.[2]

Té en el seu haver més de 80 llibres publicats dels quals podem destacar uns 30 de temàtica valenciana, pels que va rebre distints premis en les categories d'ensaig, narrativa i poesia. En reconeiximent a tots els seus mèrits, l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana li otorgà en 2013 el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana.[3]

ObraEditar

 
Portada del llibre

PremisEditar

En juny de l'any 2014, l'Associació castellonenca Cardona Vives li concedí el premi Fadrí d'Honor a la Valenciania.

CitesEditar

La llengua i la cultura d'un poble no són negociables.
Vicent Lluís Simó i Santonja
Es curiós que haja sigut el Valencià, entre les primeres llengües filles de Roma, quasi parella ab la italiana, la que aconseguira un Sigle d'Or.
Vicent Lluís Simó i Santonja
De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano... Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en romance valenciano, ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista...
Vicent Lluís Simó i Santonja, 1975)

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar