L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Uarakos


Uarakos o Uaracos és la transcripció fonètica lliteral dels signes escrits en signario celtibérico Plantilla:Xib-trans[1] que apareixen en el revers de certes monedes de bronze trobades en el jaciment arqueològic denominat La Custòdia en Viana,[2][3] Navarra. Existix consens entre els estudiosos de que este jaciment es correspon en la ciutat de Vària,[4] Vareia[5][6] o Vereia[7] citada per les fonts clàssiques i de que esta moneda va tindre la seua ceca en este enclavament o potser en el seu propenc castre defensiu, el jaciment del qual és denominat Ciutat de Cantàbria en Logronyo, La Rioja[8]

Uarakos
Artícul principal → La Custodia.

Estes monedes, pel seu tamany, pes, material i dibuixos corresponen al As romà.[2]

Per regla general, les monedes beronas varen ser falcades aproximadament entre la transició entre els sigles II i I, pero les emissions d'esta ceca varen ser tardanes, durant la segona mitat de el I, baix domini dels Berones per part de Roma i despuix de les guerres sertorianas[2] no abans de l'any 82 a. C. i potser el 75 a. C. com a data post quem coincidint en una eventual reconstrucció de la ciutat per part de Pompeyo, deixant d'emetre monedes al voltant de el I.

Toponímia en la paraula Uarakos

El topònim Vareia, recordat en les fonts lliteràries i que té el seu radical en la ceca Uarakos, lo transcribe Estrabón en grec Ouaría i els escritors romans Vareia.[9] Vareia és, per tant, una adaptació llatina del seu anterior nom. Són abundants els noms de ciutats beronas i les seues cecas terminats en -kos (Vore). El nom de Uaracos també s'ha identificat en el etnónimo de la seua població, tesis recolzada en ser el nominatiu singular dels gentilicis derivats de les paraules en tema en -o en llengua celtibérica, sobre el topònim original Uaria i en la traducció provable de (diners) vareyense.[10][11][12][13] Tot això fa que la majoria dels historiadors nomenen al jaciment en el binomi Uaracos-La Custòdia, en espera de tesis més sòlides sobre el nom real de la ciutat berona prerromana.

Descripció de les monedes

Seguint el cànon romà, estes monedes presenten en l'anvers un cap barbada o nueta en torques en el coll, acompanyada d'un delfí. I en el revers un dibuix eqüestre en llança o espasa curta, en una palma o un llaurat o els signes UA o AUTA, esta última epigrafia també apareix en les monedes de la ceca Teitiakos -no confondre en Titiakos-.

Els tamanys, pesos i dibuixos de les monedes en l'inscripció Uarakos són diferents. El seu pes oscila entre els 8,5 i els 11 grams i el seu diàmetro entre 22 i 27 milímetros. Per tant existix una gran varietat tipològica en estes monedes.[2]

Context econòmic i difusió

Erro al crear miniatura:
La vall mija del Ebre en el II

Encara que els celtíberos coneixien la moneda d'atres cultures, la fabricació i utilisació de moneda va tindre lloc una volta somés el territori berón i les seues ciutats-estat a l'autoritat de Roma. Els acunyament varen ser realisats seguint els criteris semiunciales romans encara que són palpables algunes diferències en ser les pròpies comunitats indígenes les productores.

Falcar moneda era símbol de sumissió, pero també de prestigi dels ciutadans nomenats en el seu revers (ceca) i estes emissions responien principalment a les necessitats de pagar tributs o tropes a Roma i facilitar l'intercanvi comercial. En el cas particular de Uarakos nos trobem en una emissió tardana de moneda potser responent a raons de prestigi o per a compensar a la clientela pompeyana pel seu respal o simplement per a materialisar la cobranza d'imposts.

Principals hipòtesis

  • La primera hipòtesis que es planteja és sobre el epigrama AUTA comú en les monedes de la ceca Teitiakos que podrien parlar-nos dels berones com una branca dels Autrigones. Per tant la ceca Teitiakos, que també conté este epigrama podria estar pròxima i correspondre a Tricio Metallo.
  • Estes monedes, per la seua fisonomia, tenen traces comunes en les cecas de Bentian, Arsaos i Bar(s)kunes.
  • El moment de l'acunyament de Uarakos i Ba(r)skunes sembla correspondre a les guerres sertorianas i per això es podria destacar l'important influix econòmic i polític que estes guerres varen suscitar en abdós cecas.
  • Es desconeix si les cecas Titiakos i Teitiakos corresponen a la mateixa ciutat encara que es barallen diverses hipòtesis en les antigues ciutats d'Atienza en Soria o Guadalajara.

Vore també

Atres cecas Beronas

Referències

  1. ↑  , en Jordán Còlera, Carlos Rebuig: La llengua dels Berones. - Líbia: la mirada de Venus, centenari del descobriment de la Venus de Herramélluri (1905-2005). Coordinat per Pedro Alvarez Clavijo, (2006), pp. 47-90. ISBN 84-95747-44-8
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 LABEAGA MENDIOLA, JUAN CRUZ: Les monedes de Uaracos i Calagurris en el poblat berón de la Custòdia, Viana (Navarra). Berceo, Nº.118-119 (1990), pp.131-148. ISSN 0210-8550
  3. ↑ SAN VICENTE GONZÁLEZ DE ASPIRU, JOSÉ IGNACIO: Algunes possibles emissions monetàries de autrigones i caristios. Estudis d'Arqueologia Alavesa, Nº.26 (2011), pp.82-94. ISSN 0425-3507
  4. ↑ ESTRABON: Geografia., III, 4, 12. "...i la ciutat principal del qual és Vària, sítia junt a un pont que creua l'Ebre."
  5. ↑ TITO LIVIO: Història de Roma., XXIII, Llibre XLV. Referint-se a Sertorio i les seues tropes "...Al sendemà es va alvançar en la cavalleria per a fer un reconeiximent dels camins, deixant orde de que l'infanteria ixquera darrere formant en quadro, i va aplegar a Vareya, la ciutat més forta d'aquella comarca..."
  6. ↑ CAIO PLINIO SEGUNDO: Història Natural. III, 3, 14"...regió dels ilergaos, el riu Ebre, ric pel seu comerç fluvial, naixcut en terres càntabres no llunt de la ciutat de Juliobriga, esgolant-se durant 450 p. i en tràfic de naus a 250 m/p. des de l'oppidum de Vareia."
  7. ↑ ITINERARIA ANTONINI AUGUSTA, el burdigalense, Ed. Otto Cuntz, Leipzig (1929). Text de finals del sigle III d. C. d'autor anònim. Note's que se cita a Vareia com Vereia segurament per error en la transcripció. "...Itinerarium Provinciarum. Gallia-Hispania: (393) 1 Calagorra; 2 Vereia; (394) 1 Triti; 2 Lybia; 3 Segesamundo; 4 Verovesca; 5 Segesamone; (453) 4 De Hispania in Aquitanian; (454) 1 Lacobrigam; 4 Tritium; 5 Virovesca; 6 Vindeleia; 7 Deobriga; 8 Beleia; Suessatio; (455) 1 Tullonio..."
  8. ↑ PASCUAL FERNÁNDEZ, JESÚS MARÍA: Orige de la ciutat de Logronyo: història antiga del municipi logroñés. Ed. Pevisa, Logronyo (1991). ISBN 84-604-0951-1
  9. ↑ LABEAGA MENDIOLA, JUAN CRUZ: Els Berones, Vareia i el poblat de la Custòdia. Treballs d'arqueologia Navarra, p.215.
  10. ↑ JORDÁN CÓLERA, CARLOS BENJAMÍN: Celtibérico (2005)
  11. ↑ LABEAGA MENDIOLA, JUAN CRUZ: Les téseras del poblat prerromano de la Custòdia, Viana (Navarra): descripció, epigrafia i llingüística. Treballs d'arqueologia Navarra, Nº.11, (1993-1994), pp.43-53. ISSN 0211-5174
  12. ↑ UNTERMANN, JÜRGEN: Els etnónimos de l'Hispania Antiga i les llengües prerromanas de la Península Ibèrica. Paleoetnología de la Península Ibèrica: actes de la Reunió celebrada en la Facultat de Geografia i Història de l'Universitat Complutense, Madrit, 13-15 decembre de 1989. Coordinat per Gonzalo Ruiz Zapatero, Martín Almagro Gorbea, Vol. 1, (1992), pp. 19-34. ISBN 84-7491-461-2
  13. ↑ També existixen numerosos artículs de Untermann, J. Villar, F. de Bernardo P. i uns atres.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Uarakos&oldid=1496218»