Tuchulcha

Tuchulcha, en la mitologia etrusca, és una deïtat infernal, demon ctónico que viu en l'inframón, conegut com Aita.

Tuchulcha i These en la Tomba dell'Orco II, Tarquinia.

Representació

La despedida de Admetus (ATMITE) i Alcestis (ALCSTI). Ánfora etrusca de figura roja trobada en Vulci. Inscripció a l'esquerra: ECA ERSCE NAC ACHRUM FLERTHRCE (Ella va ser i d'esta manera va satisfer a Acheron en un sacrifici)

El seu cos té una forma humana i el color dominant de la representació és groguenc. Del seu cabell despeinado ixen serps, té pico (potser el d'un buitre), les seues orelles puntagudes recorden a les d'un ruc i pates i grans ales de pardal.

Molts estudiosos es referixen a esta deïtat com a masculina per les seues característiques masculines, com la pelussa facial animal que poden recordar a una barba. No obstant, d'acort en Nancy de Grummond: "Este ser, a sovint, ha segut considerat com a masculí, pero de fet, és molt provablement un ser femení (o que carix de gènero), perque du un vestit de dòna, té la pell clarament rosa pàlida (compare's en el color estàndar roig rajola de la pell del masculí These), i inclús sembla tindre pits". També identifica les marques de diamant de les serps de Tuchulcha en una serp venenosa (Vipera berus berus). També Emeline Hill Richardson i Graeme Barker per una part i Tom Rasmussen per una atra, creuen que Tuchulcha és un ser femení. La penyora que du Tuchulcha, un quitón és usat tant per hòmens i com a dònes. A la seua volta, la mateixa penyora, és usada per una atra deïtat masculina, Charun.

El seu iconografia més coneguda és la d'una pintura mural en la Tomba dell'Orco, en la necròpolis de Monterozzi. Allí el daimon apareix en una representació de l'història de Ces o These (el Teseo grec) que visita l'inframón etrusc. Este i el seu amic Pirítoo (solament el cap permaneix a penes visible en la pintura) juguen a un joc de taula, en presència de Tuchulcha.