Tepotzotlán
Sant Pedro Tepotzotlán, o simplement Tepotzotlán és una ciutat mexicana (encara que en característiques de poble virreinal) ubicada al nort del Estat de Mèxic. El municipi forma part de la zona metropolitana del Valle de Mèxic. Localisat a 43.5 km al noroest del centre de la Ciutat de Mèxic. Els seus principals atractius turístics són l'Aqüeducte de Tepotzotlán i el Museu Nacional del Virreinato el qual utilisa com a infraestructura lo que va anar el Colege Jesuïta de Sant Martín i Sant Francisco Javier i el temple de Sant Pedro Apòstol, construïts entre els sigles XVII i XVIII per la Companyia de Jesús. Tepotzotlán forma part del programa turístic Pobles màgics de Mèxic.
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Toponímia
El nom de Tepotzotlán és d'orige náhuatl; està compost pels vocables tepōtzohtli, "jorobado" i tlan, "lloc prop o junt a".[1] La traducció seria "el lloc junt al jorobado", provablement en alusió a que este lloc es localisa front a un cerro que semeja una joroba, cridat "El cerro de dos caps".
Sant Pedro en alusió al Sant patró de Tepotzotlán.
Història
Tepotzotlán va estar poblat pels otomíes. Posteriorment varen ser somesos al señorío de Cuautitlán. Després de la desaparició dels otomíes va vindre l'establiment de la cultura teotihuacana; en el transcurs de varis centenars d'anys la cultura va decaure fins a l'any 1031. Una de les últimes cultures que es varen ser assentant abans de l'arribada dels espanyols va ser la cultura Chichimeca. Despuix de la conquista dels europeus, el señorío de Cuautitlán es va convertir en una dependència del Convent de Sant Francisco de Cuautitlán; posteriorment, en 1580, Tepotzotlán va ser cedit als jesuïtes per a continuar l'evangelisació.
En el Museu Nacional del Virreinato, assentat en lo que fora el Colege de Sant Francisco Javier, des de 1919 resguarda al voltant de 15 mil peces i coleccions d'objectes relacionats en l'història colonial del país. Este lloc va ser construït entre els sigles XVII i XVIII per part de la Companyia de Jesús, a on es varen formar la majoria dels jesuïtes mexicans.[2]
Turisme
Els seus carrers conduïxen al centre, junt a la seua enorme plaça rodejada de portals, restaurants i tendes d'artesanias. Ahí es troba una de les més grans joyes del art novohispano; els antics coleges jesuïtes de Sant Martín i Sant Francisco Javier, obres del barroc churrigueresco de el XVIII, este últim alberga hui al Museu Nacional del Virreinato.
També es destaca el Parc Estatal Serra de Tepotzotlán, dedicat a la protecció i conservació ecològica i que posseïx el monumental aqüeducte de Xalpa, en casi 440 metros de llongitut i que també se li coneix com a Arcs del Lloc. En esta àrea s'ha acondicionat un centre ecoturístico i d'educació ambiental i en el més de decembre se celebren de les tradicionals pastorelas, representació teatral del naiximent de Crist.[3]
Alguns pobles propencs a la capçalera municipal són: Cañada de Cisneros (a on es troba el parc ecoturístico i recreatiu El Lanzarote), Sant Miguel Cañadas i Els Dolors, a on encara es troben els restants de la exhacienda del mateix nom i es troba el parc ecològic Xochitla.
La facenda "La Concepció" és un atre atractiu. Va ser construïda per l'orde dels jesuïtes a 15 quilómetros del poble. En 1780 va ser adquirida per Pedro Romero de Terreros; en 1993 es varen iniciar els seus treballs de restauració, respectant cuidadosadament l'arquitectura original, varen finalisar en 1997.[4]
Arcs del Lloc
AP
L'Aqüeducte de Xalpa, més conegut com "els Arcs del Lloc" és un monumental aqüeducte que duya l'aigua des del ric Or fins a Tepotzotlán. Est, va ser construït entre els sigles XVIII i XIX, començant pels jesuïtas no per a dur aigua a la seua monasteri, sino a la Facenda de Xalpa, ya que el Colege Jesuïta s'abastia d'aigua a través d'una canalisació des d'aigües dalt de l'afluent a lo que és hui en dia Presa de la Concepció. L'aqüeducte no es va terminar degut a que els jesuïtes varen ser expulsats de Mèxic en l'any 1767. Llavors, no es va terminar fins al XIX per Manuel Romero de Terreros, qui va comprar la Facenda al govern de Mèxic. L'aqüeducte alcança 61 metros d'altura, en quatre nivells d'arcs. La llongitut total de l'aqüeducte és d'aproximadament 419 metros i és el més alt en Amèrica Llatina.
Centre ecoturístico
També ací es troba el Centre Ecoturístico i d'Educació Ambiental que actualment alberga al Centre Ecoturístico i d'Educació Ambiental Arcs del Lloc que consta de 54 hectàrees i alberga deports com el senderisme, bicicleta de montanya i càmping. La zona està plena de reptils, amfibis i aus. Cada any, aproximadament 750 000 persones visiten este parc.
Xochitla
El Parc Ecològic Xochitla es troba sobre l'Autopista Mèxic-Querétaro a un costat de la caseta de cobro en els llímits del municipi en Teoloyucan a tres quilómetros fòra de la ciutat de Tepotzotlán, que solia ser una facenda coneguda com "La Resurrecció". Actualment està tancat i no es coneix en precisió quin serà l'us de l'ex parc.
Es tracta d'unes 70 hectàrees de terreny en prop de 7000 espècies d'arbres i unes atres plantes. Ademés, contava en tallers, jocs infantils, exposicions, un hivernàcul i un llac en una àmplia varietat de plantes aquàtiques i també albergava un arbre de ginkgo biloba de l'antiga de China.
Parc Estatal Serra de Tepotzotlán
El parc estatal Serra de Tepotzotlán comprén 13.175 hectàrees en els municipis de Tepotzotlán i Huehuetoca. Va ser declarat un parc estatal i zona de preservació ecològica en l'any 1977. No obstant, des de llavors, gran part del parc va ser desarmat per a establir la Base militar 37C. La serra conté boscs d'encinos, madroños i coscoja, en zones de xara i prats. En les zones de baixa altitut existixen cactus i agave. A lo llarc del riu que passa hi ha fresnos, els arbres del cel, sauces i uns atres. La vida selvada es compon de chicotets mamífers com coyots i fardas, aixina com un gran número d'aus i reptils. Els deports que es poden practicar ací inclouen caminades, campaments, natació, escalada en roca i rapel.
Pintures rupestres
Resguardades per l'oblit i fins a “amagades” de la zona urbana, Tepotzotlán alberga les úniques pintures rupestres a menys de 40 quilómetros de el DF, de les que poc o res se sap i que per falta de recursos per a la seua preservació han preferit mantindre en secret. Descobertes pels veïns, formen una série de pintures rupestres en a lo manco tres parages, de les quals en 1996 l'arqueòlec José Hernández, delegat de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) en l'entitat, va escriure un primer i únic dictamen tècnic. L'informe menciona decenes de mans, figures de sols i llunes que donen conte del patrimoni descobert, tant en coves com en abrics rocosos, i encara que sense un estudi directe és impossible datar-les, sugerixen que corresponen a una época anterior a la fundació de Teotihuacán.
Santiago Cuautlalpan
A uns quants quilómetros de la capçalera municipal es troba este poblat, el qual alberga la catedral de Santiago Apòstol construïda durant el XVIII. Ací es pot trobar la zona de restaurants de truches i lo més atractiu és la festa patronal en honor a Santiago Apòstol, la qual se celebra del 16 al 31 de juliol, iniciant els festejos en la tradicional cavalcata a on de l'iglésia ix l'image de Santiago Apòstol recorrent els seus carrers i barris aledaño a on es veuen prop de més de 4000 ginets i cavalls. El vestuari del sant patró és canviat per la comunitat cada any. cal mencionar que és la festa més gran i atractiva del municipi.
Artesania
És de rellevància la presència artesanal en este Poble Màgic, en treballs en cartonería, en l'elaboració de figures fabricades a mà; en vidre, destaca en la construcció de vitrales i figures artístiques, per mencionar alguns dels diversos productes del municipi. En el sector gastronòmic trobem els tradicionals vins i rompope artesanals, aixina com dolços típics de tamarindo, pinole, amaranto i melades de la regió.
A un costat de la presidència municipal es troba la Plaça de les Artesania, a on es comercialisen artículs artesanals del municipi. En visitar el lloc boten a la vista caixes de fusta calada, figures de vidre estirat, artículs de bronze, peces textils, herrería artística i accessoris de pell. És recomanable fer una visita a la plaça les fins de semana, aixina com buscar els locals en el distintiu “Fet en Tepotzotlán”.
Actualment, Tepotzotlán conta en 111 artesanes i artesans d'acort en el Registre Estatal d'Artesanes i Artesans, agost 2023,[5] els quals descollen en les branques Gastronomia Artesanal, en l'elaboració de pa de fira; Talabartería i Peletería, en la confecció de cinturons; Fusta, en la fabricació de quadros; Textils, en la creació de carpetes; i Fibres Vegetals, en les seues floreros.
Referències
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tepotzotlán.- Pobles màgics de Mèxic
- Tepotzotlán Poble Màgic
- [4] [5] archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tepotzotlán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.