Squamata
Els escamosos (Squamata) són un orde de saurópsidos (reptils) diápsidos que inclou els fardachos, les serps i les culebrillas cegues. Evolutivamente, és l'orde més recent de reptils. Són també els reptils actuals que han alcançat major èxit ecològic i els que més espècies inclou, en casi 8000.[1]
Característiques
editar
j : yugal, p : parietal, po : postorbital, q : quadrat, sq : escamoso.
Encara que els escamosos conserven numerosos caràcters reptilianos primitius, presenten vàries especialisació que falten en la seua grup germà, els tuátaras, i a les que pot atribuir-se en part l'èxit que han alcançat. Per eixemple, la part superior de la mandíbula superior està rígidamente unida al cràneu, pero el maxilar inferior posseïx un quadrat mòvil que comunica el seu moviment als ossos de mandíbula, lo que favorix la deglución dels assuts; als cràneus en esta propietat se'ls coneix en el nom de cràneu cinètic. Aixina mateix, posseïxen un parell d'òrguens copuladors exclusius. Existix una tendència general a la reducció de les patas, fenomen que ha tingut lloc de manera independent en casi la mitat de les famílies actuals de fardachos i, per supost, en les serps i anfisbénidos. Els escamosos es caracterisen per la muda de la seua pell. Posseïxen dos òrguens de Jacobson d'estructura complexa i de gran importància funcional. Es tracta d'estructures huecas en forma de volta situades en la zona anterior del paladar comunicades en la cavitat bucal per mig d'un estret conducte. Les partícules olorosas són dutes als conductes de dit orgue per mig de la punta de la llengua, que és bífida en les serps i en molts fardachos. Els òrguens de Jacobson estan inervats per una branca individualisada del nervi olfatori; estos òrguens participen en el reconeiximent sexual i el seguiment del rastre deixat pels assuts. Moltes espècies són capaces de trencar i desprendre la seua coa quan es veuen en perill o són capturats per un depredador; esta capacitat es denomina autotomía i es deu a la presència de plans especials de ruptura de les vèrtebras cabals; dits plans de ruptura es donen també en els tuátaras, pero no en les serps. Despuix de la autotomía, la coa es regenera. Els escamosos machos tenen hemipenes, que generalment es mantenen invertits dins dels seus cossos i es evierten per a la reproducció a través del teixit eréctil com el del pene dels mamífers. Solament s'usa un al mateix temps, i alguna evidència indica que els mascles alternen l'us entre les còpulas. El hemipene té una varietat de formes, depenent de l'espècie. A sovint du espines o ganchos, per a ancorar al mascle dins de la femella. Algunes espècies inclús tenen hemipenes bifurcados (cada hemipene té dos puntes). Degut a que estan evertidos i invertits, els hemipenes no tenen un canal completament tancat per a la conducció dels espermatozoides, sino més be una regata seminal que se sagella a mida que s'expandix el teixit eréctil. Est és també l'únic grup de reptils en el que es troben tant espècies vivípares com ovovivípares, aixina com els reptils ovípars habituals. Algunes espècies, com el dragó de Komodo, poden reproduir-se asexualmente a través de la partenogénesis.[2]
Orige i evolució
editarEls escamosos varen aparéixer a finals del Triásico i constituïxen un grup més antic de lo que suponia; no obstant, cap de les famílies actuals és molt anterior al Cretácico; la primera serp és del Cretácico Superior i el grup no sembla haver-se diversificado fins al Oligoceno.[2]
Taxonomia
editar
De manera cladística, l'orde escamosos s'ha dividit en els següents suborden de manera monofilética.[3][4][5]
el suborden Lacertilia ha segut abandonat per molts autors, per ser parafilético.
Filogenia
editarFilogenia en atres reptils
editarEls estudis genètics revelen les següents relacions filogenético per als escamosos sobre atres reptils i tetrápodos vius (inclós les seqüències proteiques obtingudes de Tyrannosaurus rex i Brachylophosaurus canadensis). Junt en l'orde Sphenodontia constituïx el clado Lepidosauria.[6][7][8][9]
Filogenia dels escamosos
editarEls anàlisis genètics han demostrat que els fardachos són un tàxon parafilético que representa el grau primerenc dels escamosos, ya que de diferents tipos de fardachos s'originarien les serps (Serpentes) i les culebrillas cegues (Amphisbaenia). Estos anàlisis han demostrat que els fardachos venenosos compartixen un ancestro en les serps, agrupació que s'ha denominat Toxicofera. La filogenia dels escamosos entre famílies és la següent:[3][4][5]
Referències
editar- ↑ iucnredlist. org IUCN 2021. The IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2020-3
- ↑ 2,0 2,1 Young, J. Z. 1977. La vida dels vertebrats. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0
- ↑ 3,0 3,1 “Integrated Analyses Resolve Conflicts over Squamate Reptile Phylogeny and Reveal Unexpected Placements for Fossil Taxa” . PLOS ONE 10 (3): i0118199. doi:. PMID 25803280. Bibcode: 2015PLoSO..1018199R.
- ↑ 4,0 4,1 “Resolving the phylogeny of lizards and snakes (Squamata) with extensive sampling of gens and species” (2012). Biology Letters 8 (6): 1043–1046. doi:. PMID 22993238.
- ↑ 5,0 5,1 Plantilla:Cite journalast1=Zheng
- ↑ Iwabe, N.. “Sister group relationship of turtles to the bird-crocodilian clade revealed by nuclear DNA-coded proteins”. Molecular Biology and Evolution 22 (4): 810–813. doi:. PMID 15625185.
- ↑ biomedcentral. com/artículs/10.1186/1741-7007-10-65 Phylogenomic analyses support the position of turtles as the sister group of birds and crocodiles (Archosauria) I Chiari, BMC.
- ↑ María H. Schweitzer, Wenxia Zheng, Chris L Orgue, John M Torrara (2009). researchgate. net/figure/Consensus-of-the-posterior-distribution-of-phylogenetic-trees-including-M-americanum_fig4_24394217 Biomolecular Characterization and Protein Sequences of the Campanian Hadrosaur B. canadensis. Researchgate.
- ↑ Elena R. Schroeter, Timothy Cland, Caroline J. Dehart, María H. Schweitzer (2017). researchgate. net/figure/Phylogenetic-trees-obtained-by-analysis-of-A-only-the-new-B-canadensis-peptides_fig4_312606570 Expansion for the Brachylophosaurus canadensis Collagen I Sequence and Additional Evidence of the Preservation of Cretaceous Protein. Researchgate.
Enllaços externs
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Squamata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.