Autotomía

Erro al crear miniatura:

Una aranya Dolomedes australiana, despuix de haver-se després de dos pates

L'autotomía (del grec antic αὐτο, «a sí mateixa», i τομία, «tallar») o autoamputación és la mutilació espontànea que efectuen sobre sí mateixos alguns animals per a escapar de potencials depredadors. Per eixemple, certes sangrantanes i salamandres poden separar un segment important de la seua coa que, en certs casos, torna a créixer.

Principi

Es tracta d'una estratègia de defensa que consistix en desprendre's voluntàriament d'una part no vital del seu cos (en general la coa, encara que també pot ser un membre, la pell...) en la finalitat d'escapar d'un depredador. La pèrdua es produïx quan el depredador ya ha agarrat la part del cos (llavors tracta de lliberar-se per a fugir) o abans d'un atac en la finalitat de distraure. En general, el membre abandonat permaneix agitant-se en moviments reflexos, donant una ilusió de vida i distraent al depredador.

S'ha descrit en numeroses espècies d'invertebrats i vertebrats.

No confondre en autopsalisis. L'autopsalisis requerix una intervenció psítica per part de l'animal. En l'autopsalisis, el membre no es desprén espontàneament, sino que requerix l'acció de les mandíbules del depredador per a que se separe el membre.

Biologia

Un gecko nano de cap blanc que ha perdut la seua coa per autotomía.

El membre se separa en general de llocs preestablits de l'anatomia de l'animal. En la seua majoria, es tracta d'articulacions de la coa o dels membres. Els músculs especialisats permeten trencar l'articulació i sagellen els distints conductes per a evitar la pèrdua de decorreguts corporals (en particular la sanc). Segons l'espècie, la part abandonada pot tornar a créixer. Esta capacitat no és sempre perfecta i els membres “rebrotats” són a sovint inferiors als originals (colors diferents, tamany reduït, menor movilitat, coa duplicada en alguns reptils). Ademés la capacitat per a tornar a regenerar el membre es deteriora en el número de creiximents.