Societat industrial
Societat industrial és el terme sociològic i historiográfico en el que es referix a les societats en estructura social moderna. Eixa denominació que va favorir en els països occidentals en els que es va portar a terme la Revolució Industrial, a partir de la transformació de la prèvia societat preindustrial o premoderna o agrària, també pot definir-se com una societat de masses. L'evolució posterior permet a alguns autors parlar de societat postindustrial.
Principals característiques de la Revolució Industrial
editar- 1) Pretén la màxima producció en una organisació del treball.
- 2) Aparició de la fàbrica i la màquina que reemplaça la mà d'obra humana.
- 3) Innovacions tecnològiques que donen lloc a una producció en massa en abaratiment de costs i aument de beneficis –major productivitat–.
- 4) Creix la divisió del treball i els treballadors tenen una visió més especialisada (fins al taylorisme i fordisme).
- 5) Les relacions laborals queden vinculades a les lleis del mercat i al salari
Els orígens: la Revolució Industrial
editar- Artícul principal → Revolució Industrial.
La revolució Industrial comprén el periodo històric entre la segona mitat del XVIII i principis del XX, en el que primer Gran Bretanya i més vesprada Europa i Estats Units, varen sofrir el major conjunt de transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals de l'història de la humanitat des del neolític.[1] La Revolució Industrial marcarà un punt d'inflexió en l'història, modificant i influenciant tots els aspectes de la vida quotidiana d'alguna o una atra manera.[2][3]
L'aument en el consum d'energia
editarLa societat industrial es caracterisa per l'us de fonts d'energia externes, com els combustibles fòssils (carbó i petròleu), per a incrementar l'escala de la producció.[4] La producció d'aliments prové d'una agricultura de mercat, a on els processos s'han industrialisat, substituint cultius, millorant llavors, incorporant fertilisants industrials i tot tipo de maquinària agrícola i millores tecnològiques que disminuïxen la necessitat de treball humà a l'hora que incrementen la producció. El treball excedent es trasllada a les fàbriques industrials, a on la mecanisació s'utilisa per a aumentar encara més l'eficiència. A mida que creix la població, ho fa la mecanisació, fins al nivell de l'automatisació, que suprimix llocs de treball en les indústries, que passen a ser demandats en un sector servicis en expansió (terciarisació).
El desenroll urbà i fabril
editarLa societat industrial és indígena i exigix l'urbanisació, tant per a que els treballadors estiguen propencs als centres de producció com per a que els servicis puguen beneficiar-se d'eixos núcleus de creixent activitat econòmica. Eixos centres urbans requerixen com input fonts externes d'energia que supere els rendiments decreixents[5] de la consolidació agrícola, degut parcialment a la carència de terra arable, transport associat i costs d'almagasenament, lo que ho faria insostenible.[6] Açò produïx la necessitat de priorisar l'accés a l'energia en les polítiques econòmiques.
Els canvis demogràfics
editarLa societat industrial modifica de forma molt important en comportament demogràfic front al denominat Antic Règim demogràfic propi de la societat no industrial. La taxa de mortalitat descendix de forma considerable en millorar les condicions d'alimentació i salut (aument de l'esperança mija de vida), seguida més vesprada en el seu descens per la taxa de natalitat i fecunditat, com a conseqüència de la pèrdua de l'importància de mantindre famílies numeroses (de fet aumenten els costs deguts als fills, la mà dels quals d'obra ya no s'incorpora automàticament a les explotacions familiars com en la societat tradicional), i més vesprada per l'incorporació de la dòna al treball. Eixos canvis varen ser descrits per primera volta per la teoria de la transició demogràfica encara que tornen a ser revisats en la teoria de la revolució reproductiva.[7][8]
Crisis de la societat industrial - Societat posindustrial
editar- Artícul principal → Societat posindustrial.
Noves tecnologies - Tercera revolució industrial
editar- Artícul principal → Tercera revolució industrial.
Alguns teòrics, com Ulrich Beck, Anthony Giddens i Manuel Castells, argumenten que estem en mig d'una transformació o transició entre la societat industrial i la societat postindustrial. Les tecnologies del canvi de la preindustrial a l'industrial varen ser la màquina de vapor i la producció en massa, i la reducció de la cantitat necessària de treballadors agrícoles. El catalisador de la transició a la societat posmoderna o societat de l'informació són les tecnologies de l'informació aplicades en el context de la globalisació –Revolució informàtica–.
Nous canvis demogràfics - La revolució reproductiva
editar- Artícul principal → Revolució reproductiva.
Integrant algunes de les idees de Beck i Giddens, des de la demografia i la sociologia John MacInnes[9] i Juliol Pérez Díaz, en els artículs «The reproductive revolution»[10] de 2005 i de 2009 «La tercera revolució de la modernitat. La revolució reproductiva.»[11] i «The reproductive revolution»,[12] exponen la teoria de la revolució reproductiva a on senyalen la radical rellevància de l'eficiència reproductiva, la longevitat i la tongada generacional en les societats demogràficament modernes. Seguint el fil conductor de les idees de Kingsley Davis (1908-1997) expostes en 1937 sobre el futur de la família i de la fecunditat, establixen conseqüències molt distintes sobre les implicacions i conseqüències que la revolució reproductiva té en el descens del treball reproductiu, el decliu del patriarcat, la desregulación social de la sexualitat, el pas del gènero a la generació com a eix de distribució de rols productius-reproductius, el reforçament de llaços familiars i atres conseqüències positives de la madurea de masses –el mal cridat envelliment de la població–.
Globalisació i taylorisme digital
editar- Artícul principal → Globalisació.
El taylorisme digital és una denominació per a referir-se a una nova organisació global del treball professional i tècnic del coneiximent –tradicionalment eixercitat per les classes miges professionals– baix les condicions d'automatisació per mig de la digitalisació i informatisació, reducció de salaris, deslocalisació i competència en els mateixos térmens als que en el seu dia varen ser somesos els treballs artesanals o manuals pel taylorisme. El terme remet al taylorisme, com a forma d'organisació del treball tradicional en les fàbriques que pretenia aumentar al màxim la productivitat.[13]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ McCloskey, Deidre (2004). Roderick Floud i Paul Johnson (ed.). Review of The Cambridge Economic History of Modern Britain, Claves Higher Education Supplement,.
- ↑ Lucas (2003). The Industrial Revolution Past and Future.
- ↑ Lucas (2003). The Industrial Revolution, Federal Reserve Bank of Minneapolis, pp. it is fairly clear that up to 1800 or maybe 1750, no society had experienced sustained growth in per capita income. (Eighteenth century population growth also averaged one-third of 1 percent, the same as production growth.) That is, up to about two centuries ago, per capita incomes in all societies were stagnated at around $400 to $800 per year.
- ↑ «Chapter 1» (pdf). Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ Arthur, Brian: "Positive Feedbacks in the Economy", Scientific American, 262(92-99): Feb. 1990.
- ↑ «URBAN CENTERS: An Assessment of Sustainability».28
- 243-274.
- ↑ Reher, David '«Interaccions entre mortalitat i fecunditat durant la transició demogràfica. Un marc explicatiu», en Homenage. Doctor Jordi Nadal: la industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya, Albert Carreras, Miquel Gutiérrez (eds.), Universitat de Barcelona, 1999, ISBN 84-475-2146-X, Vol I, pág. 290 i ss.
- ↑ La tercera revolució de la modernitat. La revolució reproductiva [1] archivat en Wayback Machine., John MacInnes i Juliol Pérez Díaz, Revista Espanyola d'Investigacions sociològiques (REIS) 2008,122, Abril/Juny, pp. 89-118.]
- ↑ MacInnes, John «La sociologia de la família i la fecunditat. Algunes contribucions clàssiques i la seua rellevància contemporànea.» Comunicació presentada a l'IV Congrés Català de Sociologia. Reus, 5 i 6 d’abril de 2003. [2] archivat en Wayback Machine. Centre d’Estudis Demogràfics.
- ↑ ««The reproductive revolution»». Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2010. Consultat el 25 de novembre de 2010.
- ↑ ««La tercera revolució de la modernitat. La revolució reproductiva.»». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 25 de novembre de 2010.
- ↑ «The reproductive revolution». The Sociological Review, 57, 262-284, ficha en CSIC.
- ↑ Brown, Philip; Hugh Lauder, David Ashton The Global Auction: The Broken Promises of Education, Jobs, and Incomes. Oxford University Press, 2011, ISBN 978-0-19-973168-8. En Google Books.
Bibliografia
editar- Grinin, L. 2007. «Periodization of History: A theoretic-mathematical analysis.» En: History & Mathematics. Moscow: KomKniga/URSS. P.10-38. ISBN 978-5-484-01001-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sociedad industrial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.