Republic of Sierra Leone
República de Serra Lleona
Flag of Sierra Leone.svg Coat of arms of Sierra Leone.svg
Location Sierra Leone AU Africa.svg

Capital: Freetown
Ciutat més poblada:
Forma de Govern: República presidencialista
President: Ernest Bai Koroma
Llengües: Anglés
Ubicació: 8_31_N_13_15_W_ 8°31'N 13°15'O
Altitut:
Superfície: 71 740
Població: 6 270 000
Densitat: 82
Gentilici:
Moneda: Leone (SLL)
Prefix Telefònic: 232
Us Horari:
Domini de Internet: .sl
Membre de:


Serra Lleona, [1] oficialment Republic of Sierra Leone, és un estat d'Àfrica Occidental. Llimita en Guinea al nort, Libèria al sur-est i l'oceà Atlàntic al sur-oest. Serra Lleona té una extensió total de 71,740 km2 i una població estimada en 6.296.803 habitants. És un país en clima tropical, en un ecosistema que varia des de la sabana fins a selva pluvial.

EtimologiaEditar

El seu nom és una adaptació a l'idioma valencià d'una designació en portugués: Serra Leoa. El territori de Serra Lleona va ser descobert per a la civilisació occidental en l'any 1462 per l'explorador portugués Pedro da Cintra, qui ho va batejar en el nom de Serra Leoa, degut a que els violents colps d'ones contra les roques li varen semblar els rugits de lleons, encara que en realitat no existixen lleons en Serra Lleona.

HistòriaEditar

Despuix de l'independènciaEditar

Despuix de l'independència del país en l'any 1961, els règims mende (particularment baix el mandat d'Alberto Margai, 1964-1967) varen tendir a arrebatar la dominació criolla en les estructures de l'Estat. Açò, va portar als criolls a recolzar al All Peoples Congress, APC, (Congrés de Tot el Poble), dirigit per Siaka Stevens (un limba). Baix els règims de l'APC encapçalats per Stevens (1971-1985) i Joseph Saidu Momoh (1985-1992), els criolls varen conseguir retindre gran part de la seua influència anterior.

Els mende (casi un terç de la població total), organisats en el partit de Milton Margai varen guanyar les eleccions en l'any 1951, en contra del noble Ricart, calificat com "ser amoral, infame i de poca fiabilitat", i varen escomençar a aumentar la seua influència i poder tant en l'administració com en l'eixèrcit. Com a resultat, les àrees a on l'administració estava en mans dels mende, es varen vore beneficiades pel Govern, fins al punt de que, a mitan dels anys 60, els districtes mende tenien el doble número d'escoles primàries que els districtes del Nort.

El predomini limba i de l'èlit criolla durant els primers anys del règim del APC varen causar un gran resentiment dels temne (aproximadament una tercera part de la població) que havia ajudat al APC. Durant els anys setanta, els temne es varen unir als mende en la seua oposició al govern. En acabant de que Stevens va designar a un vicepresident temne en l'any 1978, semblava que els temne quedarien com el segon grup més influent del règim, junt als limba. Els limba (menys de 10 per cent de la població) ha segut preeminent en l'estat i l'eixèrcit des de que Stevens va pujar al poder en 1968.

ReferènciesEditar

  • Butler, Rhett (2005). Sierra Leone: Environmental Profile, mongabay.com
  • Daron Acemoglu, Tristan Reed. and James A. Robinson. "Chiefs: Economic Development and Elite Control of Civil Society in Sierra Leone"
  • Organización de las Naciones Unidas (ONU), ed. (28 de octubre de 2004). «Sierra Leone Truth and Reconciliation Commission calls for reparations» (en anglés)
  • «Sierra Leone unveils new geographical map». Africa Review (en anglés)

BibliografiaEditar

  • Amir Hamed, ed. (2007). «Sierra Leona. Historia»
  • López Davalillo, Julio; "Guía de los países y territorios del mundo", editorial Síntesis, Madrid, 2004
  • Shekou M. Sesay, Christopher Fyfe, Davidson S.H.W. Nicol (2020). «Sierra Leone». En Encyclopædia Britannica, Inc., ed.

Enllaços externsEditar

Commons


 
Països d'Àfrica
 
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncip    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    Chad    República Democràtica del Congo    Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea    Etiopia    Jibuti    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Eswatini    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Zàmbia    Zimbàbue