Serra Lleona
Republic of Sierra Leone República de Serra Lleona | ||||
| ||||
Capital: | Freetown | |||
Ciutat més poblada: | ||||
Forma de Govern: | República presidencialista | |||
President: | Ernest Bai Koroma | |||
Llengües: | Anglés | |||
Ubicació: | 8_31_N_13_15_W_ 8°31'N 13°15'O | |||
Altitut: | ||||
Superfície: | 71 740 | |||
Població: | 6 270 000 | |||
Densitat: | 82 | |||
Gentilici: | ||||
Moneda: | Leone (SLL )
| |||
Prefix Telefònic: | 232 | |||
Us Horari: | ||||
Domini de Internet: | .sl | |||
Membre de: |
Serra Lleona, [1] oficialment Republic of Sierra Leone, és un estat d'Àfrica Occidental. Llimita en Guinea al nort, Libèria al sur-est i l'oceà Atlàntic al sur-oest. Serra Lleona té una extensió total de 71,740 km2 i una població estimada en 6.296.803 habitants. És un país en clima tropical, en un ecosistema que varia des de la sabana fins a selva pluvial.
EtimologiaEditar
El seu nom és una adaptació a l'idioma valencià d'una designació en portugués: Serra Leoa. El territori de Serra Lleona va ser descobert per a la civilisació occidental en l'any 1462 per l'explorador portugués Pedro da Cintra, qui ho va batejar en el nom de Serra Leoa, degut a que els violents colps d'ones contra les roques li varen semblar els rugits de lleons, encara que en realitat no existixen lleons en Serra Lleona.
HistòriaEditar
Despuix de l'independènciaEditar
Despuix de l'independència del país en l'any 1961, els règims mende (particularment baix el mandat d'Alberto Margai, 1964-1967) varen tendir a arrebatar la dominació criolla en les estructures de l'Estat. Açò, va portar als criolls a recolzar al All Peoples Congress, APC, (Congrés de Tot el Poble), dirigit per Siaka Stevens (un limba). Baix els règims de l'APC encapçalats per Stevens (1971-1985) i Joseph Saidu Momoh (1985-1992), els criolls varen conseguir retindre gran part de la seua influència anterior.
Els mende (casi un terç de la població total), organisats en el partit de Milton Margai varen guanyar les eleccions en l'any 1951, en contra del noble Ricart, calificat com "ser amoral, infame i de poca fiabilitat", i varen escomençar a aumentar la seua influència i poder tant en l'administració com en l'eixèrcit. Com a resultat, les àrees a on l'administració estava en mans dels mende, es varen vore beneficiades pel Govern, fins al punt de que, a mitan dels anys 60, els districtes mende tenien el doble número d'escoles primàries que els districtes del Nort.
El predomini limba i de l'èlit criolla durant els primers anys del règim del APC varen causar un gran resentiment dels temne (aproximadament una tercera part de la població) que havia ajudat al APC. Durant els anys setanta, els temne es varen unir als mende en la seua oposició al govern. En acabant de que Stevens va designar a un vicepresident temne en l'any 1978, semblava que els temne quedarien com el segon grup més influent del règim, junt als limba. Els limba (menys de 10 per cent de la població) ha segut preeminent en l'estat i l'eixèrcit des de que Stevens va pujar al poder en 1968.
ReferènciesEditar
- Butler, Rhett (2005). Sierra Leone: Environmental Profile, mongabay.com
- Daron Acemoglu, Tristan Reed. and James A. Robinson. "Chiefs: Economic Development and Elite Control of Civil Society in Sierra Leone"
- Organización de las Naciones Unidas (ONU), ed. (28 de octubre de 2004). «Sierra Leone Truth and Reconciliation Commission calls for reparations» (en anglés)
- «Sierra Leone unveils new geographical map». Africa Review (en anglés)
BibliografiaEditar
- Amir Hamed, ed. (2007). «Sierra Leona. Historia»
- López Davalillo, Julio; "Guía de los países y territorios del mundo", editorial Síntesis, Madrid, 2004
- Shekou M. Sesay, Christopher Fyfe, Davidson S.H.W. Nicol (2020). «Sierra Leone». En Encyclopædia Britannica, Inc., ed.
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serra Lleona.
Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue |