Sácer [1][2][3][4][5] (; Plantilla:Lang-sc; en sasarés: Sàssari) és una ciutat d'Itàlia ubicada en Sardenya, capital de la ciudad metropolitana homónima, segona ciutat de l'illa despuix de Cagliari. Es troba situada a 35 quilómetros del Aeropuerto de Alguer-Fertilia.

Panorámica de los barrios centrales de Sácer vistos desde el monte Oro.

Panorámica de los barrios centrales de Sácer vistos desde el monte Oro.

Geografía física

Sácer representa el núcleu urbà històric del terç nort de l'illa, cridat en Cerdenya "cape vaig donar sopra" en italià i "cab'i susu" en sardo. En el seu 546,08 km² és el municipi més extens de la regió i el quint més gran d'Itàlia, despuix de Roma, Rávena, Cerignola i Note. La ciutat s'alça sobre un replanell calcárea que descendix cap al noroest en direcció al golf de Asinara i a la planura de la Nurra, mentres que cap al surest el terreny és predominantment colinoso. L'àrea urbana i suburbana es caracterisa per valls i barrancs que tallen profundament el replanell sobre la que s'assenta la ciutat. Horts, olivares i boscs rodegen el núcleu urbà i constituïxen la traça paisagística distintiu de tota la zona oriental del municipi. Dins del territori de Sácer també es troba l'illot de Businco.

Història

Sácer va anar provablement fundada a principis de la Edad Media pels habitants de l'antic port romà de Turris Lybisonis (actual Porto Torres) que fins a llavors havia segut la ciutat principal de l'illa, els qui varen buscar refugi en l'interior per a escapar dels atacs sarracenos des de l'mar. Sácer va ser saquejada pels genoveses en 1166. Va ser municipi lliure i despuix domini dels aragoneses i españoles des de l'inici del XIV fins al XVIII, despuix va passar als austriacos i posteriorment a la Corona del Piemont.

Universidad

És sèu de la Universidad de Sácer (UNISS) que conta en uns 18 000 estudiants. Va ser fundada en 1562 pel comerciant sardo Alessio Fontana i en els seus inicis va estar dirigida per un colege jesuita. Està especialment dedicada a l'estudi de Dret i Medicina.

Idiomas

 
Palacio del Gobierno.

En Sácer es parlen oficialment:

  • Italiano
  • Sardo. En 1997 es varen unificar tots els idiomes sardos en una sola llengua i se li va donar oficialitat en Regió Autònoma de Cerdenya en la finalitat d'evitar la seua extinció. Va ser reconeguda en la llei regional N.º 26 del 15 d'octubre de 1997 com a segona llengua oficial de Cerdenya, junt a l'italià. La llei regional aplica i reglamenta algunes normes de l'estat italià en tutela de les minories llingüístiques.

Lugares de interés

 
Vista parcial de la ciudad vieja

Sácer té una història molt antiga i posseïx tesors artístics, monuments, museus i numeroses iglésies de diversos periodos. Entre els edificis més famosos es troben:

Propenc a Sácer

 
Panorámica de los barrios centrales de Sácer vistos desde el monte Oro; al fondo Òsilo i els tossals de Anglona; en la base, el vell traçat de la Carretera Estatal 131 Carlo Felice.
 
Rascacielos nuevo de Piazza Castello.

En Sácer les festivitats més conegudes són la Faradda vaig donar li Candareri ("Baixada dels candeleros"), una festa religiosa que té lloc des de fa molts sigles el 14 d'agost, i la Cavalcata Sarda, que es remonta a l'any 1711; des de 1951 s'organisa anualment en el dumenge de l'Ascensió (penúltim dumenge de maig). La manifestació, de caràcter llaic, consistix en la desfilada de grups folklòrics provinents de diverses zones de Cerdenya que, a peu o a cavall i en les seues vestimentes tradicionals, mostren al públic aspectes etnogràfics i enogastronómicos de la cultura sarda.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 25 594 32 315 34 540 37 746 43 028 43 792 51 283 54 926 69 571 89 311 106 261 118 631 122 339 120 729
Font ISTAT

Personas relevantes de la ciudad

Hermanamientos

 
La catedral de San Nicolás en estilo barroco colonial español.
Agermanament de folclore
Agermanament d'art

Consulados


Referències

  1. ↑ Elías de Tejada, Francisco (1960). Cerdenya hispànica (vol. 11) (en es), Sevilla: Edicions Montejurra.
  2. ↑ Andrés, Gabriel(2015).«Teatro cortesano y Relación de una fiesta en Sardenya (1641): panegíricos y proezas de los príncipes de Oria, de Francisco Tello».BIADIG.Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra.Pamplona:(30)
  3. ↑ Pujol Aguado, José Antonio(1995).«España en Sardenya (1717-1720)».Stvdia Historica. Historia Moderna.Universidad de Salamanca.XIII: 191-214.
  4. ↑ Mancini Giancarlo, Guido(1948).«Civilización de Sardenya bajo la dominación de Aragón y de Castilla».Thesaurus.IV(2)
  5. ↑
    Saçer està tota roteada de murs... És posada en un lloc pla, apacible; no s'ix per part alcuna, de la cinc portes que té, que no es trobe en un paraís de flors i fonts i en infinits jardins i vinyes. Les seues cases de bellissima fabrica, totes de pedra, i molt altes; els seus carrers plans, iguals i molt anchurosas... És Saçer la més regalada terra de tota l'illa, i es pot donar la palma; és ciutat molt insigne, populosa, noble i generosa, valerosa en armes, i molt bellicosa ...
    Viager espanyol en 1693cita requerida

Enllaços externs

Commons