El sasarés (autoglotónimo sassaresu; en sardo: tataresu; en italià: sassarese) o sacerés és una llengua romanç parlada en la regió de Sácer, en el noroest de l'illa de Cerdenya. Va nàixer com una llengua franca al voltant del XII. És reconeguda individualment en el còdic ISO 639-3 sdc.

Junt en el gallurés, forma part del continu dialectal sardo-cors. No obstant el sasarés, en comparació al gallurés, és definitivament més propenc al sardo lugodorés que al cors.[1] El sasarés mostra influències del genovés, català, aragonés i espanyol.

Es parla fins als nostres dies en Sácer i en les zones de Porte Torres, Sorso i Stintino. La varietat transicional en el gallurés és parlada en Castelsardo, Tergu i Sedini es denomina castellanés i a voltes es considera una varietat independent.

Estatus oficial del sasarés

editar

El sasarés té un estatus oficial en la regió de Sácer, junt en el sardo i l'italià.[2]

Filiació genètica

editar

El sasarés, a diferència del gallurés, italià i cors, posseïx les traces de les lengues romançes occidentals, com la sonorización o pèrdua de les oclusives sordes; la sonorización inclús afecta a les consonant inicials i a térmens científics, palatalisació del -cl intervocàlic i us del plural (-s) solament en l'acusatiu; en els demés casos utilisa (-i, -i). Ademés, els grups -ce i -ci passen a (z) com en la majoria de les lengues romançes occidentals i no a /tʃ/ com en les llengües italorromances. Junt en el sardo podrien ser les úniques lengues romançes insulars que pertanydrien a la romanç occidental baix esta definició. És possible que el sasarés haja segut una varietat històrica de sardo que va sofrir una evolució similar al grup gal-ibèric i una forta influència toscana.[3][4]

A continuació es mostren alguns eixemples:[3][4]

Sasarés Sardo Italià Espanyol
cra(b)a cra(b)a capra ca(b)ra
sa(b)oni sa(b)one sapone ja(b)ón
sa(b)é sapere sa(b)er
(z)io(-)dda chi(b)udda cipolla (c)i(b)gorc
(z)incu chimbe cinque (c)inco
cu(z)ina coghina cucina co(c)ina
o(cc)iu o(ci)o occhio o(j)o
veu(cci)o bé(ci)o vecchio vie(j)o
anti(g)uu anti(g)o antico anti(g)uo
pu(d)é po(d)ere potere po(d)er
formi(g)a formi(g)a formica - saru(dd)o salu(d)o saluto salu(d)o
aggiu(dd)o agiu(d)o aiuto - cria(dd)ura cria(d)ura creatura criatura

Lèxic

editar

Dies de la semana

editar

luni (sardo lunis), marthi (sardo martis), marchuri (sar. mercuris), giobi (sar. giobia/zobia), vènnari (sar. chenàbara, cors vènnari), sabaddu (sar. sàbadu), dumenigga (sar. domìniga/domìnigu, ital. domenica).

Mesos de l'any

editar

ginnaggiu (sardo gennaggiu/ghennarzu/bennarzu), fibbraggiu (sar. freaggiu/frearzu), matzu (sar. matzu/martzu), abriri (sar. abrili/abrile), maggiu (sar. maiu), làmpada (sar. làmpades), triura (sar. triulas/argiolas), aosthu (sar. austu), cabidannu (sar. cabudanni/cabidanne), santuaini (sar. Santu Aine), santandria (sar. Sant'Andria), naddari (sar, Nadale).

Estacions

editar

branu (sardo beranu), isthiu (sar. istiu/istadiale), attugnu (sar. atongiu/atonzu), inverru (sar. ierru).[5]

Eixemple de texts en sasarés

editar
Sasáres: Espanyol:

Vaig vore diggu in viriddai: Sodoma, i Gomorra in la dì vaig donar lu giudiziu sarani megliu trattaddi vaig donar chissa ziddai. Eccu eju vaig vore mandu cumenti peguri in mezu a li lupi. Sìaddi dunca prudenti comu li silpenti, i simplizi comu li culombi. Gualdeddibi però dall’omini palchì vaig vore hani a fà cumparì in li cunzilj, i vaig vore hani a frultà in li baix’ sinagoghi: I vaig vore hani a cunduzì dananzi a li presidi, i a li re parell amori meju, pal tiltimognu d’eddis, i vaig donar li nazioni. Candu però v’hani a cunsignà in manu a eddi, no vaig vore puniddi in pena vaig donar lu chi, i vaig donar lu comu abeddi a fabiddà: palchì vaig vore sarà daddu in chissu mumentu lu chi abeddi a dì. Palchì no seddi voi li chi fabiddeddi, ma l’Ilpiritu vaig donar lu voltru Babbu è lu chi fabedda in voi. Lu fraddeddu però ha a pultà lu fraddeddu a la molti, i lu babbu lu figliolu: i li figliolis hani a vultà contra li babbi, i l’hani a dà la molti: I sareddi in odiu a tutti pal mutibu vaig donar lu em’ innomu: ca però ha a pilsivarà finza a la fini, chiltu sarà salvu.

En veritat dic que en el dia del juí Sodoma i Gomorra seran tractades en menys durea que aquella ciutat. Ací: yo els mane ovelles com en mig de llops; Sean, puix, prudents com a serps i senzills com a colomes. Guarda la dels hòmens, perque els entregaran als tribunals i els assotaran en les seues sinagogues; i seran duts davant governadors i reis per la meua causa, per a donar testimoni a ells i als nacionals. Pero quan els entreguen, no es preocupen per cóm o quin diran perque en aquella hora se'ls donarà lo que deuen dir: en veritat no són vostés els que parlen, sino que és l'Esperit del nostre Pare el que parla en tu. El germà matarà al germà i el pare matarà al fill, i els fills s'alçaran i acusaran als seus pares i els mataran. Seràs odiat per tots per motiu del meu nom, pero el que es preserve fins al fi, serà salve.

A continuació es mostra dos texts en sassarés comparat en les seues llengües veïnes:

Cors Gallurés Sasarés Sardo Espanyol

El teu sè nata parell incantu diliziosa biddezza a meddu vaig donar Locusantu a più bedda vaig donar Gaddura. Sè bedda chi ugna cori s’innamurighja vaig donar et pa' l’occhj mei un fiori ed è a meddu chi c’è. I socu vecchju canutu i socu a tempu passendu parò sempri burlendu comu m’eti cunisciutu. Quantu campu devu fà sempri onori a Locusantu ch’è a tarra vaig donar l’incantu vaig donar qua' veni a sughjurnà. A Patrona vaig donar Gaddura l’emu noi in Locusantu incurunata dona o cantu cusì bedda criatura.

El teu es' nata parell incantu diliziosa elmosùra, la meddu vaig donar Locusantu, la più bedda vaig donar Gaddura. Es' bedda chi dugna cori s'innammurigghja vaig donar et pa l'occhj mei un fiori ed è la meddu chi c'è. I socu vecchju canutu i socu a tempu passendi parò sempri burrulendi comu m'eti cunnisciutu. Cantu campu decu fà sempri onori a Locusantu ch'è la tarra vaig donar l'incantu vaig donar ca' veni a istragnu. La Patrona vaig donar Gaddura l'emu noi in Locusantu incurunata dona lu cantu, cussì bedda criatura.

El teu sei nadda pà incantu diriziosa ermosura, la megliu vaig donar Loggusantu, la più bedda vaig donar Gaddura. Sei bedda chi dugna cori s'innamureggia vaig donar et pà l'occi mei un fiori i sei la megliu chi v'è. I soggu vecciu canuddu i soggu a tempu passendi parò sempri buffunendi cumenti m'abeddi cunnisciddu. Cantu campu aggiu dona fà sempri onori a Loggusantu chi è la terra vaig donar l'incantu vaig donar ca veni a visità. La Patrona vaig donar Gaddura l'abemmu noi in Loggusantu incurunadda dona lu cantu, cussì bedda criaddura.

Tue ses naschida pro incantu delitziosa ermosura, sa menzus de Logusantu, sa prus bella de Gallura. Ses bella gai chi donzi cor s'innamorat de tie pro sos ocis meos unu frore i ses sa menzus chi b'est. I soe béciu i canudu i el seu tempus meu est colande però soe semper brullande comente m'azes connodu. Pro cantu bivo appo a fàghere semper onore a Logusantu chi est sa terra de s'incantu de chie benit a istranzare. Sa Patrona de Gallura la tenimus nois in Logusantu coronada dae la seua cantu, gai bella criadura.

El teu eres naixcuda per a l'encant deliciosa hermosura, la millor de Logosanto, la més bella de Gallura. Eres tan bella que cada cor s'enamora de tu una flor per als meus ulls la millor que hi ha. Soc vell i canoso i el meu temps passa pero sempre m'anime de la mateixa manera que quan em vares conéixer. No importa quànts camps dega fer sempre honraré a Logosanto perque és una terra d'encant per a qui venja a visitar-la. La Patrona de Gallura la tenim nosatres en Logosanto coronada de la vora, quina bella criatura.

Cors Gallurés Sasarés Sardo Espanyol
Sòcu natu in Còrsica i v'agghju passatu i mèddu anni vaig donar a em ghjuvintù. M'ammentu quand'érami zitéddi chì i nosci mammi ci mandàiani dona parell no' a fàcci o bagnu soli. Tandu a piaghja ghjéra piena vaig donar rèna, senza scóddi né ròcchi è si staghjìa in mari ori fi'a quandu, viola dona o fritu andàghjìami a vultulàcci in quidda rèna buddènti dona o soli. Dapo', l'ultima capuzzina pa' livàcci a réna attaccata a à péddi i turràiami in casa chì o soli era ghjà calatu, à l'ora vaig donar sopar. Quandu facìa bughju à no' zitéddi ci mandàiani à fà granci, cù a luci, chi ci vulìa parell inniscà l'ami pà piscà. N'arricuglivàmi à mandili pieni è dapoi in casa i mittìami drent'à un sacchettu chjusu in cucina. Una matìna chì ci n'érami pisàti chi ghjéra sempri bughju, quandu sèmu andati à piddà o sacchéttu iddu éra biotu è i granci ghjiràiani pà tutti i càmari i ci hè vuluta più vaig donar méz'ora pà ricapizzulàlli tutti.

Sòcu natu in Còssica i v'agghju passatu li mèddu anni vaig donar la mè ciuintù. M'ammentu candu érami stéddi chi li nostri mammi ci mandàani dona pal noi a fàcci lu bagnu soli. Tandu la piaghja éra piena vaig donar rèna, senza scóddi i né ròcchi i si stagghjìa in mari ori fi'a candu, biaìtti dona lu fritu andaghjìami a vultulàcci in chidda rèna buddènti dona lu soli. Dapoi, l'ultima capuzzina pa' bucàcci la réna attaccata a la péddi i turràami in casa chi lu soli éra ghjà calatu, a l'ora vaig donar sopar. Candu facìa bugghju a noi stéddi ci mandàani a fa' granchi, cù la luci, chi vaig vore vulìa pa' accindì(attivà) l'ami pa' piscà. N'accapitàami a mandili pieni i dapoi in casa li mittìami indrent'a un sacchéttu chjusu in cucina. Una matìna chi ci n'érami pisàti chi éra sempri lu bugghju, candu sèmu andati a piddà lu sacchéttu iddu éra bòitu i li granchi ghjràani pa' tutti li càmbari i v'è vuluta più vaig donar mez'ora pa' accapitàlli tutti.

Soggu naddu in Còssiga i v'aggiu passaddu l'anni più beddi vaig donar la pitzinnìa pixa. M'ammentu, cand'érami minori, chi li mammi nosthri tzi mandàbani a fatzi lu bagnu a la sora. Tandu l'ippiaggia era piena vaig donar rena, chena ischogli né rocchi i si isthazìa a mogliu ori fintz'a candu, biaìtti dona lu freddu, andàziami a rudduratzi in chidda rena buddendi dona lu sori. A dabboi l'ùlthimu cabutzoni pa bugganni la rena attaccadda a la peddi i turràbami a casa chi lu sori era già caraddu, a l'ora vaig donar tzinà. Candu si fazìa buggiu a noi pitzinni tzi mandàbani a piglià granchi, cu' la luzi chi vaig vore vurìa pa innischà l'amu pa pischà. Ni pigliàbami unbè i dabboi in casa li punìami drentu a un saccheddu sarraddu i' la cuzina. Un manzanu chi tzi n'érami pisaddi chi era ancora buggiu, candu semmu andaddi a piglià lu saccheddu eddu era bioddu i li granchi giràbani pa tutti l'appusenti, i v'è vurudda più vaig donar mez'ora pa accuglinniri tutti.

Sò nàschidu in Còssiga i b'happo passadu sos mèzus annos de sa pizzinnìa mia. M'ammento, candar fìmis minores, qui mames nostras nos mandaìan a fàghere la seua bagnu a sa sola. Tando s'ispiaggia fìt prena de rena chenza iscoglios ne roques, i si istaìat a modde pro ores, finza a candar, biaìttos pro el seu frittu andaìmis a nos bortulare in cudda rena buddende pro el seu sole. Dapòi s'ultimu brincu pro nos che bogare sa rena appizzigada a sa pedde i torraìmis a domo qui el seu sole fìt ià caladu, a s'ora de chenare. Candar iscurigaìat a nois pizzinnos nos mandaìan a leare grancos, cun sa lughe, qui bi querìat pro pònere s'esca a s'amu pro piscare. Nde leaìmis medas i dapòi in dome els ponìmis intro d'unu saccheddu serradu in coghìna. Unu manzanu qui nos che fìmis pesats qui fìt ancora iscuru, candar semus anats a leare el seu saccheddu issu fìt bòidu i sos grancos giraìan pro totas sas cameras, i b'est quèrfida prus de més'ora pro els recògliere totos.

Soc naixcut en Córsega i allí he passat els millors anys de la meua joventut. Recort quan vàrem ser menors que nostres mares nos manaven a fer-nos el bany sols. Tant que la plaja estava plena d'arena sense esculls ni roques i en passar hores en la mar fins a morats per la fredor, anàvem a revolcarnos en eixa arena hervir pel sol. Despuix l'últim brincar per a traure-nos l'arena pegada a la pell i retornem a casa quan el sol ya s'havia posat a l'hora de sopar. Quan va enfosquir als chiquets nos varen manar a peixcar carrancs en la llum que s'usava per a posar els hams per a peixcar. Els arreplegàvem en cantitat i despuix en casa els posàvem dins d'una bossa tancada en la cuina. Un matí quan vàrem ser encara estava obscur quan anàvem a buscar la bossa estava buida i els carrancs deambulaven per totes les habitacions i tardabamos més de mija hora en arreplegar-els tots.

Referències

editar
  1. Harris, Martin; Vincent, Nigel (1997). Les lengues romançes . Londres, Anglaterra: Routledge . pág. 314. ISBN. 0-415-16417-6
  2. «archive. org/web/20210301195804/http://www. regione. sardegna. it/j/v/86? v=9&c=72&s=1&file=1997026 Sitie web oficial de Cerdenya (en italià)». Archivat des d'el regione. sardegna. it/j/v/86? v=9&c=72&s=1&file=1997026 original, el 1 de març de 2021. Consultat el 3 de juliol de 2009.
  3. 3,0 3,1 Louis-Lucien Bonaparte, Canti popolari in dialetto sassarese en osservazioni sulla pronunzia, Cagliari, 1873
  4. 4,0 4,1 Mauro Maxia, Verse una nuova consapevolezza sulla collocazione del sassarese i del gallurese tra sardo i cors, in Studi Italiani vaig donar Linguistica Teorica i Applicata, Nuova Série, Chafa-Roma, XXXIV, nº 3, 2006, pp. 39-53.
  5. «sassari. tv/ TOGO Dizionario Italià-Sassarese». togo. sassari. tv. Consultat el 16 de decembre de 2015.

Enllaços externs

editar

{{{1}}}

Referències

editar