El '___protected_title_0___' o '___protected_title_1___' és el nom que li han donat els arqueòlecs a una cultura prehistòrica del Àfrica central i occidental i que sembla ser hereua de la tradició achelense africana durant la ___protected_title_2___.[1] Per a alguns especialistes podria paralelizarse en l'inici del Musteriense europeu, encara que en sensibles diferències (distints tipos humans i distinta tradició lítica).[2]

El nom de la cultura deriva del jaciment epónimo de Sango Bay, situat en la vora occidental del llac Victoria (Uganda) a on este tipo de cultura va ser identificada a través de la seua indústria lítica en 1920.[3]

El '___protected_title_4___' sol paralelizarse en la fase pluvial Kamasiense, perdurant fins a l'inici del Gambliense.[3] El jaciment de Kalambo Falls, en Zàmbia, conté una seqüència en estrats sangoenses datables entre els 100 000 i els 80 000 anys d'antiguetat, pero esta indústria podria remontar-se més allà dels 200 000 anys d'antiguetat i les seues fases finals podrien ser contemporànees del Stillbayense, fins a fa uns 40 000 anys.[4]

Els utensilis més característics del Sangoense són peces sobre lasca, sent conegut el método Levallois; pero també hi ha útils massius, macrolíticos, és dir, de gran tamany: com a peces bifaciales, picos, rabots i astrals, a sovint triangulars. Inicialment esta indústria es va interpretar com una adaptació funcional a un mig de valls baixes en selva i sabana boscosa, pero esta idea actualment es considera una simplificació posada en dubte pels descobriments de restants d'esta mateixa cultura en Kènia (en terres altes de praderia).[5][4][6]

Referències

editar
  1. Ki-Zerbo, et a el, 1982, pp. 400,500,510.
  2. Alimen, Marie-Henriette; Steve, Marie-Joseph (1989-02-01). Prehistòria (en és), Sigle XXI d'Espanya Editors. ISBN 978-84-323-0034-9.
  3. 3,0 3,1 Ki-Zerbo, et a el, 1982, p. 465.
  4. 4,0 4,1 Leori-Gourhan, André (2002-07-03). La prehistòria en el món (en és), Edicions AKAL. ISBN 978-84-460-1203-0.
  5. Ki-Zerbo, et a el, 1982, p. 400.
  6. Cortés López, 2009, pp. 349-350.

Bibliografia

editar


Referències

editar