La salchipapa (de salchicha i papa)[1] és una menjar ràpit suramericana que consistix en rodajas fregides de salchicha en papes a la francesa.[2]

Salchipapa

Descripció

La salchipapa consistix en un plat que mescla papes fregides en rodajas de salchichas —generalment del tipo vienesa (wiener)— també fregides.[3] Se sol consumir en diferents acompanyament com chile/ají, ou fregit, pollet desmechado, tocineta, trocitos de chulla, alitas bbq, maicitos, pinya, cuixot, distints formages, tomata, lletuga o ensalada de col,[4] aixina com una gran varietat de salses com kétchup, mostaça, mayonesa, salsa picante,[3] salsa de pinya, salsa bbq, salsa verda, crema d'oliva.

Variants

En Equador la salchipapa té variants com el papipollo (papes en pollet).[5] L'1 de juny de 2019 es va elaborar la salchipapa més gran del món en Quito.Plantilla:Actualisar[6][7]

En Veneçola es té la choriyuca, en la qual s'ampra chorizo i yuca (la qual pot estar hervir o fregida).

En Colòmbia

Erro al crear miniatura:
Salchipapa costeña

Des de juny de 2024, en Barranquilla, Colòmbia, se celebra anualment el Festival de la Salchipapa durant 4 dies. En l'event participen més de 25 restaurants, més de 64 mil persones i genera més de mil millons de pesos en vendes. Es preparen més de 53 mil salchipapas. Ademés, es realisen distintes activitats com a concursos de comelones i de ball. En 2024 es va preparar la salchipapa més gran de Colòmbia, de més de 8 metros de llarc en més de 9 proteïnes.[8]

En Perú

Erro al crear miniatura:
Plat de salchipapas en un restaurant limeño

En Llima, en la década de 1950, es va començar a vendre en un local cridat Piano Bar Munich en el nom de «Piqueo Munich»,[9] propietat d'Hans i Helga, una parella suïssa-alemana, passant posteriorment a comercialisar-se en els carrers,[10] convertint-se en una de les menjars ràpits emblemàtiques.[11]

Des de 2014 s'ha establit el tercer dumenge de novembre com el «Dia de la Salchipapa».[11][12][13] Generalment és part de l'oferta gastronòmica tant de llocs galliponters, com de restaurants, pollerías, sangucherías,[3] i llocs especialisats en el platillo.[13]

Existixen moltes variants de la salchipapa, que combinen diversos ingredients, pero mantenint la combinació original,[14][15] com la choripapa, que canvia la salchicha per chorizo, o el salchicamote, en camotes fregits en lloc de papes.[3]


Referències

  1. ↑ (1985) Incorreciones i anomalies en la formació de paraules, Llima: Gadea Editors, p. 43.
  2. ↑
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Acurio, Gastón (2008). Larousse de la gastronomia peruana: diccionari gatronómico ilustrat (en és), Llima: Q.W. Editors, p. 334. ISBN 9789972589379.
  4. ↑ Morgenroth, Lynda (2001). Boston Neighborhoods: A Food Lover's Walking, Eating, and Shopping Guide to Ethnic Enclavaments in and Around Boston (en en), Globe Pequot Press, p. 230. ISBN 9780762707560.
  5. ↑ «Papi pollet lo més solicitat en la ciutat - L'Hora» (en és). L'Hora Notícies d'Equador, les seues províncies i el món. Consultat el 2021-11-04.
  6. ↑ «En Quito es prepara la salchipapa més gran del món» (en és-és). El Telégraf. Consultat el 2021-11-04.
  7. ↑ «Una multitut va menjar la salchipapa més gran del món - L'Hora» (en és). L'Hora Notícies d'Equador, les seues províncies i el món. Consultat el 2021-11-04.
  8. ↑ «Festival de la Salchipapa, mil millons de pesos en vendes de 25 restaurants» (en és). ZONA CERO. Consultat el 2024-06-25.
  9. ↑ «Piano Bar Munich». Huarique. Consultat el 2023-03-13.
  10. ↑ «seues-famoses-salchipapas-per-delivery-coronavirus-notícia/ ». Consultat el 2026-01-02 (en és-PE).
  11. ↑ 11,0 11,1 «Dia de la Salchipapa: per qué se celebra este dia i les diferents variants que hi ha d'este menjar ràpit peruana» (en és-es). infobae. Consultat el 2026-01-02.
  12. ↑ «seua-dia-este-tercer-dumenge-de-novembre ». Consultat el 31 d'agost de 2018 (en és).
  13. ↑ 13,0 13,1 «de-2014/ Dia de la Salchipapa: ¿Cóm va nàixer este deliciós dia que se celebra des de 2014?» (en és). peru21.pe. Consultat el 2026-01-02.
  14. ↑ «[2]». Consultat el 31 d'agost de 2018 (en és).
  15. ↑ «[3]». Consultat el 31 d'agost de 2018 (en és).