Sabonet
El sabonet, també coneguda com a pedra o roca de sabó, és una roca metamòrfica molt blana, de tipo predominantment ultramáfico compost en gran part per mineral de talc, per lo que és rica en magnesi, i en chicotetes cantitats de clorita, anfíbols, piroxenos, òxits (piritas i magnetitas), carbonats, olivino, serpentina i miques negres.[1] Es produïx per metamorfisme dinamotérmico i metasomatismo en les zones a on les plaques tectòniques estan subducidas, canviant les roques per calor i pressió, en afluència de decorreguts, pero sense fusió.
_-_several_colored_samples.jpg){kind=link}
Des d'un punt de vista físic, tenen característiques particulars, ya que són al mateix temps resistents i blanes i, per lo tant, relativament fàcils de manejar en ferramentes simples i ha segut un material usat per al tallat durant mils d'anys. Ademés, estes roques tenen una alta capacitat calorífica, per lo que són usades en forns i estufes; també són un bon aïllant elèctric.
Petrologia
editar
Petrológicamente, el sabonet està compost predominantment de talc, en cantitats variables de clorita i anfíbols (típicament tremolita, antofilita i cummingtonita, d'ahí el seu nom obsolet, magnesiocummingtonita), i traces menors d'òxits de ferro i cromo. Pot ser esquistosa o massiva. El sabonet està format pel metamorfisme dels protolitos ultramáficos (per eixemple, dunita o serpentinita) i el metasomatismo de les dolomías silíceas.
En massa, el sabonet «pur» és aproximadament 63.37 % de sílice, 31.88 % de magnesia i 4.74 % d'aigua.[2] Generalment conté chicotetes cantitats d'atres òxits com CaO o A el2O3.
La pirofilita, un mineral molt similar al talc, a voltes es denomina pedra de sabó en el sentit genèric, ya que les seues característiques físiques i usos industrials són similars,[3] i perque també s'usa comunament com a material de talla. No obstant, este mineral generalment no té una sensació tan jabonosa com el sabonet.
Característiques físiques
editarEl sabonet és relativament suau pel seu alt contingut de talc, que té un valor de definició d'1 en l'escala de durea de Mohs. Els graus més suaus poden semblar-se al sabó quan es toquen, d'ahí el nom. No es dona una durea fixa per al sabonet perque la cantitat de talc que conté varia àmpliament, des del 30 % per als graus usats en construcció, com els que s'usen en les encimeras, fins a un 80 % per als graus usats per a la talla.
El sabonet s'usa a sovint com un aïllant elèctric en edificis i components elèctrics, per la seua durabilitat i característiques elèctriques i perque es pot pressionar en formes complexes abans de disparar-se. El sabonet sofrix transformacions quan es calfa a temperatures de 1000-1200 °C en enstatita i cristobalita; en l'escala de Mohs, açò correspon a un aument en la durea fins a 5,5−6,5.[4]
Les seues propietats físiques són:
- Durea de Mohs: 1 (100 % de talc)
- Densitat: 2.75 g/cm³
- Conductivitat tèrmica: λ = 3.3 W/(K·m) (a 20 °C)
- Resistividad elèctrica específica: ρ = 1011 Ω·m²/m (a 20 °C); ρ = 103 a 105 Ω·m²/m (a 600 °C)
- Calor específica: c = 0.98 kJ / (kg·Δθ) o 0.98 J/(g·Δθ)
Referències
editar- ↑ Mikaël Haenni, Maëlle Lhemon:SNF project 100012-105491 La pierre ollaire : un artisanat alpin. Matériau, Technologie, Economie et Histoire.
- ↑ (1995) «Talc», Anthony, John W. (ed.). Handbook of Mineralogy (PDFPDF), Chantilly, VA: Mineralogical Society of America. ISBN 0962209716.
- ↑ Virta, Robert L.. Minerals Yearbook Metals and Minerals 2010 (en en), Government Printing Office, p. 75.1.
- ↑ "Some Important Aspects of the Harappan Technological Tradition," Bhan KK, Vidale M and Kenoyer JM, in Indian Archaeology in Retrospect/edited by S. Settar and Ravi Korisettar, Manohar Press, New Delhi, 2002.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esteatita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.