Rubor

El rubor (conegut coloquialment com a enrogiment) és l'enrojecimiento de la pell de la cara; la paraula sol utilisar-se quan el enrojecimiento es correspon a una resposta emocional, davant certes emocions productores d'ansietat com la vergonya, la culpa, l'ansietat, el nerviosisme, l'amor, el por, la modèstia, l'enuge o l'alcohol. El ruborizarse pot també estar associat a estats d'enamoramiento. Si el enrojecimiento continua per un periodo prolongat despuix de haver-se ruborizado, llavors pot correspondre a un síntoma indicatiu de rosácea. El rubor pot ser també una manifestació de la malaltia de Wernicke.

Dòna ruborizándose i cobrint-se el rostre.

Existix un padecimiento cridat eritema craneofacial idiopático, en el que la persona es ruboriza en gran intensitat front a un estímul molt chicotet. Està relacionat en una forta fòbia a l'interacció social (vore fòbia social).

Atres térmens relacionats

• l'eritrofobia (lliteralment, "por al enrojecimiento") es referix al rubor de naturalea patològica.

• l'eritrosis (de eritro-, "roig", i "-osis") és la tendència exagerada a ruborizarse, un estat eritematoso difuso el color del qual varia entre el rosa i el roig violáceo, que alcança sobretot, si no exclusivament, el rostre, que evoluciona per brots congestivos pero que pot tornar-se permanent i pot derivar en rosácea.

• La cuperosis és la dilatació dels gots capilars que irrigan la dermis en forma de ramificacions o tela d'aranya.

• La telangiectasia és la dilatació de les venes propenques a la superfície de la pell que tenen l'aspecte de tela d'aranya.

Anatomia fisiològica de la circulació sanguínea cutànea en humans

El fluix sanguíneu a nivell cutàneu posseïx com a funció dur nutrients a la pell i regular la temperatura del cos. Quant major és el fluix sanguíneu cutàneu major serà la cantitat de calor que es irradie. La restricció del fluix sanguíneu a nivell cutàneu reduïx la pèrdua de calor del cos, lo que és un element d'importància en un mig ambient fret. El sistema circulatori de la pell conté tres tipos principals de conductes, pels que circula la sanc que permeten complir en les dos funcions enunciades prèviament:

• Les artèrias, els capilars i les venas, que principalment atenen la funció de proveir nutrients.
• El plexe venoso subcutàneu, que eixercita un important paper en la conducció de la calor i conté una important fracció del volum de sanc cutàneu.
• Grups d'anastomosis arteriovenosas que es troben en aquelles parts del cos especialment expostes a condicions de màxim refredat, com les mans, els peus, el nas, els llavis i les orelles. Estes àrees són anomenades estructures apicales i posseïxen una irrigaació molt alta. Les anastomosis conecten arteriolas i vénulas cutànees directament, i eixerciten un important paper en la reducció del fluix de sanc en entorns frets (Rowell, 1993; Guyton, 1981; Rowell, 1974).

Notes i referències

• Crozier, W. R., Blushing and the Social Emotions: The Self Unmasked, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2006. ISBN 1-4039-4675-2
• Miller, R. S., Embarrassment: Poise and Peril in Everyday Life, Guilford Press, 1997. ISBN 157230247
• Jadresic, E., When Blushing Hurts: Overcoming Abnormal Facial Blushing (2nd Edition, expanded and revised), iUniverse, 2014. ISBN 978-1491750285
• Jadresic, E., Blushing. Quan sonrojarse adolix (Segona Edició, ampliada i revisada), ebooks del Sur, 2014. ISBN 978-956-9274-18-3