Anar al contingut

Modèstia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alegoria de la modèstia en la frontera este del Louvre (cour Carrée), obra de Louis-Léopold Chambard en 1861.

La modèstia és la qualitat de la persona modesta, que no té ni mostra una alta opinió de sí mateixa. Entre els clàssics va ser considerada una virtut i es va relacionar en l'humiltat o l'absència de vanitat o engreimiento, l'ostentació i la soberba.[1][2]

En l'iconografia ha segut presentada com una jove vestida de blanc, en la mirada baixa i «un ull entornado», que en alguns casos sosté un ceptre. Se simbolisa en l'emblema de la violeta.[3] Pot aparéixer com a sinònim de moderació, senzillea i humiltat, i antònim de la falsa modèstia, l'ostentació, la soberba i la vanitat.[4]

Tradicionalment, la norma social recomana en l'individu modest evitar l'excessiva atenció personal, en mida i llimitació tant en accions com a actituts, lo que fa que en ocasions la modèstia es confonga en la timidea o la simpleza d'ànim. Ha segut considerada de manera alternativa com a virtut antiga associada a l'humiltat, pero enfrontada en l'autoestima.cita requerida

Juan de Mairena, apócrifo d'Antonio Machado, recomanava als seus imaginaris alumnes: «Sigau modests: yo vos aconselle la modèstia, o, per millor dir: yo vos aconselle un orgull modest, que és lo espanyol i lo cristià. Recordeu el proverbi de Castella: "Ningú és més que ningú". Açò vol dir quànt és difícil aventajar-se a tots, perque, per molt que un home val, mai tindrà valor més alt que el de ser home. Aixina parlava Mairena als seus discípuls. I afegia: ¿Compreneu ara per qué els grans hòmens solem ser modests?».[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Casares, Juliol (1959). Diccionari ideològic de la llengua espanyola, 1975 edició, Barcelona: Gustavo Gili. ISBN 8425201268.
  3. ↑ Revilla, Federico (1990). Diccionari d'Iconografia, Madrit: Edicions Càtedra, p. 259. ISBN 978-84-376-0929-1.
  4. ↑ Corripio, Fernando (1985). Diccionari d'idees afins, Barcelona: Herder, p. 601. ISBN ISBN 84-254-1515-2.
  5. ↑ Machado, Antonio (1936). Francisco Caudet (ed.). obra=Antologia comentada Juan de Mairena (sentències, donaires, apunts i recorts d'un professor apócrifo), 1999 edició, Ed. de la Torre, p. 244.