El langur chato dorat[1] (Rhinopithecus roxellana) és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae endèmica de China. La seua distribució es llimita a les montanyes Hengduan, en les províncies de Sichuan i Gansu; les montanyes Qinling, en la província de Shaanxi; i les montanyes Shennongjia, en la província d'Hubei No es coneixen subespècies. Estes montanyes es troben al nort del riu Yangtze i sur del riu Groc.

langur chato dorat (Rhinopithecus roxellana)

Habita en els boscs que es troben en elevació de 1400 a 3500 m s. n. m. dins de la seua ubicació. És d'hàbits arborícolas, no obstant els mascles solen estar en terra la mitat del dia, les femelles i les críes menys temps. És l'única mona que tolera la presència habitual de neu.[2]

Com a senya curiosa, esta mona presenta una coloració azulada en el seu rostre. Açò ho fa un dels pocs mamífers que posseïxen este color.

Esta mona aplega a viure en tropes de fins a siscents individus, que es dividixen a la seua volta en grups més menuts en els que domina un mascle en el seu harem de cinc a sis femelles i les seues crío, d'un modo similar a les grans tropes de geladas. Les femelles són les encarregades del conte dels jóvens, que alcancen la madurea als sèt anys si són mascles i als quatre si són femelles.

El langur chato dorat és l'única espècie de mona del Vell Món a on s'ha registrat que femelles alleten tant a les seues críes com a les que no ho són. Este comportament, denominat alletament alomaterna, ocorre durant els primers tres mesos de les críes de femelles relacionades i que cuidaven a les críes de cada una de manera recíproca i incrementa la provabilitat de supervivència en les críes en comparació a les críes de femelles que no ho practiquen.[3]

Referències

editar
  1. «La mona que va fugir cap al fret». Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2011. Consultat el 25 de febrer de 2011.
  2. «Primat Factsheets: Golden snub-nosed monkey (Rhinopithecus roxellana) Taxonomy, Morphology, & Ecology». Consultat el 28 de giner de 2008.
  3. «Routine allomaternal nursing in a free-ranging Old World monkey».Science Advances.5(2)
    eaav0499.doi:10.1126/sciadv.aav0499.

Enllaços externs

editar

Commons