Reina-Valera
La Reina-Valera és una de les traduccions de la Bíblia al espanyol més freqüentment utilisades entre els protestants hispanohablante. L'actual Reina-Valera és el resultat d'un conjunt de revisions fetes per les Societats Bíbliques Unides sobre una de les primeres traduccions a l'espanyol: la Bíblia de l'orso de 1569 feta per Casiodoro de Reina,[1] monge espanyol convertit al protestantisme, qui va utilisar el text masorético per al Antic Testament i el textus receptus per al Nou Testament. Aixina mateix, Cipriano de Valera va traure la primera revisió en 1602.[1] Prèviament a la publicació del treball complet de Casiodoro de Reina, les Bíblies existents (o part d'elles) en llengua castellana, eren traduccions fetes a partir de la Vulgata de Sant Jerónimo, en l'excepció del Nou Testament de Francisco d'Enzinas que va ser traduït a partir del textus receptus i publicat en 1543. La Bíblia de l'Orso va ser publicada en Basilea, Suïssa, el 28 de setembre de 1569.[2][1]
La Reina-Valera va tindre una àmplia difusió durant la Reforma protestant del sigle XVI, sent per poc més de 4 sigles l'única Bíblia d'us dins de l'iglésia protestant de llengua castellana. Hui en dia, la Reina-Valera conta en vàries revisions a través dels anys (1862, 1909, 1960, 1977, 1995, 2009, 2011, 2015, 2020) és una de les Bíblies en espanyol més usades per gran part de les iglésies derivades de la Reforma protestant (incloent les iglésies evangèliques), aixina com per atres grups de fe cristiana, com l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia, l'Iglésia de Deu Ministerial de Jesucristo Internacional, l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies, els Gedeones Internacionals i uns atres cristians no denominacionals.
Les versions originals de la Bíblia Regna-Valera contaven en els deuterocanónicos o apócrifos, els quals varen ser retirats pel anglicà Lorenzo Lucena Pedrosa de l'Universitat d'Oxford en 1862.[3]
Traducció de Reina
editar- Artícul principal → Bíblia de l'Orso.
Casiodoro de Reina, monge jerónimo espanyol del Monasteri de Sant Isidoro del Camp, despuix de partir a l'exili en la Bíblia Vulgata Llatina per a escapar de les persecucions de l'Inquisició espanyola, va treballar durant dotze anys en la traducció de la Bíblia. La Bíblia de l'Orso va ser publicada en Basilea, Suïssa.[1] Publicada en 1569, és cridada Bíblia de l'Orso per l'ilustració en la seua portada d'un orso que intenta alcançar un panal de mel penjat d'un arbre.[4] Es va colocar eixa ilustració, logotip de l'impressor bavar Mattias Apiarius, en la portada per a evitar l'us d'íconos religiosos, perque en aquell temps estava prohibida qualsevol traducció de la Bíblia a llengües vernàcules.[4]
La traducció del Antic Testament, com ho declara expressament Casiodoro de Reina en la seua “Amonestació de l'intérpret dels sacres llibres al llector”, es va basar en el text masorético hebreu[5] (edició de Daniel Bomberg, 1525). Com considerava que la Vulgata llatina ya havia complit el seu paper i contenia errors i canvis,[6] va preferir usar com a font secundària la traducció al llatí de Sanctes Pagnino (Veteris et Novi Testamenti nova translatio, 1528), perque “al vot de tots els doctos en la llengua hebraica és tinguda per la més pura que fins ara hi ha”,[5] corregint la versió masorética cada volta que s'aparta de les cites de l'Antic en el Nou Testament. Va tindre sempre a mà per a resoldre els dubtes la Bíblia de Ferrara (Abraham Usque i Yom-Tob Athias, 1553), traducció de l'hebreu al judeoespañol usada pels judeus sefardíés, que Regna considerava “obra de la major estima”, “per donar la natural i primera significació dels vocables hebreus i les diferències dels temps dels verps”.[5]
Per a la traducció del Nou Testament, Reina es va basar en versions posteriors a la segona edició del Textus Receptus (Erasmo, 1522; Stephanus, 1550) en la Políglota Complutense[7] i en els millors manuscrits grecs que en eixe temps es coneixien.[8] Alguns senyalen que per seguir la tercera edició del Textus Receptus, de 1522, va incloure la menge joánica. Segons pareix, Reina tenia també a la vista les versions del Nou Testament de Juan Pérez de Pineda de 1556, Francisco d'Enzinas de 1543 i traduccions de Juan de Valdés.[1][9]
Les dos primeres edicions, la de Casiodoro de Reina (1569), cridada la Bíblia de l'Orso, i la revisió elaborada per Cipriano de Valera (1602), cridada la Bíblia del Cànter, contenien tots els llibres inclosos en la Bíblia Vulgata Llatina de Sant Jerónimo d'Estridón, que va anar el text oficial de la Bíblia per a l'Iglésia catòlica fins a 1979 (any en que es va aprovar la Nova Vulgata). És dir, que incloïa nou llibres deuterocanónicos (tant catòlics com ortodoxos) i atres tres, propis del cànon llarc seguit per iglésies cristianes ortodox. En la revisió de Cipriano de Valera, no obstant, estos llibres se situaven a modo d'apèndix en una secció a banda al final de l'Antic Testament i abans del començ del Nou Testament, açò seguint l'orde calvinista.[10] La Bíblia Regna Valera és una de les versions de la Bíblia que està aprovada per a l'us en els servicis en espanyol de l'Iglésia episcopal en els Estats Units i en la Comunió anglicana.
Importància del text de Reina
editarAbans de la Reforma Protestant, la traducció de les Sagrades Escritures a llengües vernàcules sense supervisió per part d'un Censor Librorum (Inspector de Llibres) qui verificava l'ortodòxia i fidelitat de la traducció a la llengua original, estava prohibida; contra la creència popular, la Reina-Valera no és la primera traducció de la Bíblia a l'espanyol, sent la primera la Bíblia alfonsina de mitan de l'Edat Mija.
La majoria de les antigues traduccions varen prendre com a base textual la Vulgata Llatina, la qual era el text estàndar de l'Iglésia Catòlica. L'obra de Casiodoro de Reina té la particularitat de ser la primera traducció completa de la Bíblia en castellà feta a partir de les llengües originals utilisant, com ya s'ha mencionat anteriorment, el cridat Text Masorético per a l'Antic Testament, i el cridat Textus Receptus, per al Nou Testament. La Bíblia prealfonsina i la Bíblia alfonsina (primeres versions de la Bíblia completa en espanyol) varen ser traduccions realisades des del llatí. Abans de la publicació de la Bíblia de l'Orso, existien solament versions parcials de la bíblia des dels idiomes hebreu i grec a l'espanyol; per eixemple, la Bíblia d'Alba i la Bíblia de Ferrara (Antic Testament) i els texts de Juan Pérez de Pineda i Francisco d'Enzinas (Nou Testament).
La Bíblia de Casiodoro de Reina reflectix la bellea lliterària del cridat Sigle d'Or de la lliteratura castellana. En Història dels heterodoxos espanyols, l'erudit catòlic Marcelino Menéndez Pelayo va alabar des d'un punt de vista lliterari a la Bíblia de l'Orso, a la que va considerar estar millor escrita que les versions catòliques de Felipe Scío de Sant Miguel (1793) i Félix Torres Amat (1825).[11]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sagrades Escritures (1569) Bible, SEV». biblestudytools. com. Consultat el 8 de juliol de 2013.
- ↑ James Dixon Douglas, Merrill Chapin Tenney (1997), Diccionari Bíblic Món Hispà, Editorial Món Hispà, pág 145.
- ↑ «Història de la Bíblia en Espanyol». Defensa Adventista. Consultat el 22 de setembre de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 «La Bíblia del Sigle d'Or». La Bíblia Web, Societats Bíbliques Unides. Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2013. Consultat el 7 de juliol de 2013.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Regna, Casiodoro (1569). «Amonestació al llector», Bíblia de l'Orso.
- ↑ Regna, Casiodoro (1569). «Amonestació al llector», Bíblia de l'Orso.
- ↑ Riff, Alejandro David; Fonts textuals de la Bíblia Regna Valera [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ (1988) «Introducció al Nou Testament», Societats Bíbliques Unides (ed.). Santa Bíblia, revisió de 1960, Veneçola.
- ↑ «Història de la Reina-Valera.». Lloc oficial de la Reina Valera Contemporànea.. Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2017. Consultat el 8 de juliol de 2013..
- ↑ «´La Bíblia del Sigle d'Or´, 440 aniversari de la joya de Reina i Valera, en la Biblioteca nacional». Protestant Digital.. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2013. Consultat el 8 de juliol de 2013.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Bíblia Regna Valera 1960». bibliaenlinea. org. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2013. Consultat el 8 de juliol de 2013. «Com feta en el millor temps de la llengua castellana, excedix molt la versió de Casiodoro, baix tal aspecte, a la moderna de Torres Amat i a la desdichadísima del P. Scío.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reina-Valera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.