Un refugiat ambiental, refugiat climàtic o emigrant ambiental és una persona obligada a migrar o ser evacuats de la seua regió d'orige per canvis ràpits o a llarc determini del seu hàbitat local, lo que inclou sequies, desertificació, la pujada del nivell de la mar (és dir, les conseqüències del canvi climàtic). Segons vàries fonts, encara no és possible identificar be este subtipo de migració forçosa,[1] en que encara no s'ha definit d'una manera que permeta distinguir als immigrants ambientals d'emigrants econòmics o refugiats polítics.

Refugiats per la sequia d'Oklahoma acampant junt a la carretera, Blythe, Califòrnia, 1936.

En la década de 1990 s'estimava el número de refugiats ambientals en al voltant de 25 millons (els refugiats ambientals no estan inclosos en la definició oficial dels refugiats, que només inclou als migrants que fugen de la persecució). El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) estima que existiran 150 millons de refugiats en l'any 2050, degut principalment a los efectos de les inundacions costeres, l'erosió costera i els trastorns agrícoles (150 millons significa l'1,5% de la població mundial estimada per a l'any 2050 (uns 10 mil millons).[2][3]

A pesar dels problemes de definició i l'absència de proves clares, la migració ambiental ha aumentat, en la primera década del XXI convertint-se en tema de preocupació dels responsables polítics, científics socials i ambientals, els quals estan realisant un intent de conceptualizar les possibles ramificacions socials del canvi climàtic i en general de l'impacte ambiental.

Història del concepte

 
Funafuti (Tuvalu) des de l'espai.

Va començar a usar esta denominació de Refugiat Ambiental Lester Brown en 1976,[4] temps despuix s'ha donat una proliferació en l'ús del terme, i més tart ha sorgit els térmens "emigrant ambiental", i tota una branca de similars categories, tals com "emigració forçosa ambiental", "emigració motivada per l'ambient", "refugiat climàtic", "refugiat del canvi climàtic", "persona desplaçada pel clima (EDP en la seua denominació anglesa), "refugiat de desastre", "desplaçat ambiental", "eco-refugiat" i "persona ecologicamente desplaçada".[5] Les diferències entre estos térmens són menys importants que lo que tenen en comú: tots ells sugerixen que existix una relació determinable entre els factors condicionants ambientals i la migració humana, són motius útils per a l'anàlisis, rellevants per a la política i, possiblement, per a l'expansió de la branca llegal coneguda com Dret del refugiat.


l'Organisació Internacional per a les Migracions propon la següent definició per als immigrants del mig ambient:[6]

Els Migrants ambientals són persones o grups de persones que, per raons imperioses de canvis repentins o progressius en el mig ambient que afecten negativament a la vida o les condicions de vida, es veuen obligats a abandonar les seues llars habituals, o decidixen fer-ho, ya siga de forma temporal o permanentment, i que es mouen ya siga dins del seu país o cap a l'estranger.

Prediccions i intents de quantificació

Hi ha hagut varis intents en les últimes décades del XX d'enumerar a "els immigrants del mig ambient/refugiats". Jodi Jacobson (1988) és citat com el primer investigador en enumerar el tema, indicant que ya hi ha fins a 10 millons de "refugiats ambientals". Sobre la base de «els pijors escenaris» sobre l'ascens del nivell de la mar, va argumentar que els "refugiats ambientals" seran sis voltes més numerosos que els refugiats polítics. (1988: 38).[7] En 1989, Mustafa Tolba, el director eixecutiu de el PNUMA, afirma que «fins a 50 millons de persones podrien convertir-se en refugiats ambientals» si el món no actua per a recolzar el desenroll sostenible (Tolba 1989: 25).[8] En 1990, el Panel Intergovernamental d'observadors del Canvi climàtic (IPCC 1990: 20) varen declarar que la més gran i simple conseqüència d'est seria les migracions, «en millons de persones desplaçades per l'erosió de la llínea de costa, les inundacions costeres i la greu sequia» (Warner & Laczko: 2008: 235).[9] A mitan de la década dels 90 del XX, Norman Myers es va convertir en el defensor més prominent d'esta escola "maximalista" (Suhrke 1993), que indica que hi havia 25 millons de refugiats ambientals en la década de 1990, i afirmant que esta sifra podria duplicar-se per a l'any 2010, en un llímit superior de 200 millons en 2050 (Myers 1997).[10][11] Myers va argumentar que les causes que provoquen els desplaçaments per causes ambientals inclouen la desertificació, la falta d'aigua, la salinisació de les terres de regadiu i l'agotament de la biodiversitat. També va llançar una hipòtesis sobre la cantitat de futurs refugiats, que va estimar de 30 millons en China, 30 millons en Índia, 15 millons en Bangladés, 14 millons en Egipte, 10 millons en atres zones de les deltes i zones costeres, 1 milló en els Estats insulars, i 50 millons de desplaçats del món agrícola (Myers & Kent 1995) per a 2050..[12] Més recentment, Myers ha sugerit que la sifra per a 2050 podria ser tan alta com 250 millons (Ajuda Cristiana 2007: 6).[13]

 
Mapa que mostra els desastres naturals causats/agravats pel calfament global futurs, i per lo tant a on es generaren refugiats migambientals


Estes afirmacions han guanyat acceptació significativa, en gran part per la sifres de refugiats estimades per al 2050. Variants d'esta afirmació també han aparegut en els influents informes sobre el canvi climàtic de l'IPCC (Brown 2008: 11)[14] i l'Informe Stern sobre l'Economia del Canvi Climàtic (Stern et al. 2006: 3),[15] aixina com per organisacions no governamentals com a Amics de la Terra,[16] Greenpeace d'Alemània (Jakobeit i Methmann 2007)[17] i Ajuda Cristiana;cita requerida i organisacions intergovernamentals com el Consell d'Europa,[18] UNESCO,cita requerida IOM (Brown 2008) and UNHCR.[19]

A pesar d'estos intents d'enumeració, de fet hi ha una falta d'evidència empírica que recolze el concepte de "migració per motius ambientals". Norman Myers és potser el més citat, i l'autoritat de les seues afirmacions a sovint s'atribuïx al fet de que la seua principal contribució al camp (Myers & Kent 1995)[12] utilisa prop de 1000 fonts.[20] No obstant, si s'accedix a la seua bibliografia, es fa evident que d'estes fonts la gran majoria solament constituïxen un repàs prou inconexo de la ciència ambiental sense cap conexió òbvia en els debats sobre els impactes socials o la migració. De fet, solament 121 fonts contenen una remota conexió en als grans temes de la migració, els refugiats o el desplaçament de la població. Solament 25 d'estes fonts presenten la relació entre la migració i l'ambient de forma explícita, i val la pena senyalar que este número no és molt diferent de les fonts de qualsevol atre document sobre "migració ambiental", i es compon principalment de material d'estudi de casos aïllats (Terminski 2011).[21] Vikram Kolmannskog ha declarat que "el treball" de Myers pot ser criticat per ser inconsistente, impossible de verificar i no prendre degudament en conte les oportunitats d'adaptació (2008: 9).[22] Per una atra part, Myers s'ha reconegut que les seues sifres es basen en "l'extrapolació heròic' (Brown 2008: 12).[14] En térmens més generals, Black ha argumentat que hi ha «molt poca evidència científica» que indique que el món es «està omplint de refugiats ecològics» (1998: 23).[23] De fet, Francois Gemenne ha declarat que «quan es tracta de prediccions, les sifres es basen generalment en el número de persones que viuen en regions en risc, i no en la cantitat de gent que s'espera que emigre. Les estimacions no tenen en conte les estratègies d'adaptació ni els diferents nivells de vulnerabilitat». (Gemenne 2009: 159).[24]


En 2026, la sifra de refugiats ambientals ha aumentant i s'acosta als 216 millons de persones dins dels seus propis països d'ací a 2050. Només en l'últim any, els desastres meteorològics han provocat prop de 46 a 50 millons de nous desplaçaments. sent l'any 2026 u dels anys més calorosos registrats. Les temperatures crítiques s'espera que superen els 1,4 °C respecte a nivells preindustriales, roçant el llímit de seguritat d'1,5 °C establit en l'Acort de París.[25]


Referències

  1. ↑ «Climate Refugees, Not Found», Wall Street Journal, 2011-04-21. Consultat el 2021-03-01 (en en-us).
  2. ↑ Hidden statistics: environmental refugees
  3. ↑ Hidden statistics: environmental refugees Archived version
  4. ↑ Brown, L., Mcgrath, P., and Stokes, B., (1976). 22 dimensions dels problemes de població, Worldwatch Paper 5, Washington DC: Worldwatch Institute
  5. ↑ Boano, C., Zetter, R., and Morris, T., (2008).Les persones desplaçades per raons ecològiques: comprensió dels vínculs entre el canvi ambiental, els mijos de subsistència i la migració forçada, Centre d'estudis de refugiats Policy Brief No.1 (RSC: Oxford), pg.4
  6. ↑ «94th Session of the Council (2007) | Governing Bodies | MC/INF/288 | Discussion Note: Migration and the Environment». governingbodies.iom.int. Consultat el 2021-03-01.
  7. ↑ Jacobson, J.L. (1988). Refugiats ambientals: un criteri d'habitabilitat, Worldwatch paper 86, Worldwatch Institute, Washington DC
  8. ↑ Tolba, M. K. (1989). La nostra herència biològica baix sege. Bioscience 39, 725–728
  9. ↑ Warner K and Laczko F. (2008). 'Migració, Mig ambient i Desenroll: Noves direccions per a l'investigació', in Chamie J, Dall'Oglio L (eds.), Migració Internacional i Desenroll, continuar en el diàlec: perspectives llegals i polítiques, IOM
  10. ↑ Myers, N. (1997). 'Refugiats ambientals', Població i Clima 19(2): 167-82
  11. ↑ «The invisible climate refugees» (en en-gb). United Nations Regional Information Centre for Western Europe (UNRIC). Archivat des de l'original, el 7 de juliol de 2019. Consultat el 14 de març de 2019.
  12. ↑ 12,0 12,1 Myers, N. and Kent, J. (1995). Èxodo Ambiental, una crisis emergent en l'escenari global (Institut Climàtic: Washington DC)
  13. ↑ Christian Aid (2007). 'Marea humana: la crisis migratòria real' (CA: Londres)
  14. ↑ 14,0 14,1 Brown, O (2008). 'Migració i Canvi Climàtic', OIM Séries d'investigació sobre la Migració, paper no.31, www.iom.int
  15. ↑ Stern, N. (Ed.) (2006). L'Economia del Canvi Climàtic: L'Informe Stern, Cambridge University Press, Cambridge
  16. ↑ Amics de la terra, 'Guia del ciutadà per al refugiat climàtic, Full Quatre: Les prediccions de refugiats climàtics per a 2050' (FOTE: Londres), 2007: 10
  17. ↑ Jakobeit, C., i Methmann, C. (2007). Klimafluchtlinge – Die Verleugnete Katastrophe, Greenpeace, Hamburg
  18. ↑ Parliamentary Assembly Doc. 11084, 23 Oct 2006, El problema dels refugiats ambientals: 1
  19. ↑ UNHCR (2002), 'Un moment crític per al mig ambient', Refugiats No.127. Ginebra.
  20. ↑ Amics de la Terra, 'Guia del ciutadà per al refugiat climàtic, Full Quatre: Les prediccions de refugiats climàtics per a 2050'
  21. ↑ Terminski, B. (2011), Towards Recognition and Protection of Forced Environmental Migrants in the Public International Law: Refugee or IDPs Umbrella, PSO Summit Proceedings, Washington DC.
  22. ↑ Kolmannskog, V (2008). Futures marees de refugiats, (Consell del refugiat Noruec: Oslo)
  23. ↑ Black, R. (1998). Els refugiats, Mig ambient i Desenroll, Harlow: Longman
  24. ↑ Gemenne, F (2009). 'Migració per causes ambientals: els marcs normatius i recomanacions polítiques', Tesis Doctoral, Sciences-Po, Paris
  25. ↑ «Gran Èxodo dels Migrants Climàtics en 2026».