Rafael Calvo Serer
Rafael Calvo Serer (Valéncia, 6 d'octubre de 1916-Pamplona, 19 d'abril de 1988) va ser un intelectual i escritor espanyol, primer catedràtic d'Història de la Filosofia espanyola i Filosofia de l'Història en Espanya, i membre destacat del Opus Dei. En la seua activitat política, a partir de la década de 1970, es va situar en l'oposició al franquisme.

Biografia
Naixcut en una família de chicotets industrials, despuix de cursar estudis preuniversitaris estajat en el Colege Major del Beato Juan de Ribera de Burjassot (hui Colege Major Sant Joan de Ribera), a on va obtindre una plaça com a colegial-becari, va començar els seus estudis universitaris en la Facultat de Filosofia i Lletres de Valéncia.
En 1935 va ser nomenat president de la Federació Regional d'Estudiants Catòlics, destacant en el context de convulsió ideològica del moment. En març de 1936 va escomençar a participar en diverses reunions d'activistes catòlics, coneixent a intelectuals com Ramiro de Maeztu i, també, a Josemaría Escrivá de Balaguer, associant-se al Opus Dei al més següent.[1]
Convertit en decà del Colege de Burjassot, es va incorporar a l'inici de la guerra civil espanyola al bando sublevat, pero una greu malaltia va terminar per retindre-li durant tota la guerra en varis hospitals.
El filòsof Julián Marías menciona en les seues Memòries (2.° volum) que Calvo Serer va ser membre del tribunal d'oposicions que va elegir al successor d'Ortega i Gasset en la Càtedra de Metafísica de la Facultat de Filosofia de Madrit. El candidat elegit figurava en un llistat previ elaborat per Calvo Serer. Un llistat de persones que no eren alienes a "la filosofia dels combatents vencedors de 1939".
Despuix de la guerra, torna a Valéncia i es llicencia en Filosofia i Lletres, començant a preparar la seua tesis doctoral sobre Menéndez Pelayo; es doctora en l'estiu de 1940 en Història per l'Universitat de Madrit, en la tesis Menéndez Pelayo i la decadència espanyola, dirigida per Santiago Montero Díaz, defesa el 14 d'agost de 1940 davant un tribunal format per Pedro Sáinz Rodríguez, Francisco Pedrera Burgos, Joaquín d'Entrambasaguas i Luis Morals Oliver.
Eixe mateix any escomença a centrar la seua atenció intelectual en l'història de les institucions, baix la direcció del professor Alfonso García Gall, començant a impartir classes d'història d'Espanya en l'Universitat de Valéncia. Per oposició, el 3 de juny de 1942 es convertix en Catedràtic d'Història Universal Moderna i Contemporànea de l'Universitat de Valéncia.[2]
En 1943, despuix de solicitar una excedència, es va a Suïssa en l'objectiu principal de contactar en Juan de Borbón, del grup del qual de consellers polítics passa a formar part.[3]
A finals de 1945 retorna a Espanya i s'incorpora a la Junta de Relacions Culturals del Ministeri d'Assunts Exteriors; es crea, ad hoc, en l'Universitat de Madrit una nova càtedra d'Història, que va obtindre ràpidament en 1946, convertint-se en el primer catedràtic d'Història de la Filosofia espanyola i Filosofia de l'Història.
En 1947 es va marchar a Londres durant un any com vicedirector del Institut Espanyol.[4] Ya en Madrit, s'incorpora en 1948 a la revista Arbor (orgue generaliste del Consell Superior d'Investigacions Científiques). En esta revista va advocar per una nova Cristiandad arrelada en l'esperit de la Contrarreforma i va reivindicar el pensament de Ramiro de Maeztu i la revista Acció Espanyola, que a través de Menéndez Pelayo i Vázquez de Mella enllaçava, segons Calvo Serer, en Balmes i Donoso, representants de la visió espanyola catòlica i tradicional que Calvo Serer proponia com a solució a la crisis cultural d'Occident.[5]
Escriu el seu primer llibre, Espanya, sense problema, com a resposta al de Pedro Laín Entralgo de 1949 Espanya com a problema. Va ser guardonat eixe any en el Premie Nacional de Lliteratura.[6]
Va ingressar en el Consell Privat del Comte de Barcelona en la primavera de 1952.[7]
El Concili Vaticà II va influir profundament en el seu pensament i va provocar la seua evolució des de posicions tradicionalistes de tipo maurrasiano a posicions democràtiques. A este respecte afirmaria posteriorment: «sí, crec que he experimentat una evolució; la mateixa que va tindre, per eixemple, Jacques Maritain». En 1966 es va incorporar al diari Madrit, com a president del Consell d'Administració, periòdic caracterisat com a «lliberal» dins de les distintes corrents que buscaven el protagonisme de l'oposició al franquisme (el periòdic seria sancionat en vàries ocasions i finalment tancat el 25 de novembre de 1971).
En novembre de 1971, Calvo Serer va tindre que exiliar-se a raïl de la publicació en el diari Le Monde d'un artícul seu titulat Moi aussi, j'accuse, en el que criticava al Govern franquiste.[8] Eixa publicació va fer que fora processat per delicte contra l'autoritat de l'Estat i es va dictar una orde de busca i captura contra ell.[9] El fiscal va solicitar sèt anys de presó.
Junta Democràtica
Durant el seu exili en París, va participar en la creació de la Junta Democràtica,[8] coalició antifranquista promoguda pel Partit Comuniste d'Espanya i els monàrquics lliberals partidaris de Juan de Borbón, i va mantindre vàries entrevistes en don Juan, a qui, junt en Antonio García-Trevijano, intentava convéncer per a que presidira un govern de reconciliació nacional encorajat per Santiago Carrillo. Durant eixos anys va participar també en els actes que es varen desenrollar en l'exterior com a representant de la Junta Democràtica i de Coordinació Democràtica.
En juny de 1976 va retornar a Espanya, a on, despuix d'un breu encarcerament, va ser amnistiat. Els següents anys es va dedicar a conseguir una indemnisació pel tancament del diari Madrit, lo que va conseguir per sentència judicial. A la seua mort va deixar en el seu testament expresse desig de que eixos fondos es dedicaren a la creació d'una fundació.
El Bolletí Oficial de l'Estat del 15 de juliol de 1993 arreplega:
El Premi de Periodisme Diari Madrit va dur durant els seus dèu primers anys (1999-2010) el nom de Calvo Serer, despuix dels quals el patronat va canviar el nom de la citada fundació i els premis a ella associats.[10]
Fonts archivístiques
L'archiu personal de Rafael Calvo Serer és d'accés lliure i es troba en l'Archiu General de l'Universitat de Navarra. En ell es reflectix la seua llabor cultural i política en un abundant epistolario de 32 caixes; també conté una secció dedicada al Diari Madrit de 18 caixes; aixina com una recopilació dels seus Escrits (27 caixes).
Calvo Serer va escriure ademés un llibre de Memòries en colaboració en Antonio García-Trevijano. El manuscrit va ser custodiat per este últim en el seu despaig professional de la passejada de la Castellana. A la mort de Calvo, les autoritats del Opus Dei varen exigir a García-Trevijano l'entrega del manuscrit per mediació d'Antonio Fontán, també soci del Opus Dei. Segons García-Trevijano, l'interés del Opus Dei en el llibre pòstum de Calvo Serer es devia a que, en ell, Calvo criticava la relació d'Escrivá de Balaguer en el general Franco i exponia en detall les maniobres del Opus Dei per a sostindre el règim franquiste política i financerament a través del Banc Popular, aixina com per a introduir als seus membres en els Governs dels anys 1960 i 1970. Actualment el manuscrit de les memòries de Calvo Serer es troba en parador desconegut, i les autoritats del Opus Dei en Espanya neguen tindre coneiximent de la seua existència.[11]
Obres
- Valoració europea de l'Història Espanyola. Arbor, 7 (1945)
- Una nova generació espanyola. Arbor, 24 (1947)
- Espanya, sense problema. Madrit: Rialp (1949)
- Del 98 al nostre temps. Valor de contrast d'una generació. Arbor, 37 (1949)
- Europa 1949. Comentari a dos discursos de Donoso Cortés. Arbor, 39 (1949)
- La significació cultural de Menéndez Pelayo i l'Història de la seua fama. Arbor, 72 (1951)
- Teoria de la Restauració. Madrit: Rialp (1952)
- La configuració del futur. Madrit: Rialp (1953)
- L'Iglésia en la crisis pública espanyola des de 1936. Arbor, 91-92 (1953)
- La politique intérieure dans l´Espagne de Franco. Écrits de Paris (1953)
- Franco front al Rei. El procés del règim, Rode Ibèric, París (1972)
- La dictadura dels franquistes: el "affaire" del Madrit i el futur polític (1973)
- ¿Cap a la Tercera República espanyola? (1977)
- Els meus enfrontaments en el poder. Barcelona: Plaça & Janés (1978)
Referències
- ↑ Díaz Hernández, Onésimo(2012).«Els primers contactes de Rafael Calvo Serer en sant Josemaría (1936-1940)».Studia et Documenta: Rivista dell’Istituto Storico sant Josemaría Escrivá.VI(6): 67-90.ISSN 1970-4879.Consultat el 2022-09-23.
- ↑ Díaz Hernández, Onésimo(2020).«Alguns membres del Opus Dei en l'Universitat espanyola de la posguerra: oposicions a càtedra durant el ministeri de José Ibáñez Martín (1939-1951)».Studia et Documenta: Rivista dell’Istituto Storico sant Josemaría Escrivá.XIV(14): 287-326.Consultat el 2022-09-23.
- ↑ Serer, Rafael Calp (1973). El "affaire" del Madrit i el futur polític (en es), Calvo Serer, p. 74. Consultat el 2021-04-02.
- ↑ Díaz Hernández, Onésimo (2023). «La difusió del Opus Dei des d'Espanya cap a Europa: la formació i els primers passos dels grups d'expansió (1946-1950)», Santiago Martínez Sánchez - Fernando Crovetto (ed.). Gents, escenaris i estratègies. El Opus Dei durant el pontificat de Pío XII, 1939-1958, Cizur Menor (Navarra): Aranzadi, pp. 89-111. ISBN 9788411253741.
- ↑ Díaz Hernández, Onésimo (2015). «El antimaritenisme de Rafael Calvo Serer a través de la revista Arbor (1944-1953)». Universitat de Navarra. Archivat des de l'original, el 9 d'octubre de 2016. Consultat el 7 d'octubre de 2016.
- ↑ ABC (1949-12-25). «"Els premis "Francisco Franco" i "José Antonio" dividits». Edició d'Andalusia. Informacions i notícies teatrals i cinematogràfiques. Consultat el 2011-11-14. «En relació al premi nacional de Lliteratura "Francisco Franco", el jurat va acordar, tenint en conte que el gènero lliterari denominat ensaig tanca dins de sí gran número de formes i possibilitats, dividir-ho, sense diferència de categoria entre els concursants: don Ricardo [errata, Rafael] Calvo Serer, per la seua obra Espanya, sense problema, i don Jesús Pabón i Suárez d'Urbina, per la titulada Bolchevisme i lliteratura.»
- ↑ Díaz Hernández, 2008, p. 412.
- ↑ 8,0 8,1 Vore artícul en El País
- ↑ La Vanguardia Espanyola, 13 de giner de 1972
- ↑ Premi de Periodisme Diari Madrit en la pàgina de la Fundació Diari Madrit; accés 22.12.2011
- ↑ «Entrevista en Antonio García-Trevijano en Ràdio Lliberteu Constituent».
Bibliografia
- Díaz Hernández, Onésimo (2008). Rafael Calvo Serer i el grup Arbor, Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-8735-1.
- Díaz Hernández, Onésimo i Meer Lecha-Març, Fernando de: Rafael Calvo Serer: La busca de la llibertat (1954-1988), Madrit, Rialp, 2010, 1ª, 300 pp. ISBN 978-84-321-3833-1
Enllaços externs
- Biografia de Rafael Calvo Serer en el Proyecte Filosofia en espanyol
- Fondo Rafael Calvo Serer (Archiu General de l'Universitat de Navarra AGUN
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rafael Calvo Serer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.