Pseudotsuga és un gènero de coníferes dins de la família de les pinàcees. Se'ls crida, en espanyol "douglasias" o "avets de Douglas", encara que no són realment avets. Hi ha cinc espècies, dos en l'oest de Norteamérica, una en Mèxic i dos en l'est d'Àsia. Les Douglasias varen plantejar problemes de classificació als botànics de el XIX per la similitut que presenten en unes atres vàries coníferes conegudes en el seu temps, lo que va originar que unes voltes ho classificaren en Pinus, Picea, Abies, Tsuga, i inclús en les Sequoia. Pels seus cons distintius, la Douglasia finalment es varen classificar en el nou gènero Pseudotsuga (que significa "fals Tsuga") pel botànic francés Carrière en 1867.

Pseudotsuga

Espècies i varietats

 
Con de llavors d'avet de Douglas, d'un arbre cultivat a partir de llavor arreplegada per David Douglas

De llunt el més conegut és la molt estesa i abundant espècie nortamericana Pseudotsuga menziesii, el "Avet" de Douglas o Douglasia vert, una espècie taxonòmicamente complexa[1] dividida en dos grans varietats (tractades com espècies distintes o subespècies per alguns botànics):

  • Pseudotsuga menziesii var. glauca - Douglasia de montanya o d'interior, que es troba en l'oest del continent pero en la zona interior, estenent-se terra adins fins a Calgary, Alberta.[2] Alguns botànics dividixen a la douglasia de montanya en dos varietats, la var. glauca en les Montanyes Rocoses meridionals i var. caesia en la partix nort de les Rocoses.
  • Pseudotsuga menziesii var. menziesii - Douglasia vert, que és l'avet de Douglas de la costa del Pacífic. Ha conseguit altures de 120 metros. Eixa va ser l'altura calculada de la conífera més alta registrada, el Mineral Tree de Mineral (Washington), mida en 1924 per Dr. Richard E. McArdle,[3] former chief of the U.S. Forest Service.[4] El volum d'aquell arbre va ser 515 m³. L'eixemplar existent més alt és l'avet Brummitt (Doerner) en el comtat de Coos (Oregó), de 99,4 metros d'alt.[5] Només la secuoya roja alcança majors altures en arbres que es coneguen actualment. En Quinault, Washington, es troba una colecció dels majors avets de Douglas en una sola zona. El bosc plujós de Quinault alberga la major part dels dèu avets de Douglas més alts que es coneixen.

L'espècie en el seu conjunt és coneguda generalment de forma simple com "avet" de Douglas. És l'arbre de l'estat d'Oregó.

Totes les demés espècies són d'un àrea de distribució llimitada i poc conegudes fòra dels seus entorns originaris, i inclús allí són rares i apareixen poques voltes, en boscs mixts; totes estan incloses en llistes en un estat de conservació desfavorable.

Espècies

(En Amèrica del Nort i América Central)

Sinònims:
Abies douglasii ((Sabine ex D.Don) Lindl)[6]
Abies drummondii (Gordon)
Abies menziesii (Mirb)
Abies mucronata (Raf)
Abies obliqua ((Bong) ex Gordon)
Abies obliquata ((Raf) ex Gordon)
Abies standishiana (K.Koch)
Abies taxifolia (C.Presl)
Abietia douglasii ((Sabine ex D.Don) A.H.Kent)
Picea douglasii ((Sabine ex D.Don) Enllaç)
Pinus douglasii (Sabine ex D.Don)
Pseudotsuga douglasii ((Sabine ex D.Don) Carrière)
Pseudotsuga mucronata ((Raf.) Sudw. ex Holz)
Pseudotsuga taxifolia ((Lindl.) Britton))
Pseudotsuga vancouverensis (Flous)
Tsuga douglasii ((Sabine ex D.Don) Carrière)
Sinònims:
Abies macrocarpa (Vasey)
Pseudotsuga californica (Flous)
Tsuga macrocarpa ((Vasey) Lemmon))

(En Àsia)

Sinònims:
Tsuga japonica (Shiras)[8]
Sinònims:
Pseudotsuga forrestii (Craib)[9]
Pseudotsuga salvadorii (Flous)
Pseudotsuga shaanxiensis (S.Z.Qu & K.Y.Wang)
Pseudotsuga wilsoniana (Hayata)
Pseudotsuga xichangensis (C.T.Kuan & L.J.Zhou)

Referències

  1. ↑ «Rangewide patterns of allozyme variation in Douglas-fir».Canad. J. Forest Res..19
    149–161.doi:10.1139/x89-022.
  2. ↑ «Edworthy Park - Calgary, Alberta - Wikipedia Entries on Waymarking.com». www.waymarking.com. Consultat el 2026-04-15.
  3. ↑ Forest Giants of the World Past and Present by Al Carder 1995, pg. 3-4.
  4. ↑ «Richard McArdle Bio, USFS History, Forest History Society». Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2010. Consultat el 26 de setembre de 2010.
  5. ↑ «Pseudotsuga menziesii var. menziesii description». www.conifers.org. Archivat des d'el original, el 2007-07-14. Consultat el 2026-04-15.
  6. ↑ «Pseudotsuga menziesii (Mirb.) Franco — The Plant List» (en en). www.theplantlist.org. Archivat des d'el original, el 2025-01-24. Consultat el 2026-04-15.
  7. ↑ «Pseudotsuga macrocarpa (Vasey) Mayr — The Plant List» (en en). www.theplantlist.org. Archivat des d'el original, el 2019-09-15. Consultat el 2026-04-15.
  8. ↑ «Pseudotsuga japonica (Shiras.) Beissn. — The Plant List» (en en). www.theplantlist.org. Archivat des d'el original, el 2019-09-15. Consultat el 2026-04-15.
  9. ↑ «Pseudotsuga sinensis Dode — The Plant List» (en en). www.theplantlist.org. Archivat des d'el original, el 2019-09-15. Consultat el 2026-04-15.