El Proyecte West Ford, també conegut com Westford Needles (en espanyol: Agulles de Westford) i Project Needles (Proyecte agulles), va ser una prova portada a terme pel Laboratori Lincoln del Institut Tecnològic de Massachusetts en nom de les Forces Armades dels Estats Units en 1961 i 1963 per a crear una ionosfera artificial sobre la Terra. Açò es va fer per a solucionar una important debilitat que s'havia identificat en les comunicacions militars d'Estats Units.[1]

Agulles del Proyecte West Ford comparades junt a sagell postal.

En el punt àlgit de la Guerra Freda, totes les comunicacions internacionals es realisaven a través de cables submarins o fent rebotar les senyals en l'ionosfera natural de la Terra. Les Forces Armades dels Estats Units estaven preocupades de que els soviètics pogueren tallar eixos cables, i l'única forma de comunicar-se en les potències extragueres seria l'ionosfera, que és un mig molt impredictible. Per lo tant, es va posar en òrbita un anell format per 480.000.000[2] antenes dipol de coure (1,78cm de llongitut, 25,4μm [1961] / 17,8μm [1963] de diàmetro)[3][4] per a facilitar les comunicacions per radi globals. La llongitut de les antenes va ser elegida perque era la mitat de la llongitut d'ona de la senyal de 8 GHz usada en l'estudi. Els dipols proporcionaven soport passiu a l'antena parabòlica del Proyecte West Ford (ubicada en Westford, Massachusetts) per a comunicar-se en llocs distants.

En acabant de que el primer intent fracassara el 21 d'octubre de 1961,[4] les agulles no es varen dispersar, el proyecte va tindre èxit en el llançament del 9 de maig de 1963,[4] en transmissions de ràdio a través de l'anell creat. No obstant, la tecnologia va ser finalment deixada de costat, en part pel desenroll dels satèlits de comunicacions moderns i per les protestes d'atres científics.[1]


Les agulles varen ser colocades en l'òrbita mija terrestre entre 3.500 i 3.800 quilómetros d'altitut en inclinaments de 96 i 87 graus i varen passar a formar part de la fem espacial de la Terra.[5] Radioastrónomos britànics, junt en astrònoms òptics i la Royal Astronomical Society, varen protestar esta acció.[6][7][8] El periòdic soviètic Pravda també es va unir a les protestes en el titular «Estats Units embruta l'Espai».[9] L'assunt va ser tractat en l'Organisació de les Nacions Unides a on el llavors embaixador d'Estats Units en la ONU, Adlai Stevenson, va defendre el proyecte.[10] Stevenson va estudiar els artículs publicats sobre el Proyecte West Ford. En lo que va deprendre sobre el tema i citant els artículs que havia llegit, va conseguir dissipar els temors exposts per la gran majoria dels embaixadors de la ONU procedents d'atres països. L'explicació va ser que la pressió de la llum solar faria que els dipols només permaneixerien en òrbita durant un curt periodo d'aproximadament tres anys. La protesta internacional en última instància, va donar lloc a una disposició inclosa en el tractat de l'espai exterior de 1967.[6]

Llançaments

Satèlit Data Lloc de llançament Vehícul de llançament Llançat junt en
Westford 1 21 d'octubre de 1961 Va LC-1-2 Atles-LV3 Agena-B Medixques 4|- Westford-Drag 9 d'abril de 1962 Va LC-1-2 Atles-LV3 Agena-B Medixques 5|- Westford 2 9 de maig de 1963 Va LC-1-2 Atles-LV3 Agena-B Medixques 6, Dash 1, TRS 5, TRS 6|}

Conseqüències

En 2008, varis grups d'agulles encara permaneixen en òrbita,[11] i de tant en tant entren en l'atmòsfera.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Kendall, Anthony (2 de maig de 2006). «Earth's Artificial Ring: Project West Ford». DamnInteresting.com. Consultat el 16 d'octubre de 2006.
  2. ↑ I. I. Shapiro; H. M. Jones; Perkins, C.W.: Orbital properties of the West Ford dipole belt; Proceedings of the IEEE; Volume 52, Issue 5, May 1964 Page(s): 469 - 518 (Abstract, english)
  3. ↑ Lovell, A. C. B.; Blackwell, M. Ryle; D. E.; Wilson, R.(June 1962).«West Ford Project, Interference to Astronomy from Belts of Orbiting Dipoles (Needles)».Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society.3: 100.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Wiedemann, C.; Bendisch, J.; Krag, H.; Wegener, P.(March 19-21, 2001).«Modeling of copper needle clusters from the West Ford Dipole experiments».Proceedings of the Third European Conference on Space Debris.ESA Publications Division.1: 315–320.
  5. ↑ (October 12 2005).«Position Paper on Space Debris Mitigation - Implementing Zero Debris Creation Zones».International Academy of Astronautics.International Academy of Astronautics.Consultat el 2 de decembre de 2012.
  6. ↑ 6,0 6,1 Terrill Jr., Delbert R.(May 1999).«The Air Force Role in Developing International Outer Space Law».Air Force History and Museums Program.Air University Press.: 63.Consultat el 2 de decembre de 2012.
  7. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nasa
  8. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Bondi1962
  9. ↑ (22 d'octubre de 1961).«Protests Continue Abroad».Reuters.: 12.ISSN 1674510.Consultat el 17 d'abril de 2008.
  10. ↑ Teltsch, Kathleen(15 de juny de 1963).«6 Soviet Space Failures Believed To Have Been Probes of Planets».: 2.ISSN 1521970.Consultat el 17 d'abril de 2008.
  11. ↑ Hall, Christopher D.(18 de setembre de 2003).«West Ford dipoles».Virginia Tech Department of Aerospace and Ocean Engineering.Consultat el 2 de decembre de 2012.«many clumps of the needles llaure indeed still in orbit»
  12. ↑ (20 de giner de 2008).«RAE Table of Earth Satellites».Royal Aerospace Establishment / Defence Research Agency.: 34.«148 pieces, 94 have decayed»


Referències