La promiscuïtat[1] és la pràctica de relacions sexuals en vàries parelles o grups sexuals, o ser indiscriminat en l'elecció de parelles sexuals.[2] Un eixemple comú de comportament vist com promiscuo per moltes cultures és l'aventura d'una nit, i els investigadors utilisen la seua freqüència com un marcador de promiscuïtat.[3]

En efecte el comportament sexual que es considera promiscuo varia entre cultures, de la mateixa manera que la prevalença de la promiscuïtat. A sovint s'apliquen diferents estàndarts a diferents gèneros i estatuts civils. Un estudi científic publicat en 2005 va trobar que tant els hòmens com les dònes promiscuos són propensos al juí moral despectiu i discriminatori a nivell social.[4] Per a l'Organisació Mundial de la Salut (OMS), un individu és promiscuo per a estudis acadèmics, científics i anàlisis estadístics, quan té relacions sexuals en més de dos persones en un periodo inferior a sis mesos, sense una càrrega de moral sexual de per mig per a estos fins.[5]

La promiscuïtat és comuna en moltes espècies animals.[6] Algunes espècies tenen sistemes de apareament promiscuos, que van des de la poliàndria i la poliginia fins a sistemes de apareament sense relacions estables a on el apareament entre dos individus és un event únic. Moltes espècies formen vínculs de parella estables, pero encara es aparean en atres individus fòra de la parella. En biologia, els incidents de promiscuïtat en espècies que formen vínculs de parella se solen cridar còpules extrapares.

La definició de quin comportament sexual es considera promiscuo i quin no ho és no depén de la cultura i de l'época sino que deu atindre's a les definicions donades sense juïns de valor de les diferents cultures. Promiscuïtat i promiscuo s'han vingut utilisant, en algunes ocasions en sentit despectiu per a calificar com a negatiu (descalificar) el comportament sexual d'atres persones; en unes atres, una gran cantitat de persones es definien, i es definixen aixina, ufanándose del terme. Esta forma se sol utilisar per a definir clarament l'activitat sexual de certes persones. És per això que abdós térmens no s'utilisen en els estudis científics de la sexualitat humana ni tampoc en l'educació sexual.[7]


Definicions

En el Diccionari de la llengua espanyola, editat per la Real Acadèmia Espanyola,[8] es definix com: Relació sexual poc estable en distintes persones. En el Diccionari de l'espanyol de Mèxic, com «el «intercanvi sexual en moltes persones».[9]


Motivacions

És difícil evaluar en precisió el comportament sexual de les persones, ya que es produïxen fortes motivacions socials i personals, segons les sancions i els tabús socials, per a minimisar o exagerar l'activitat sexual denunciada.

Els experiments nortamericans de 1978 i 1982 varen trobar que la gran majoria dels hòmens estaven disposts a tindre relacions sexuals en dònes que no coneixien, d'atractiu promig, que les varen propondre. Cap dòna, pel contrari, va estar d'acort en tals proposicions d'hòmens d'atractiu promig. Si ben els hòmens en general es varen sentir cómodos en les solicituts, independentment de la seua voluntat, les dònes varen respondre en sorpresa i disgust.[10]

El número de parelles sexuals que les persones han tingut a lo llarc de la seua vida varia molt dins d'una població. Una enquesta nacional de 2007 en els Estats Units va trobar que el número mig de parelles sexuals femenines informades pels hòmens era sèt i la cantitat mija de parelles masculines informades per les dònes era quatre. Els hòmens possiblement varen exagerar el número de parelles informat, les dònes varen informar un número menor que l'número real, o una minoria de dònes tenia un número suficientment major que la majoria de les atres dònes per a crear una mija significativament més alta que la mijana, o tot lo anterior. Aproximadament el 29% dels hòmens i el 9% de les dònes varen informar haver tingut més de 15 parelles sexuals en la seua vida.[11] Estudis sobre la propagació de malalties de transmissió sexual demostren consistentemente que un menut percentage de la població estudiada té parelles que l'home o la dòna promig, i un número menor de persones té menys que el promig estadístic. Una qüestió important en l'epidemiologia de les infeccions de transmissió sexual és si estos grups copulan majoritàriament a l'encert en parelles sexuals de tota la població o dins dels seus grups socials.

Una revisió sistemàtica de 2006 que va analisar senyes de 59 països en tot lo món no va trobar associació entre les tendències regionals de comportament sexual, com el número de parelles sexuals i l'estat de salut sexual. Els factors socioeconòmics com la pobrea i la movilitat són molt més predictius de l'estat de salut sexual.[12] Atres estudis han sugerit que les persones en múltiples parelles sexuals ocasionals tenen més provabilitats de ser diagnosticades en infeccions de transmissió sexual.[13]

La promiscuïtat en la majoria de les voltes és patològica. En poques ocasions es troben tipos de promiscuïtat sense cap tipo de trastorn mental aparents, encara que potser es podrien trobar inconsistencias en la seua personalitat i la seua formació en el apego en els primers anys de vida. La teoria del apego de la psicologia pot brindar explicacions en este punt.[14]

La promiscuïtat severa i impulsiva, junt en un impuls compulsivo de tindre relacions sexuals ilícites en persones vinculades, és un síntoma comú del trastorn llímit de la personalitat, el trastorn histriónico de la personalitat, el trastorn narcissiste de la personalitat i el trastorn antisocial de la personalitat pero la majoria de les persones promiscuas no tenen estos trastorns.[15]

La persona promiscua busca alguna cosa que l'òmpliga. Com l'adicte busca omplir la depressió en drogues, el promiscuo busca omplir la depressió en trobades sexuals. La persona promiscua es troba danyada psicològicament, busca omplir el buit existencial que no ho troba en alguna cosa més. Cada volta que coneix una persona nova conseguix alluntar-se de la seua realitat per uns moments, minuts, hores o dies. Les persones en les que el promiscuo està sexual o afectivamente són utilisades com analgésico. Mentres consumix el analgésico la persona es troba aliviada.[16]

Note's que la promiscuïtat no és solament d'índole sexual, sino que moltes voltes es troba acompanyada de la promiscuïtat emocional.

La promiscuïtat és més que estar en moltes trobades sexuals en persones distintes en un periodo breu de temps. La promiscuïtat té un fondo sicològic, el qual es troba afectat al desenroll de la personalitat i l'establiments dels llaços sentimentals previs.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «promiscuous».The Free Dictionary.Consultat el 19 de agosto de 2020.
  3. ↑ «Revealed: UK's most promiscuous city» (en en). Metro (8 de enero de 2014). Consultat el 19 de agosto de 2020.
  4. ↑ Marks, Michael; Fraley, R.(2005).«The Sexual Double Standard: Fact or Fiction?».Sex Roles.52(3–4): 175–186.doi:10.1007/s11199-005-1293-5.
  5. ↑ Pepa, Marcos (4 de septiembre de 2015). «Promiscuidad». Harpersbazaar.com. Harper's Bazaar. Consultat el 22 de junio de 2021.
  6. ↑ «[https://archive.org/details/isbn_9780716740049 The myth of monogamy : fidelity and infidelity in animals and people : Barash, David P : Fre i Download, Borrow, and Streaming]» (en en). Internet Archive. Consultat el 19 d'agost de 2020.
  7. ↑ Sánchez, Rocío. «Promiscuidad el falso dilema», La Jornada (suplemento Letra S), Demos(Suplemento Letra S), 5 de mayo de 2005. Consultat el 28 de agosto de 2015.
  8. ↑ Real Academia Española, Diccionario de la lengua española (2014). Diccionario de la lengua española. ISBN 9788467041897. Consultat el 20 de marzo de 2016.
  9. ↑ Definición, en el Diccionario del español de México, elaborado por El Colegio de México, de "promiscuidad". (Consultado 28 de agosto de 2015)
  10. ↑ «Diferencias de género en la receptividad a las ofertas sexuales». web.archive.org (18 de mayo de 2012). Archivat des de l'original, el 18 de mayo de 2012. Consultat el 19 de agosto de 2020.
  11. ↑ News, Splash (22 de junio de 2007). «New survey tells how much sex we’re having» (en en). msnbc.com. Consultat el 19 de agosto de 2020.
  12. ↑ «Comportamiento sexual en contexto: una perspectiva global».
  13. ↑ DeLamater, John; Plante, Rebecca F. (19 de junio de 2015). Handbook of the Sociology of Sexualities (en en), Springer. ISBN 978-3-319-17341-2. Consultat el 19 de agosto de 2020.
  14. ↑ teoria del apego
  15. ↑ Hull, J. W.; Clarkin, J. F.; Yeomans, F.(1993).[https://archive.org/de tails/sim_psychiatric-services_1993-10_44_10/page/1000 «Borderline personality disorder and impulsive sexual behavior»].Psychiatric Services.44(10): 1000–1001.doi:10.1176/ps.44.10.1000.
  16. ↑ http://www.juventudrebelde.cu/index.php/suplementos/sexo-sentido/2007-03-17/la-promiscuidad-va-en-contra-de-un-desarrollo-emocional-sano

Enllaços externs