Poni
Un poni[1],[2] póney[3] (esta segona manera menys usada i per això no recomanada per la Real Acadèmia Espanyola)[4] (abdós preses de pony en anglés o poni en francés, provablement totes elles derivades de la paraula francesa poulenet, diminutivo de poulain, ‘potro’, a la seua volta al del francés antic pulain, i potser a la seua volta del llatí medieval pullamen, ‘animal jove’, derivada del llatí clàssic pullus,[5] o jaca)[6] és una raça de cavalls originària d'Anglaterra, caracterisats per medir uns 150 cm d'altura màxima fins a la creu i tindre un pes mig de 100 kg.

Els ponis són rústics i resistents, en formes més o menys massives, perfil recte i orelles triangulars en lloc de dirigides cap a dins com els cavalls de major alçada.[7] Les races més pures i primitives conserven caràcters dels equins primitius, com a ralles a lo llarc del llom o, inclús, en les pates, hocico harinoso, crines tupidas i semienhiestas i molt caràcter, lo que compensa la seua falta d'alçada en atres races de cavalls. Se sap que els antepassats dels actuals cavalls eren aproximadament d'esta alçada i, a mida que es varen ser domesticant, varen guanyar major altura a conseqüència de la selecció humana.[8]
Característiques
Els ponis a sovint es distinguixen per el seu fenotip: un cos robust, ossos densos, forma redonejada i costelles ben estovades. Tenen un cap curt, ulls grans i orelles menudes. Ademés de ser més menuts que un cavall, les seues pates són proporcionalment més curtes. Tenen caixcos forts i un pelaje més dens, que es manifesta en un cabellam i una coa més grosses, aixina com en un abric d'hivern particularment espés.[9]
Les races de poni s'han desenrollat en tot lo món, especialment en climes frets i durs a on es necessitaven animals de treball resistents i robusts. Són notablement forts per al seu tamany. Races com el poni Connemara són reconegudes per la seua capacitat per a dur a un ginet adult de tamany complet. Pes per pes, els ponis poden tirar i carregar més pes que un cavall.[9] Els ponis de tipo de tir poden arrastrar càrregues significativament majors que el seu propi pes; els més grans són capaços d'arrastrar càrregues comparables a les que tiren els cavalls de tir de tamany complet. Inclús ponis molt menuts poden arrastrar fins a un 450 per cent del seu propi pes.[10]
Casi totes les races de poni són molt resistents i fàcils de mantindre. Compartixen la capacitat de prosperar en una dieta més llimitada que la d'un cavall de tamany regular, requerint la mitat del fenaç per al seu pes que un cavall i, a sovint, no necessiten gra en absolut. No obstant, per esta mateixa raó, són encara més vulnerables a la laminitis i al síndrome de Cushing. També poden tindre problemes en hiperlipemia.[9]
Els ponis, generalment, són considerats inteligents i amistosos, encara que a voltes també li'ls descriu com a entercs o astuts.[9] Les diferències d'opinió a sovint resulten qué tan ade cuado és l'entrenament de l'animal. Els ponis entrenats per individus inexperimentados, o que solament són montats per principiantes, poden resultar malcriados perque els seus ginets carixen de l'experiència necessària per a corregir mals hàbits. Els ponis ben entrenats són apropiats per a chiquets que estan deprenent a montar.[9]
Per a fins d'exhibició, els ponis s'agrupen en tamanys menuts, mijans i grans. Els ponis menuts són de 12.2 pams (50 pulgadas (127 cm)) o menys, els ponis mijans són majors de 12.2 pero no més alts de 13.2 pams (54 pulgadas (137.2 cm)), i els ponis grans són majors de 13.2 pams pero no més alts de 14.2 pams.
Els equins més menuts són cridats cavall miniatura per molts dels seus criadors i organisacions de raça, en lloc de ponis, encara que són més baixos que els ponis menuts.[9] Generalment, el cavall miniatura no supera les 38 pulgadas (96.5 cm) a la creu. No obstant, també existixen races de poni miniatura.
Tipos de ponis
Els ponis estan classificats com un dels quatre tipos principals de cavalls primitius d'Euràsia. Els atres tipos engloben els antepassats de races com els cavalls àraps, els cavalls genèrics de cadira que varen descendir del tarpán i, per últim, els antepassats dels cavalls de sanc freda. Per lo tant, les jacas o ponis són un tipo de cavall que encara conserva els caràcters primitius.[11]
Actualment existixen a lo manco 55 races conegudes de ponis. La raça més antiga és la Exmoor, que varen usar els antics pobladors de la Gran Bretanya abans de l'ocupació romana de l'archipèlac britànic. Eren utilisats com a animals de tir o en terrenys difícils. [12]
Les races de cavalls de menuda estatura originaris d'Anglaterra reben el nom genèric anglés de ponys. El Shetland (el nom d'unes illes d'Escòcia) és el més diminut d'ells, en tamanys que van dels 70 cm als 106 cm fins a la creu.
Aparentment, tots els ponis d'Europa occidental pertanyen al mateix grup, cridat «cèltic», que també engloba atres races, com els asturcones, els ponis gallecs, els monchinos o els Forest. Hi ha atres races de poni procedents de diferents latitut, com els kirguises o els basutos.
Reproducció i contes
Els sementals poni són capaços de criar als dos anys d'edat. No obstant, en captiveri s'espera que tinguen de tres a quatre anys abans de permetre'ls reproduir-se. A molts machos no els descendixen els testículs a l'ouera fins als tres anys d'edat.
En la majoria dels casos és l'egua i no el semental el que determina el tamany de les crío.[13][14] El periodo normal de gestació és de 320 dies i el part és sumament ràpit: uns dèu minuts a partir de les primeres contracció. El potrillo comença a alletar-se ràpidament, solament dos hores despuix d'haver naixcut.
En estat domèstic, els potrillos són animals sumament delicats des del seu naiximent, per lo que requerixen contes especials i una bona inversió de temps i diners en ells. Els ponis que viuen en semilibertad, com els asturcones o els ponis d'Islàndia, són perfectament capaços de valdre's sin ayuda de l'home.
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Pony». Merrian Webster Online. Merrian Webster, Inc.. Consultat el 15 de febrero de 2011.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Ensminger Horses and Tack pp. 11–12
- ↑ «Annex XVII: Extracts from Rules for Pony Riders and Children, 9th edition». Fédération Equestre Internationale (2009). Archivat des de l'original, el 11 de setembre de 2012. Consultat el 7 de març de 2010.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaStrickland - ↑ McNeill, Erin. "Ponis en la feria del condado de Boone arrastran su peso y más" Missourian, 27 de julio de 2010
- de enero de 2013/https://archive.today/20130119224039/http://www.columbiamissourian.com/stories/2010/07/27/boone-county-fair-pony-pull/ Archivat el Erro en l'expressió: Temps no vàlit archivat en Wayback Machine.
- ↑ Bennett, Deb (1998). Conquerors: The Roots of New World Horsemanship, First edició, Solvang, CA: Amigo Publications, Inc., p. 7. OCLC 39709067. ISBN 0-9658533-0-6.
- ↑ roberto (2022-11-16). «Ponis: Todas sus razas y caraterísticas ▷ Paracaballos.com» (en es). Paracaballos.com. Consultat el 2024-12-05.
- ↑ Mitochondrial DNA and the origins of the domestic horse PNAS 2002 99: 10905-10910
- ↑ Widespread Origins of Domestic Horse Lineages Carles Vilà, et al. Science 291, 474 (2001); doi:10.1126/science.291.5503.474 PMID 11161199