Polygonatum odoratum és una espècie de planta de pertanyent a la família de les asparagàcees. Es troba en Euràsia.

Polygonatum odoratum



Descripció

Polygonatum odoratum és una planta herbàcea en rizomes cilíndrics, de 5 - 14 mm de gruixa. Les fulles 7-12, en peciol curt, elíptiques a ovado-oblongas, de 5-12 x 3 - 6 cm, planes a sovint, l'àpiç acuminat i obtusa la punta. Les inflorescències en 1 - 4 (- 8) flors, en pedúncul per lo general d'1 a 1,5 cm, en bràctees chicotetes o absents. Flores colgantes; pedicel 5-10 (- 20) mm. Periant vert groguenc a blanc, cilíndric a campanulado-cilíndric. El frut en bayes de color negre blavenc, 7 - 10 mm de diàmetro. Florix en maig-juny, fructifica en juliol-setembre.[1]

Distribució i hàbitat

Es troba en els boscs i ales sombreadas, a una altitut de 500 - 3000 metros en Anhui, Gansu, Guangxi, Hebei, Heilongjiang, Henan, Hubei, Hunan, Jiangsu, Jiangxi, Liaoning, Mongòlia Interior, Qinghai, Shaanxi, Shandong, Shanxi, Taiwan, Zhejiang de China i Japó, Corea, Mongòlia, Rússia i Europa.

Usos

P. odoratum s'utilisa el rizoma en la medicina tradicional chinenca, a on se li crida Yuzhu, per a pulmó i estòmec. Tós seca, sigau i sensació de fam. No usar si hi ha dilatació de l'epigastrio. Conté antraquinona com principi actiu.

S'usa com analgésico, diürètic, antidiarreico, demulcent, astringent i antipirético.[2]

Taxonomia

Polygonatum odoratum va ser descrita per (Mill.) Druce i publicat en Annals of Scottish Natural History 60: 226, en l'any 1906.[3]

Citologia

Número de cromosomes de Polygonatum odoratum (Fam. Asparagaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=20[4]

Varietats acceptades
  • Polygonatum odoratum var. maximowiczii (F.Schmidt) Koidz.
  • Polygonatum odoratum var. odoratum
  • Polygonatum odoratum var. pluriflorum (Miq.) Ohwi
  • Polygonatum odoratum var. thunbergii (C.Morren & Decne.) H.Hara
Sinonímia
  • Convallaria odorata Mill. basònim
  • Polygonatum officinale var. papillosum Franch.
  • Polygonatum sigillum Druce[5]
  • var. maximowiczii (F.Schmidt) Koidz.
  • Polygonatum hondoense Nakai ex Koidz.
  • Polygonatum maximowiczii F.Schmidt
  • Polygonatum officinale var. maximowiczii (F.Schmidt)
  • var. odoratum
  • Convallaria angulosa Lam.
  • Convallaria compressa Steud.
  • Convallaria obtusifolia Günther ex Steud.
  • Convallaria parviflora Poir.
  • Convallaria polygonata St.-Lag.
  • Convallaria polygonatum L.
  • Convallaria polygonatum f. attenuata Borbás
  • Convallaria rupestris Salisb.
  • Evallaria polygonatum (L.) Neck.
  • Polygonatum ambiguum Link ex Schult. & Schult.f.
  • Polygonatum anceps Moench
  • Polygonatum angulosum Bubani
  • Polygonatum angulosum Montandon
  • Polygonatum langyaense D.C.Zhang & J.Z.Shao
  • Polygonatum obtusifolium Weinm.
  • Polygonatum officinale All.
  • Polygonatum polygonatum Jiraselk ex Schult. & Schult.f.
  • Polygonatum polygonatum (L.) Voss
  • Polygonatum simizui Kitag.
  • Polygonatum uniflorum Gilib.
  • Polygonatum vulgare Desf.
  • var. pluriflorum (Miq.) Ohwi
  • Polygonatum japonicum var. variegatum Nakai
  • Polygonatum officinale var. macranthum (Hook.f.) Hua
  • Polygonatum officinale var. pluriflorum Miq.
  • Polygonatum planifilum Kitag. & Hir.Takah.
  • Polygonatum quelpaertense Ohwi
  • Polygonatum vulgare var. macranthum Hook.f.
  • var. thunbergii (C.Morren & Decne.) H.Hara
  • Polygonatum giganteum var. thunbergii (C.Morren & Decne.) Maxim.
  • Polygonatum japonicum C.Morren & Decne.
  • Polygonatum officinale var. japonicum (C.Morren & Decne.) Miq.
  • Polygonatum thunbergii C.Morren & Decne.
  • Polygonatum vulgare var. japonicum (C.Morren & Decne.) Franch. & Sav.

Castellà: beatamaría, llàgrimes de David, poligonato, sagell de La nostra Senyora, sagell de Salomón, sagell de Santa María, suelda blanca.[6]

Referències

  1. ↑ Polygonatum odoratum en Flora de China
  2. ↑ «Polygonatum odoratum». Plantes útils: Linneo. Archivat des de l'original, el 12 de giner de 2008. Consultat el 20 de giner de 2012.
  3. ↑ Polygonatum odoratum en Tròpics
  4. ↑ Sobre a cariologia de algumas plantes dona Serra do Geres. Fernandes, A. (1950) Agron. Lusit. 12(4): 551-600
  5. ↑ Polygonatum odoratum en PlantList
  6. ↑ «Polygonatum odoratum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 20 de giner de 2012.

Enllaços externs