Peritoneu
El peritoneu[1] és la membrana serosa que revist l'interior de la cavitat abdominal. S'estructura en dos capes: la capa exterior, cridada peritoneu parietal, està adherida a la paret de la cavitat abdominal, i la capa interna o peritoneu visceral envol l'intestí prim i atres òrguens de l'abdomen. L'espai entre abdós capes es denomina cavitat peritoneal i conté una menuda cantitat de decorregut lubrificant (al voltant de 50 ml) que permet a abdós capes esgolar-se entre sí.[2]

Estructura
El peritoneu tapiza la paret anterior i posterior de la cavitat abdominal, per dalt cobrix la porció inferior del diafragma i per avall recobrix la pelvis. Les estructures de l'abdomen es classifiquen en intraperitoneales o extraperitoneales, estes últimes poden ser subperitoneales (situades baix del peritoneu) com la bufa urinària i retroperitoneales (darrere del peritoneu) com el renyó.[2] La cavitat peritoneal es dividix en dos parts, la cavitat principal i la transcavidad dels epiplones que és més menuda i se situa darrere de l'estòmec i l'epiplón major, abdós cavitats tenen una comunicació virtual denominada hiat de Winslow.
Classificació dels òrguens abdominals
Els òrguens de l'abdomen poden classificar-se depenent de la seua situació i si estan tapizados o no pel peritoneu visceral en dos grups: intraperitoneales, i extraperitoneales. Els extraperitoneales poden ser retroperitoneales (situats darrere del peritoneu) i subperitoneales (situats baix del peritoneu). Els òrguens intraperitoneales com l'intestí prim tenen cert grau de movilitat, mentres que en els retroperitoneales la posició és fixa.[3]
| Intraperitoneales | Retroperitoneales | Infraperitoneales o subperitoneales |
| Estòmec, primera porció del duodeno (5 cm), yeyuno, íleo, apèndix ileocecal, còlon transverso, còlon sigmoideo, recte (1/3 superior) | Restant del duodeno, còlon ascendent, còlon descendent, recte (1/3 central) | Recte (1/3 inferior) |
| Fege, bazo, pàncrees (coa) | Pàncrees (llevat la coa) | |
| Renyó, glàndules suprarrenals, porció proximal de l'uréter, artèria renal | Bufa urinària, porció distal de l'uréter | |
| Vena cava inferior, aorta | ||
| Ovari, Úter | Vasos sanguíneus gonadales, trompes de Falopi |
Parts del peritoneu
Es coneixen en el peritoneu, com en totes les membranes serosa:
Peritoneu parietal
- Full més extern del peritoneu. Està aplicada sobre les parets de les cavitats abdominal i pèlvica.
- Està tapizada en tota la seua extensió per una capa de teixit celuloadiposo, denominada fascia extraperitoneal.
Peritoneu visceral
- Full intern del peritoneu.
- Constituïda pel revestiment seroso dels òrguens abdominopélvicos.
Replecs
- Teixit membranoso que unix el peritoneu parietal al peritoneu visceral.
- Estos contenen els pedículos vasculonerviosos que es dirigixen des de la paret fins als òrguens envolts per la serosa.
- Cada u d'ells, està compost per dos fulls separats entre sí per una prima capa de teixit celuloadiposo, a on es troben els gots i els nervis.
- Presenten diferents formes i segons els casos es denominen: meso, omento o epiplón, i lligament.
Mesos
Són replecs que unixen als òrguens a la paret posterior del peritoneu.
- Mesenterio. Són plecs del peritoneu que unixen les torres de l'intestí prim a la paret abdominal posterior i per a on transcorren vasos sanguíneus que aporten el fluix sanguíneu.
- Mesogastrio. Meso que unix l'estòmec a la paret abdominal. L'estòmec posseïx dos mesos, un de posterior i un atre anterior. El posterior creix considerablement i forma el epiplón (o omento) major. El mesogastrio anterior unix l'estòmec al fege i es denomina epiplón (o omento) menor i, també, lligament gastrohepático.
- Mesoduodeno. Plec de teixit peritoneal que unix el duodeno a la paret de l'abdomen del feto. La membrana persistix algunes voltes en la vida adulta com el mesenterio duodenal.
- Mesocolon. Complix una funció similar al mesenterio, pero unix el còlon a la paret posterior de l'abdomen. Es distinguixen 3 porcions:
- Mesoapéndice. Fixa l'apèndix ileocecal.
- Mesocolon transverso. Fixa el còlon transverso.
- Mesocolon sigmoides. Fixa el còlon sigmoideo.
Epiplón o omento
És un replec del peritoneu que unix dos òrguens abdominals entre sí i per a on transcorren vasos sanguíneus importants
- Llimiten una cavitat denominada bossa omental, transcavidad dels epiplones o cavitat peritoneal menor.
- Existixen varis epiplones, els principals són: l'epiplón major o gastrocólico que unix l'estòmec en el còlon transverso i l'epiplón menor o gastrohepático que unix l'estòmec en el fege.
- El omento menor està adherit a la curva inferior del duodeno i fege; i a la curvatura menor de l'estòmec. El omento major penja de la curvatura major de l'estòmec i es curva cap a dalt per davant de l'intestí prim per a despuix tornar a curvar-se en sentit descendent i adherir-se al còlon transverso.[2]
Lligaments
Són replecs del peritoneu que unixen un orgue a la paret abdominal, pero no duen vasos sanguíneus importants, i no formen part del tubo digestiu. Per eixemple el lligament falciforme del fege.
Fondos de sac
Fondo de sac de Douglas També cridat fondo de sac recte-uterí, solament existix en les dònes, és el punt més profunt de la cavitat peritoneal posterior, darrere de l'úter i davant del recte. Fondo de sac úter-vesical situat entre l'úter i la bufa en la dòna. En l'home el fondo de sac que forma el peritoneu en la pelvis és únic i es diu fondo de sac vésico-rectal (entre la bufa urinària i el recte).
Funcions del peritoneu
El peritoneu eixercita vàries funcions de gran importància:
- Servix com a soport de varis dels òrguens existents en la cavitat abdominal i fa possible la seua movilitat.
- El peritoneu permet que els vasos sanguíneus alcancen els òrguens de l'abdomen. Esta funció és d'especial rellevància en el mesenterio a través del com transiten les branques de l'artèria mesentèrica superior que reguen l'intestí prim.
- Servix com a protecció i barrera defensiva front als microorganismes, contant en importants funcions immunològiques per a la defensa contra bactèries i virus.
- Actua com a aïllant tèrmic mantenint una temperatura constant dels òrguens de l'abdomen.
- El peritoneu conta en una superfície total d'al voltant d'1.7 m². Funciona com una membrana semipermeable que permet el pas de molècules de menut tamany. Gràcies a esta propietat és possible la tècnica de diálisis peritoneal per a tractar als malalts afectes d'insuficiència renal.[4]
Malalties del peritoneu
- La presència de gas en la cavitat peritoneal, causada per una perforació estomacal o intestinal, es denomina neumoperitoneo i representa un greu perill.
- La presència de sanc en la cavitat peritoneal es denomina hemoperitoneo.
- La peritonitis és l'inflamació del peritoneu, pot estar causada tant per una perforació com per la propagació d'una infecció a través de la paret d'un dels òrguens abdominals.
- L'acumulació d'un excés de decorregut en la cavitat peritoneal es diu ascitis.
- Càncer de peritoneu. Existix un tipo de càncer primitiu del peritoneu molt poc freqüent, és el denominat mesotelioma peritoneal. També pot produir-se la carcinomatosis peritoneal que consistix en l'extensió al peritoneu d'un càncer primitiu d'un orgue pròxim, per eixemple càncer de còlon, càncer d'ovari o càncer d'estòmec.[5]
- La peritonitis esclerosante encapsulante és una malaltia que provoca intensa fibrosis de la membrana peritoneal, la qual cosa causa adheriment anómal entre els òrguens abdominals i pot provocar obstrucció intestinal. La causa no està totalment aclarida, pero en ocasions s'associa a la diálisis peritoneal, l'ocupació de determinats fàrmacs i l'exposició a asbesto.
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Chummy S. Sinnatamby: Anatomía de Last: regional y aplicada. Consultado el 5 de mayo de 2017.
- ↑ Peritoneal and Retroperitoneal Anatomy and Its Relevance for Cross-Sectional Imaging. RadioGraphics marzo-abril 2017. Consultado el 6 de mayo de 2017.
- ↑ Alfonso Palma: La membrana peritoneal. Recuerdos básicos de la anatomía e histología peritoneal. Transporte a través de la membrana peritoneal. Tipos de membrana. Consultado el 6 de mayo de 2017.
- ↑ Orphanet: Mesotelioma peritoneal maligno. Consultado el 6 de mayo de 2017