Perdita és un satèlit natural d'Urà. El descobriment de Perdita va ser complicat. Les primeres fotografies de Perdita varen ser preses en 1986 per la sonda Voyager 2, pero no va ser reconegut en les fotografia fins a més d'una década despuix. En 1999, Perdita va ser descoberta per Erich Karkoschka que va notificar la seua existència.[1][4] Pero com es podia utilisar cap de les imàgens per a confirmar les seues existència, el seu descobriment no es va fer oficial fins a 2001.[5] No obstant, en 2003, les imàgens preses pel Telescopi Espacial Hubble varen conseguir arreplegar un objecte a on se suponia que es trobava Perdita, que finalment varen confirmar la seua existència.[6][7] La seua designació provisional va ser S/1986 O 10.[4] Deu el seu nom a la filla de Leontes i Hermione en l'obra Conte de hivern de William Shakespeare. També és cridat Uranus XXV.[8]

Perdita

Descobriment
Descobert per |

Erich Karkoschka / Voyager 2

Data 18 de maig de 1999
Característiques orbitales
Semieje major 76.417 ± 1 km[1]
Excentricitat 0,0012 ± 0,0005[1]
Periodo orbital 0,638021 ± 0,000013 d[1]
Inclinament 0.0 ± 0.3° (en l'equador d'Urà)[1]
Satèlit natural de |

Urà

Característiques físiques
Diàmetro principal 26 km[1]
Dimensions 30 × 30 × 30 km[1]
Massa 1,8x1016 kg[2]
Superfície 2.800 km²[2]
Densitat mija 1,3 g/cm³ (assumida)
Gravetat superficial 0,0047 m/s²[2]
Velocitat d'escape 0,011[2]
Periodo de rotació síncrona[1]
Inclinament axial zero[1]
Magnitut
Albedo 0.08 ± 0.01[3]
Temperatura 64 K[2]
Image creada en Celestia.

Perdita pertany al Grup Porcia de satèlits, que també inclou a Bianca, Crésida, Julieta, Cupido, Rosalinda, Desdémona, Belinda i Porcia.[3] Estos satèlits tenen òrbites i propietats fotomètriques similars.[3] Per desgràcia, a banda de les senyes de la seua òrbita,[1][6] la seua ràdio de 15  quilómetros,[1] i l'albedo geomètric de 0,08,[3] pràcticament no se sap res d'ell.

Perdita orbita entre Belinda i Puck. Les observacions del Hubble demostren que no seguix directament les Lleis de Kepler en el seu moviment al voltant d'Urà. En canvi està clarament atrapat en una resonància orbital de 43:44 en la propenca Belinda. També té una resonància de 8:7 en Rosalinda.[1][6]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Karkoschka, Erich(2001).«Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites».Icarus.151: 69–77.doi:10.1006/icar.2001.6597.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Calculada sobre la base d'atres paràmetros
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Karkoschka, Erich(2001).«Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope».Icarus.151: 51–68.doi:10.1006/icar.2001.6596.
  4. ↑ 4,0 4,1 Karkoschka, Erich (May 18 1999). «IAU Circular No. 7171». Archivat des de l'original, el 4 de maig de 2006. Consultat el 5 d'agost de 2006.
  5. ↑ Foust, Jeff (December 31 2001). «Moon of Uranus is demoted». Spaceflight Now. Consultat el 5 d'agost de 2006.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Showalter, Mark R.(22 de decembre de 2005).«The Second Ring-Moon System of Uranus: Discovery and Dynamics».Science Express.311: 973.doi:10.1126/science.1122882.
  7. ↑ Showalter, M. R. (September 3 2003). «IAU Circular No. 8194». Consultat el 5 d'agost de 2006.
  8. ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology (July 21 2006). Consultat el 5 d'agost de 2006.