Oraget
La oraget[1] és un tipo de vent llauger local motivat pels moviments de masses d'aire per l'heterogéneu calfament del relleu pel Sol. Açò dona lloc a que es produïxquen moviments verticals de les masses d'aire que provoquen buits i desequilibris de pressió. En la finalitat de restablir estes inestabilitat, noves masses d'aire es desplacen per a omplir estos buits de baixa pressió.
La causa d'este vent conseqüent és de naturalea tèrmica i es basa en el calfament o refredat de dos a tres voltes més ràpit de l'aire sobre una superfície terrestre en comparació a l'aire sobre una superfície aquàtica. La primera explicació teòrica del fenomen la va realisar James Pollard Espy (1785-1860).[2]
A menos que una direcció del vent predominant en vents molt forts per la situació meteorològica general impedixca la formació del sistema de vents terra-mar, es pot observar un canvi regular de la direcció del vent en les costes marines i en els grans llac interiors. Les masses d'aire sobre l'aigua permaneixen més prop de la valor mig diari que les masses d'aire sobre una superfície terrestre durant el canvi del dia a la nit.
Tipos d'oraget
- Oragets marins: Es localisen en les costes i es produïxen per l'efecte de les diferències de calfament i refredat que experimenta la Terra i les masses d'aigua.[3] Durant el dia la major temperatura de la terra dona lloc a ascendència de l'aire calfat que són ràpidament compensades per l'arribada d'aire fret procedent de la mar o grans llac. En anochecer hi ha un periodo de calma quan les temperatures s'igualen. Durant la nit el mecanisme s'invertix en estar l'aigua més calenta encara que la velocitat del vent sol ser menor degut a que les diferències no són tan acusades. Els monsons del suroest d'Àsia no són més que un oraget marí i terrestre a gran escala segons l'estació de l'any. Els oragets marins desviats pel efecte Coriolis tendixen a adquirir una direcció pràcticament paralela a la costa en vents suaus i continus d'entre 2 i 7 m/s.
- Oragets de vall i de montanya: Similars a les anteriors es produïxen per la diferència de insolacó i les diferències de calfament de l'aire en les zones de cims, capçaleres dels valls i fondos dels mateixos. Açò dona lloc a que durant el dia es produïxca una forta ascendència sobre les ales expostes al sol, aixina com subsidencias en la part central de la vall. A última hora del dia ocorre lo contrari, és dir, des de les ales, que ya no són calfades pel sol, l'aire descendix per refredat cap al fondo de la vall alçant l'aire encara càlit que es manté en estos.
Causa
La mar té una major capacitat calorífica que la terra, per lo que la superfície de la mar es calfa més llentament que la superfície de la terra. A mida que aumenta la temperatura de la superfície de la terra, la terra calfa l'aire per damunt d'ella per convecció. L'aire càlit s'expandix i es torna menys dens, disminuint la pressió sobre la terra prop de la costa. L'aire sobre la mar tien i una pressió relativament més alta, lo que fa que l'aire prop de la costa fluïxca cap a la pressió més baixa sobre la terra. Durant el dia, a mida que la temperatura de la superfície terrestre aumenta, esta calfa l'aire per convecció. L'equació hipsométrica establix que la pressió hidrostàtica depén de la temperatura. Per lo tant, la pressió hidrostàtica sobre la terra disminuïx menys a major altitut. Com l'aire sobre la costa té una pressió relativament major, comença a moure's cap a la mar a gran altitut. Açò crea un fluix d'aire invers prop del sol.[4] La força de l'oraget marí és directament proporcional a la diferència de temperatura entre la terra i l'mar. Si hi ha un vent fort provinent d'alta mar (és dir, un vent de més de 8 nucs [15 km/h]) i en direcció oposta a un possible oraget marí, és improvable que esta es desenrolle.[5]
Efectes
Un front d'oraget marí és un front meteorològic creat per un oraget marí, també conegut com a zona de convergència. L'aire fret de la mar es troba en l'aire més càlit de la terra i crea un llímit com un front fret poc profunt. Quan és poderós, este front crea cúmuls, i si l'aire és humit i inestable, el front a voltes pot desencadenar tormentes elèctriques. Si el fluix en lo alt està alineat en la direcció de l'oraget de la mar, els llocs que experimenten el pas frontal de l'oraget de la mar tindran un clima benigno o agradable durant el restant del dia. En la part davantera, l'aire calent continua fluint cap a dalt i l'a ire fret entra contínuament per a reemplaçar-ho, per lo que la part davantera es mou progressivament cap a l'interior. La seua velocitat depén de si és assistida o obstaculisada pel vent predominant i de la força del contrast tèrmic entre terra i mar. De nit, l'oraget marí sol canviar a oraget terrestre, per una inversió dels mateixos mecanismes.
Oragets marins en Florida (EE. UU.)
Les tormentes elèctriques causades per poderosos fronts d'oraget marí ocorren en freqüència en Florida, una península rodejada a l'est i a l'oest pel Oceà Atlàntic i el Golf de Mèxic, respectivament. Durant la temporada de pluges, que sol durar de juny a setembre / octubre, qualsevol direcció en la que bufen els vents sempre estarà fòra de l'aigua, lo que convertix a Florida en el lloc més colpejat per rajos en els Estats Units,[6] i un dels de la majoria en la Terra. Estes tormentes també poden produir graniç significatiu per la tremenda corrent ascendent que causa en l'atmòsfera, especialment durant els moments en que l'atmòsfera superior és més freda, com durant la primavera o l'autumne.
En les tranquiles vesprades d'estiu en poc vent predominant, els oragets marins d'abdós costes poden chocar en el mig, creant tormentes especialment severes en el centre de l'estat. Estes tormentes elèctriques poden derivar cap a la costa oest o est depenent de la força relativa dels oragets marins i, a voltes, sobreviuen per a moure's sobre l'aigua de nit, creant grans espectàculs de rajos de núvol a núvol durant hores despuix de la posada del sol. Pel seu gran tamany, el llac Okeechobee també pot contribuir a esta activitat creant el seu propi oraget la custre que choca en els oragets marins de la costa este i oest.
En Cuba, les colisions d'oragets marins similars en les costes nort i sur a voltes provoquen tormentes.
Oragets marins en el surest d'Austràlia
En els estats de Nova Gales del Sur i Victoria (Austràlia|Victoria]], en el surest d'Austràlia, un intens oraget marí cridada southerly buster, oraget del sur[7] provoca un canvi brusc i racheado del vent del sur, en raches superiors als 40 nucs (74 km/h), en ciutats costeres com Sídney, en Nova Gales del Sur, cap al sur fins a Mallacoota, Victoria i Melbourne. A mida que s'aproxima des del surest, principalment en dies calorosos, du en si un clima fret, generalment sever, i una caiguda dràstica de la temperatura, que finalment reemplaça i alivia les condicions de calor prèvies. Marcant el llímit entre les masses d'aire calent i fret, l'oraget del sur a voltes es representa per un núvol en roll perpendicular a la costa.[8]
L'oraget del sur es produïx per l'interacció d'un front fret poc profunt en la cordillera que la bloqueja (Gran Cordillera Divisòria) que alinea la costa, a mida que l'aire fret queda atrapat contra les cordilleres. Les montanyes creen un efecte de canalisació a mida que els vents huracanats del sur es mouen a través de la costa de Nova Gales del Sur i els contrasts de fricció sobre el continent i l'oceà desconecten el fluix.[9][10][11][12] Els canvis de temperatura poden ser dramàtics, en caigudes de 10 a 15 °C (18 a 27 °F) que a sovint ocorren en uns pocs minuts.[13]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Napier Shaw: Manual de meteorología. Vol. II. Cambridge University Press, 2ª edición, 1936, pp. 283. OCLC 1048803706.
- ↑ Ackerman, Steve (1995). «Sea and Land Breezes» (en inglés). Cooperative Institute for Meteorological Satellite Studies. University of Wisconsin. Archivat des de l'original, el 2020-02-13. Consultat el 2023-10-12.
- ↑ Stull, Roland. Practical Meteorology: An Algebra-based Survey of Atmospheric Science, Univ. of British Columbia, pp. 654–656. ISBN 978-0-88865-283-6. Consultat el 2023-07-31.
- ↑ «The Sea Breeze» (en inglés). National Weather Service. Archivat des de l'original, el 2020-02-15. Consultat el 2020-06-02.
- ↑ «Emergency Management - Lightning - How Bad Is Lightning In Florida?». Florida State University. Archivat des de l'original, el 2019-09-28. Consultat el 2020-06-02.
- ↑ 1850, B. C. Peck, Recollections of Sydney, quoted in 1978, G. A. Wilkes, A Dictionary of Australian Colloquialisms, ISBN 0-424-00034-2
- ↑ «SOUTHERLY BUSTER.», Wellington Times, National Library of Australia, 1901-12-23, p. 2. Consultat el 2015-03-27.
- ↑ Southerly Busters Explained. The Australian Government Bureau of Meteorology. Accessed 21 February 2012.
- ↑ Southerly buster Marine Glossary
- ↑ Shallow Cold Fronts - Cloud Structure In Satellite Images
- Archivat el 19 de agost de 2021 archivat en Wayback Machine. by EUMeTrain
- ↑ Reid, H.J. 2000, "Regeneration of the Southerly Buster of Southeast Australia". Weather and Forecasting Vol.15, pp432-446
- ↑ THE DYNAMICS OF THE SOUTHERLY BUSTER P.G. Baines CSIRO Division of Atmospheric physics, Aspendale, June 1980