El vocable ofanim (en hebreu "rodes" אוֹפַנִּים ’ōphannīm; singular: אוֹפָן ’ōphān, ofan), també cridat galgalim (galgallim, גַּלְגַּלִּים - "esferes", "rodes", "tribulins"; singular: galgal, גַּלְגַּל) fa referència a les rodes observades en la visió d'Ezequiel d'un carro (Hebreu merkabah) en Ezequiel 1:15-21.[1] Un dels Manuscrits de la Mar Morta (4Q405) els presenta com a àngels; i en seccions cap al final del Llibre de Enoc (61:10, 71:7) li'ls representa com una classe de sers celestials els qui (junt en el querubín i el serafín) no dormen mai, i cuiden el tro de Deu.[2]

Ofanim
Una representació tradicional de la visió de la carrossa, basada en la descripció en Ezekiel.

Estes "rodes" han segut associades en el versícul de la Bíblia Daniel 7:9[3] (mencionada com galgal, tradicionalment "les rodes de galgallin", en "flames feroces" i "fòc ardent") de les quatre rodes cobertes d'ulls (cada una composta de dos rodes adossades), que acompanyen al querubín alado, baix de Deu. Les quatre rodes acompanyen al querubín perque l'esperit del querubín mora en elles. En les seccions finals del Segon Llibre de Enoc (20:1, 21:1) es fa referència a les mateixes com "les que tenen molts ulls".

El Llibre de Enoc (71.7)[4] sembla indicar que els ofanim es troben associats en "Trons" en el cristianisme quan els enuncia a tots, en orde: "...en el seu entorn estaven Serafin, Querubin, i Ofanim".[5]

Funció i filosofia

Estos príncips angelicales són nomenats com "Ofanim, Rodes de Galgalliir". Es diu que eren les rodes reals del Carro Celestial de Deu (Merkabah)."Les quatre rodes varen tindre els brocals i ràdios, i els seus brocals estaven plens d'ulls redons. Són també freqüentment coneguts com "els de molts ulls."[6]

Ophanim en tradicions espirituals concretes

Ophanim En judaisme

Maimonides nomena a Ophanim com el més propenc dels àngels a Deu en la seua exposició de la [http://jerarquia%20de%20àngels%20judeus jerarquia d'àngels judeus]. https://és.wikipedia.org/wiki/Anexe:Jerarqu%C3%ADa_ang%C3%A9lica_jud%C3%ADa

En l'oració

El kedushah és l'oració del matí (les bendicions que precedixen el Shema) inclou la frase, "El ophanim i les criatures vivents santes en rebombori gran alcen ells dalt; de front al seraphim oferixen elogi, refrà, 'Beneïda siga la glòria de HaShem des del seu Lloc" Ezequiel 3:12. L'inspiració darrere d'este pas particular és Ezekiel visió (ch. i.). El tema dels àngels que alaben al Creador va ser un tema tractat pels Paytanim (poetes llitúrgics judeus).[7]


Ophanim està mencionat en l'oració de Adon, a sovint cantada per la congregació, com a part del tradicional servici de demà en Shabbat. En este servici, estos àngels pregunten "¿On es troba el Lloc de la seua Presència, a fi de reverenciarlo? i Front a Ells alaben i diuen..." [8]

La jerarquia dels trons i les rodes solen diferir en l'orde de les mateixes, per eixemple RaMBaM Z"L" els llista en el primer lloc de la seua jerarquia angelical.[9]

Trons en l'Iglésia ortodoxa

De Coelesti Hierarchia es referix als Trons (de la descripció de l'Antic Testament) com el tercer Orde de la primera esfera, els atres dos órdens superiors són els Querubines i Serafines. Es menciona que " El nom dels Trons més gloriosos i exaltats denota lo que està exent i no està contaminat per cap base i cosa terrenal, i l'ascens súper mundà per l'empinada pendent. Perque estos no tenen part en lo que és més baix, sino que habiten en el poder més ple, establit de manera inamovible i perfecta en l'Altíssim, i reben la Divina Immanència per damunt de tota passió i matèria, i manifesten a Deu, estant atentament oberts a les participacions divines. " Este punt de vista també va ser acceptat per l'Iglésia Catòlica i per Sant Tomás d'Aquino .[10][11]

Senyors de la Flama en les Ensenyances d'Esoterisme Occidental

La concepció del cosmo de Rosicrucian es referix als Senyors de la Flama" la Jerarquia d'Elohim astrológicament assignat a Leo, són els Trons (de la descripció del Testament Vell, "per la lluminositat lluenta dels seus cossos i els seus poders espirituals grans."); Atres dos jerarquia superiors són també el Cherubim i Seraphim. Segons esta concepció, el ser celestial Seraphim i Cherubim aixina com el Ophanim continua ajudant als humans en la seua evolució espiritual; com els Arcàngels celestials i Àngels.

Vore també

Referències

  1. ↑ [1] Ezekiel 1:15-21
  2. ↑ Gulley, Rosemary Ellen (1996). Encyclopedia of Angels. ISBN 0-8160-2988-1, p.37
  3. ↑ [2] Daniel 7:9
  4. ↑ Barker, Margaret. (2005) [1998]. The Lost Prophet: The Book of Enoch and Its Influence on Christianity. London: SPCK; Sheffield Phoenix Press. ISBN 978-1905048182
  5. ↑ http://www.sacred-texts.com/bib/boe/boe074.htm (accessed 11 April 2018)
  6. ↑ Orlov, Andrei (2006-12-01). From Apocalypticism to Merkabah Mysticism, BRILL. ISBN 978-90-04-15439-1. Consultat el 2021-04-29.
  7. ↑ Deutsch, Gotthard. «OFAN (OFANNIM)». JewishEncyclopedia.com.. Consultat el 2011-12-07.
  8. ↑ Sidur Bircat Shelomo. Jerusalem: Edicions Bircat Shelomo, 2008, pág. 348.
  9. ↑ Maimónides. Mishné Torá: Sefer haMada, Hiljot Yesodéi haTorá, cap. 2, halajá 7. Ed. Moznaim, Jerusalem, 1990.
  10. ↑ The Nine Choirs of Angels (www.catholic.org)
  11. ↑ What llaure the categories of Angels (archangels, thrones, dominions, seraphim)?(http://catholicstraightanswers.com)


Referències